diumenge, 24 d’abril de 2011

ENE garanteix que no es faran més camps de golf, ports esportius nous, ampliacions portuàries, ni es requalificaran terrenys desclassificats


Un dels principals aspectes programàtics de l’Entesa Nacionalista i Ecologista d’Eivissa (ENE) al Parlament de les Illes Balears i al Consell d’Eivissa serà la defensa aferrissada del territori de l’illa d’Eivissa, el qual no necessita de més agressions en forma d’infraestructures no adaptades a la dimensió geogràfica de l’illa.

En aquest sentit, els candidats de la formació d’esquerres, nacionalista i ecologista a les eleccions del 22 de maig, garanteixen que, amb la seua presència al Parlament de les Illes Balears, al Consell d’Eivissa i a l’Ajuntament d’Eivissa, no es duran a terme camps de golf, sigui en sòl rústic o urbà, per ser unes instal·lacions que no s’adapten als ecosistemes eivissencs, el seu alt cost en aigua i pel perill que comporta el fet que la seua alta inversió pugui dur aparellada la construcció de nous immobles residencials.

Tampoc no permetran que es facin ports esportius nous, atès que el litoral eivissenc no es pot permetre més agressions en forma d'infraestructures, ni facilitaran l'impuls d’ampliacions portuàries, com és el cas de la recentment fracassada intenció de Ports de Balears al port de Sant Antoni. L'ampliació del port d'Eivissa, contra el criteri d'ENE i d'una bona part del que era ExC, ha de servir d'exemple de la fi d’una política d’infraestructures desenvolupistes.

Finalment, els representants d’ENE no duran a terme actuacions que signifiquin la requalificació de terrenys que ja es trobin desclassificats. En aquest sentit, els nacionalistes d'esquerres i ecologistes consideren que l'illa d'Eivissa necessita que la superfície total de sòl urbà disminueixi en benefici del sòl rústic comú i protegit. Des de l’Entesa es considera que no es pot tornar a repetir el trist escenari d'aquesta legislatura en voler contravenir una sentència judicial que havia confirmat la desclassificació de terrenys que les DOT havien declarat com a rústics, com és el cas de la fi de la Platja d'en Bossa, entre d'altres ubicacions. Una de les grans decepcions per al progressisme eivissenc va ser veure l'afany que tenien el Consell d'Eivissa i l'Ajuntament de Sant Josep en recuperar com a urbans aquests sòls.