dissabte, 26 d’octubre del 2013

L'Entesa us convida a participar a la propera Assemblea general de militants i simpatitzants

L'Entesa us convida a participar a la propera Assemblea general de militants i simpatitzants, que tendrà lloc el proper DILLUNS 4 DE NOVEMBRE DE 2013.

Lloc: Seu d'Entesa, Carrer Madrid, 7 1er-2B (Eivissa)
Hora: 20'00 (Única convocatòria)


Ordre del dia:

Aprovació de l'acta de l'assemblea anterior.
Informació per part de la Comissió Executiva sobre el procés a PUC.
Canvis en la Comissió
Precs i preguntes.

T'HI ESPEREM!!

diumenge, 15 de setembre del 2013

L'Entesa dóna total suport a la vaga indefinida de docents que comença demà i demana al PP que deixi d'atacar el professorat i l'ensenyament públic


L’Entesa d’Eivissa (ENE) manifesta el seu total suport a la vaga indefinida de docents que hi ha convocada per a que comenci demà, dia 16 de setembre. Els sobiranistes eivissencs consideren fonamentat el rebuig de professors i sindicats a la implantació dictatorial del TIL per part de la Conselleria d’Educació del Govern de les Illes Balears i al conjunt de retallades que ha anat patint el sistema educatiu en els dos darrers anys, a més de les conseqüències negatives laborals i econòmiques que estan patint els treballadors de l’ensenyança.

El partit sobiranista i ecologista d’Eivissa considera que l’actuació caparruda i impositiva de la consellera Camps i el president Bauzá no han deixat cap altre opció als docents que convocar una vaga indefinida en motiu del començament del curs 2013-2014. La gota que va fer vessar el got a la paciència més que generosa de professors i pares fou l’aprovació per decret llei de l’aplicació del TIL per aquest curs, hores després de la suspensió cautelar del TSJB.

Des de l’Entesa d’Eivissa es demana al Govern del PP que canviï de posició respecte l’ensenyament públic i en català, que s’assegui veritablement a negociar amb els sindicats i l’Assemblea de Professors, que respecti l’autonomia dels centres, que readmeti els tres directors de centre menorquins i que retiri l’aplicació del TIL. Més endavant, si considera que l’ensenyament en anglès s’ha d’introduir en les aules balears, el Govern hauria d’encetar un procés d’estudi, consulta i consens amb tota la comunitat educativa.

Els sobiranistes eivissencs insten els membres de PP d’Eivissa ha deixar-se de posicions submises als dictats de Bauzá i Camps i obrir-los els ulls del desastre cap a on estan conduint l’ensenyament públic.

dissabte, 14 de setembre del 2013

Múltiples raons per fer la vaga de docents


Diaio de Ibiza publica l'article "Múltiples raons per fer la vaga de docents", d'en Mauici Cuesta:

De persones amb dubtes sempre n´hi ha hagut. Jo mateix sol dubtar sobre l´eficàcia de les meues accions, decisions, o les d´altres. En ple segle XXI també és normal que hi hagi persones que dubtin de la conveniència d´un instrument de protesta i pressió laboral inventat en plena industrialització, al segle XIX: la vaga. Sigui sectorial, general, puntual, indefinida, etc, és un mecanisme que no sempre té l´èxit que se cerca. Però, de moment, no sé de cap altre instrument col·lectiu més eficaç que aquest per fer evident el malestar d´un sector laboral amb les condicions laborals, socials, econòmiques, etc.

Ara bé, el que ningú no pot posar en dubte és que hi ha múltiples raons en favor de la vaga indefinida de docents a les illes Balears que, a hores d´ara, han convocat els sindicats STEI-i i CCOO i l´Assemblea de Docents de les Illes Balears, a la qual donen suport altres entitats i grups. La raó principal és l´aplicació caparruda, dictatorial i contra la comunitat educativa del TIL per part del Govern de les Illes Balears, en mans del PP (de tot el PP, des de Bauzá fins al darrer responsable de qualsevol junta local a les Balears, passant per tots els seus càrrecs públics, no ho oblideu). Conec gent que se sorprengué tant del decret llei exprés del passat divendres per aplicar el TIL el curs 2013-2014, per evitar la suspensió cautelar del TSJB, que han expressat que ara sí que pensen secundar la vaga. A mi no em sorprengué, reconec (és fàcil de dir, també ho reconec). Tot el PP fa temps que té moltes ganes de fer passar per l´adreçador el col·lectiu de docents i l´ensenyament en català. I el tarannà antidemocràtic de l´Executiu Bauzá, demostrat en anteriors ocasions, no anava a desaparèixer ara que uns magistrats suspenien cautelarment la nineta dels seus ulls: acabar amb l´ensenyament majoritari en català. Bé, ja sé que ells diuen que és el TIL el que volen, però no, no ho és. No sigueu naïf. Un govern veritablement preocupat per l´ensenyament de l´anglès i en aquesta llengua, hauria previst una sèries d´actuacions a llarg termini, amb el suport de tota la comunitat educativa i la societat i amb els recursos que es mereix aquesta qüestió. Tot el contrari del que fan Bauzá, Camps i la resta.

En un recent document, el sindicat STEI-i recull fins a 72 motius per convocar la vaga, o donar-li suport. Tots ells duts a terme en els dos darrers anys. A part del TIL, n´hi ha que tenen a veure amb les retribucions del professorat (som persones, tenim càrregues i compram, si podem), les baixes laborals (en tenim dret, no?), la maternitat (anam com els crancs), les retallades de personal (quan som el territori estatal amb menys servidors públics per habitant), els problemes per a les plantilles laborals, els entrebancs per a la jubilació, limitació a nomenaments de nous professors i problemes per als interins (que no tothom és funcionari de carrera), augment de les ràtios i de la jornada laboral, reducció de la presència del català, reduccions econòmiques als centres i comunitat educativa, l´aplicació de la llei de la convivència escolar i de l´autoritat escolar (és que som dolents els docents, anam a adoctrinar els alumnes), l´aprovació de la Lomce i la llei de símbols (no sigui cas que proliferin els llaços als centres).

Bromes a part, les persones implicades en l´ensenyament-aprenentatge d´infants i adolescents, siguin docents, pares, tècnics, saben que hi ha motius més que sobrats perquè els docents diguem prou al pitjor govern de la nostra història, prou a tants atacs al sentit comú i la dignitat de moltes persones, prou a tants atacs a la llengua pròpia d´aquesta terra i prou a tantes retallades laborals, socials i educatives. El dia 16 de setembre comença la vaga indefinida. Sigues on sigues, suma-t´hi. Alguns hi perdem sous, bastants. No vull perdre res més.

dijous, 12 de setembre del 2013

L'Entesa felicita l'ANC i els participants de la Via Catalana per l'èxit d’ahir i espera que el poble català pugui ser consultat sobre el seu futur l'any que ve

_QRP6498

L’Entesa d’Eivissa celebra l’èxit de participació de la Via Catalana celebrada ahir de forma multitudinària, democràtica i pacífica a Catalunya, unint en una cadena humana un clam per la independència de Catalunya, de nord a sud. El partit sobiranista eivissenc vol felicitar l’entitat organitzadora, l’Assemblea Nacional Catalana (ANC), per la manera exemplar i original en què es desenvolupà la manifestació, així com felicitar tots els participants pel seu grau d’implicació en l’objectiu de la cadena humana.

L’Entesa d’Eivissa espera que després de l’èxit de la Via Catalana, es pugui celebrar un referèndum d’autodeterminació, sigui de forma pactada amb el Govern central, o seguint la seua pròpia legalitat. Els sobiranistes eivissencs confien que, com va dir el president Mas, el poble català sigui consultat el 2014. A la vegada, insten el Govern espanyol i el PP a ser veritablement democràtics i acceptar una consulta reglada sobre la futura relació Estat espanyol-Catalunya.

El partit sobiranista eivissenc celebra que l’illa d’Eivissa se solidaritzàs amb la Via Catalana, el passat diumenge, a través de la Via Catalana a Eivissa, amb una alta participació i molt bon clima. A la vegada, espera que la possibilitat de ser consultat sobre el seu futur es pugui estendre un dia als pobles que conformen les Illes Balears.

dimarts, 10 de setembre del 2013

L'Entesa rebutja la reducció de diputats i l'elitisme apuntats per Bauzá i el PP, i denuncia que perjudicaria Eivissa


L’Entesa d’Eivissa rebutja plenament la proposta feta avui pel president Bauzá (PP) sobre la reducció de 59 diputats al Parlament de les Illes Balears a 41, la qual cosa representaria una retallada d’un 30%. Aquesta reducció aniria en perjudici de la representació al parlament insular de les illes d’Eivissa o de Menorca, en reduir-ne el nombre de representants, i en contra de la democràcia en fer-ne més difícil l’accés a formacions o coalicions no majoritàries. La proposta de Bauzá només reforçaria el bipartidisme i empobriria la democràcia.

A més, els sobiranistes eivissencs no comparteixen en absolut que només els membres de la Mesa i els portaveus dels grups parlamentaris percebin un salari en funció d’una dedicació plena, i que la resta de diputats es vegin abocats a cobrar dietes per assistir a plens o comissions. Aquesta mesura populista aniria en detriment de la possibilitat de la majoria de persones treballadores per poder desenvolupar a pler la seua condició de diputat, i només afavoriria a aquelles persones que gaudeixen de moltes rendes econòmiques. Un dels problemes que sí s’han d’afrontar en el parlament és el d’aquells membres que perceben un sou per dedicació plena, però que tenen reconeguda una compatibilitat i estan percebent ingressos per activitats professionals.

Des de l’Entesa d’Eivissa es recomana Bauzá i el PP que si vol evitar que hi hagi gent que es vulgui enriquir amb la política o se’n vulgui fer professional, que s’apliqui amb el diputat estatal Enrique Fajarnés, els balears Miguel Jerez o Cati Palau, o el delegat del Govern a Formentera, José Manuel Alcaraz (per posar uns exemples de persones afiliades al PP de les quals es desconeix professió al marge de la política), o que s’apliqui amb ell mateix, el president Bauzá, evitant l’escandalosa duplicitat de ser el màxim mandatari balear i titular d’una farmàcia, assolint un nivell d’ingressos que és un insult en comparar-lo amb la majoria dels ciutadans de les Balears.

divendres, 9 d’agost del 2013

L’Entesa d’Eivissa critica la manca de respecte del PP amb la Berenada, d’ahir


L’Entesa d’Eivissa (ENE) critica la manca d’interès demostrada pels equips de govern del PP a l’Ajuntament d’Eivissa i al Consell d’Eivissa amb la Berenada, celebrada ahir.

Per una banda, l’organitzador, l’Ajuntament d’Eivissa, no donà ordres a la Policia Local d’efectuar cap control sobre el trànsit i estacionament a la zona de l’acte popular. Aquesta qüestió ha estat confirmada per membres de la Policia Local d’Eivissa. Així, multitud de cotxes aparcaven en llocs on la gent se sol posar a berenar, mentre que fins fa dos anys tots els governs municipals donaven ordres a la Policia Local perquè evitàs l’estacionament de vehicles al lloc i perquè restringís l’accés rodat només als vehicles imprescindibles per a l’organització dels actes.

Per altra banda, la música oferta en l’escenari per part d’un grup res tenia a veure amb les Festes de la Terra, Eivissa o el català. Igualment, el repertori de les bandes musicals convocades, tampoc.

A més, el partit sobiranista i progressista eivissenc critica la flamant absència de membres dels equips de govern municipal i insular. Només s’hi pogué veure a la regidora de Festes i a un altre edil. Cap, i són legió, dels consellers conservadors al Consell. Aquestes absències són una clara mostra de manca de respecte per les Festes de la Terra i pel poble d’Eivissa, que van en consonància amb la política cultural i lingüística aplicada pel PP a totes les institucions balears. És clar que, per fer lamentables papers com el de la batlessa d’Eivissa en la inauguració de les Festes, no és d’estranyar per a l’Entesa d’Eivissa que no hi assistissin, per coherència amb el que fan.

Per altra banda, en una altra manca de respecte a les senyes d’identitat de les Festes d’Eivissa, no hi hagué senyeres onejant als llocs cèntrics de la ciutat, com era el cas fins fa pocs anys.

Tanmateix, l’Entesa d’Eivissa (ENE) celebra l’èxit de participació als actes de la Berenada d’enguany, mostra que el poble d’Eivissa i molts visitants habituals sí tenen ganes de mantenir les tradicions d’Eivissa.

dijous, 8 d’agost del 2013

Avui, la Berenada

A la tarda, a la Berenada! Per anar junts, hem quedat a les 18.45 al rellotge del passeig de s'Alamera. La cercavila que puja al puig des Molins comença a les 19 h.

"Més democràcia, més Eivissa", article d'en Maurici Cuesta a Última Hora

El diari Última Hora Ibiza publica l'article "Més democràcia, més Eivissa", d'en Maurici Cuesta (secretari general de l’Entesa d’Eivissa):


Si estam d’acord en que la democràcia és un sistema imperfecte i que cap altre ho és, també podrem estar d’acord en que no se n’ha inventat cap que funcioni millor i que, sobretot, és perfectament millorable. Necessàriament, diria. No es pot tractar només d’anar a votar tal o tal altra candidatura cada ix anys, sinó que s’hauria de basar en una relació molt més fluïda i estreta entre ciutadania i representants públics, que també surten de la ciutadania mateixa i que, per aquesta raó, no s’haurien de convertir en cap casta social, com alguns pretenen.

Darrerament s’han vist diverses actuacions que demanen una democràcia més autèntica, més participativa i més il•lusionant. I això, en paral•lel a exercicis descoratjadors democràticament com veure un president balear, Bauzá (PP), que vol seguir fent compatible el seu càrrec públic amb el negoci privat de la seua farmàcia, arribant a guanyar més de 200.000 euros en un any; com l’incessant ingrés d’ex càrrecs públics de PP i d’UM en la presó per corrupció; o la sorpresa constant que exerceix un tresorer corrupte, Bárcenas (PP), sobre la direcció del seu partit, president espanyol inclòs, en destapar un pastís de corrupteles i sobres que en un estat democràtic al 100% ja hagués produït un allau de dimissions i demandes de perdó. Des de l’Entesa d’Eivissa (ENE) entenem que aquests casos alimenten la demanda de més democràcia, però també les veus crítiques i populistes sobre elles. Ja tenim un nou motiu per renovar-la.

Una via democràtica de ple sentit comú i que afecta a les societats humanes és l’exercici del dret a l’autodeterminació, versió clàssica de l’actual “dret a decidir”. Discutir-ne la seua execució, com fa una bona part de l’opinió pública i política espanyola, demostra que pateixen un autèntic dèficit democràtic. Posar-se nerviosos i invocar calamitats i intervencions forçoses per la possibilitat que el poble del Principat de Catalunya decideixi en una consulta reglada la seua relació futura amb l’Estat espanyol és, a més, una mostra palesa de manca d’intel•ligència perquè no fa més que incrementar les ganes de sedició de molts i la indignació de molts més. Des de l’Entesa d’Eivissa (ENE) hem defensat sempre l’exercici del dret d’autodeterminació de qualsevol poble del Món, aplaudim que es pugui fer a Catalunya com abans millor, desitjam que una majoria aposti per un estat català lliure i independent (tot el que això significa en un context europeista), que aquest estat estableixi unes relacions ben properes amb Eivissa i voldríem que esperonàs els pobles de les Balears a poder decidir democràticament, també, sobre la seua sobirania. Ja hem dit en més d’una ocasió que si en algun territori pot tenir més lògica que s’autoadministri és en el cas dels territoris insulars que composen, com és el nostre cas, subjectes polítics.

Malauradament, no fa massa temps a Eivissa el PP no va voler consentir sobre una possibilitat que ampliàs la magre democràcia actual. La seua majoria al Consell d’Eivissa rebutjava radicalment una consulta popular impulsada per la plataforma de partits on es troba el nostre partit, ExC, Equo, ESOS i el PI, perquè el poble d’Eivissa s’expressàs a favor o en contra del macro projecte que l’empresari Abel Matutes vol desenvolupar a Platja d’en Bossa. Per altra banda, la participació ciutadana en el debat i la presa de decisions de totes les institucions públiques eivissencs és gairebé nul•la, i no s’impulsa perquè no s’hi o es tem. A més, la dignitat de les autoritats públiques eivissenques és baixíssima per la seua contant submissió als dictats dels governants (del mateix PP) a Palma i a Madrid. La manca de qualitat democràtica també es troba en les institucions eivissenques en forma de representació: recordar que només un 40% del cens electoral es troba representat al Consell i als ajuntaments. Un 60% dels membres del cens es quedà fora, sense representació i veu i vot.

En la Dia de la Terra d’Eivissa, avui 8 d’Agost, aniversari de la conquesta catalana d’Eivissa, des de l’Entesa d’Eivissa (ENE) apostam per més i millor democràcia i per vies que facilitin la participació ciutadana en els assumptes públics. En això i en il•lusionar l’electorat eivissenc de cara al 2015 treballarem.


"Un poble patidor que es mereix millor sort", article d'en Maurici Cuesta

Diario de Ibiza publica l'article "Un poble patidor que es mereix millor sort", d'en Maurici Cuesta (secretari general de l'Entesa d'Eivissa):



Avui, 8 d´Agost, a Eivissa celebram la nostra diada nacional, en commemoració de la nostra integració, l´any 1235, a la Corona d'Aragó i al món lingüístic i cultural català. D´ençà el poble eivissenc ha patit molt. L´any 2013, des de l´Entesa d´Eivissa constatam que el patiment no ha cessat, emperò.

Els efectes de la crisi econòmica a nivell mundial també es fan notar a l´illa d´Eivissa, on hem de lamentar que hi ha moltes famílies a les quals costa arribar a final de mes, quan no han perdut la feina, que se senten amenaçades perquè no poden pagar la hipoteca o el lloguer de la seua vivenda, o que pateixen per l´incert balanç del seu negoci. En aquest sentit, les coses no són gaire diferents a altres parts del món i encara sembla que menys greu per la bonança turística de la nostra economia.

A banda, el poble eivissenc està patint una autèntica xacra en forma dels seus governants. Dos anys després de l´aclaparadora victòria electoral del PP a nivell de totes les Balears, la suma de despropòsits és considerable. La societat eivissenca ha de veure amb vergonya com els seus governants no tenen cap empatx en mirar d´arraconar de l´espai públic i del prestigi la llengua que ens arribà fa gairebé 800 anys, el català. El president Bauzá es vanta a Madrid, davant Rajoy, d´haver «acabat amb la immersió lingüística» en l'ensenyament; és a dir, de ser l´únic exemple mundial de perseguir la llengua del territori administrat. Uns governants actuen contra la seua presència tot el que poden a nivell educatiu i administratiu; d´altres, simplement, s´ho miren i són incapaços de reaccionar per por d´oposar-se a la línia oficial. El col·lectiu de professors i mestres és perseguit (mai millor dit en el cas dels tres directors maonesos d´institut). L'ensenyament públic és vist amb desconfiança i abandonat de les urgents reformes en infraestructures i en programes de cara als alumnes que necessita. Tota l'Administració pública pateix retallades astronòmiques que només miren la quadratura d´uns certs comptes i que deixen de banda tantes qüestions assistencials i d'un mínim decòrum públic. Els deutes de les administracions amb els proveïdors deixen en una situació delicadíssima a moltes empreses locals. La situació financera local empitjora diàriament en no cessar l´espoli fiscal que patim (un 14% del nostre PIB no retorna mai, rècord estatal) mentre els governants demanen, amb raó però sense força, que el Govern balear pagui el que deu al Consell d´Eivissa, i que el Govern central pagui els seus deutes amb aquest i els ajuntaments.

El poble eivissenc ha hagut d´assistir al vergonyós espectacle protagonitzat per l´exbatlessa de la ciutat d'Eivissa i el seu partit, el PP, en una clara mostra de males pràctiques públiques i de manca d´efectes contundents sobre l´edil rebel i sobre el finançament escandalós d´un mitjà privat amb fons públics. La manca de contundència i el deixar passar el temps perquè el clima es refredi, a manera del doble president Vicente Serra, indigna la ciutadania en assistir aquesta a la impunitat de múltiples infractors de la normativa urbanística (Can Lola, a Sant Josep, n´és un bon exemple), de l´ocupació de la via pública (Vila, Sant Antoni), de no retirar les terres objecte de les expropiacions de les autovies il·legalment acumulades en terrenys de la família Matutes, de com de clar es veu venir el vestit a mida que totes les administracions faran al megaprojecte d´aquell empresari per a la Platja d´en Bossa (i que contempla, oh, sorpresa, un camp de golf que es beneficiarà de les dites terres), o de la desfilada de corruptes polítics cap a la presó per haver ficat mà a la caixa pública (José Juan Cardona, etc).

El panorama és ben desolador, cert. Però el poble eivissenc ha demostrat que sap sortir-se´n de situacions difícils. Els partits polítics tenim el deure d´il·lusionar-lo i d´oferir una alternativa atractiva de cara a les eleccions de 2015 i entre ara i aquell moment.

dilluns, 5 d’agost del 2013

Sa Berenada 2013

Us recordam que aquest dijous se celebra la tradicional festa de sa Berenada, i us hi esperam!

A partir de les 19:00 una cercavila pujarà des de s'Alamera fins as Puig des Molins.

A les 20:00h tenen previst repartir una paella per a tothom; també ball pagès i música popular de la Banda de Música de la Ciutat d'Eivissa (esperam que sigui realment popular nostra).

divendres, 26 de juliol del 2013

L’Entesa celebra la posada en funcionament de l’estació d’autobusos d’Eivissa

L'Entesa insta el Consell d’Eivissa a rebaixar les tarifes per als usuaris del transport públic.

L’Entesa d’Eivissa celebra que a dia d’avui, divendres, ja estiguin operatives totes les línies de transport regular en autobús que operen des de la ciutat d’Eivissa amb altres punts de l’illa. Especialment, s’alegra que la ciutadania de la ciutat i de l’illa ja puguin comptar amb una moderna estació d’autobusos, que va veure l’inici de la seua activitat el passat dimecres, i que estava disponible per a operar des de feia anys. En aquest sentit, felicita l’Ajuntament d’Eivissa per la seua decisió ferma de posar-la en marxa, malgrat els obstacles del Consell i de les empreses concessionàries de les línies.

Com ha pogut observar el partit sobiranista i d’esquerres eivissenc, l’operativitat de l’estació d’autobusos és bona, tot i que hi ha certes mancances que s’haurien de resoldre. Per una banda, n’hi ha de conjunturals, com és la manca d’obertura d’un punt de venda de tiquets i d’abonaments. Per altra, des del punt de vista estructural, l’espai és molt estret i obliga els conductors a maniobres dificultoses. L’Entesa d’Eivissa insta l’Ajuntament d’Eivissa, el Consell d’Eivissa i l’empresa concessionària del CETIS, a eliminar aquestes deficiències.

Per últim, els sobiranistes eivissencs insten el Consell d’Eivissa a rebaixar les tarifes per als usuaris dels autobusos que passen per Vila, ja sigui revisant les actuals, bé sigui demanant al Govern de les Illes Balears que col·labori en el finançament del transport públic de passatgers a l’illa d’Eivissa. En cap cas és acceptable un increment de les tarifes, com anuncià ahir la màxima institució insular.

divendres, 5 de juliol del 2013

Demanam la Derogació del Decret de llengües

Aquest divendres 5 de Juny de 2013 Entesa d’Eivissa ha presentat dos Mocions, al Consell i a l’Ajuntament d’Eivissa, en les que se sol·licita que en els propers Plens es consideri la Derogació del Decret de llengües. Esperem que aquestes institucions i la totalitat dels Grups Polítics, amb representació, en donin suport.


Moció sobre derogació del decret de llengües


EXPOSICIÓ DE MOTIUS


El Consell de Govern de dia 19 d’abril de 2013 va aprovar el “decret pel qual es regula el tractament integrat de les llengües als centres docents no universitaris de les Illes Balears,” un decret que limita l’educació en català, dificultant enormement l’objectiu d’aconseguir que els escolars, a la llarga la societat, conegui adequadament la llengua pròpia del país. Al decret s’hi ha oposat la Mesa sectorial d’educació, els representants dels professors, la Universitat de les Illes Balears, la Federació de pares i mares i el Consell escolar de les Illes Balears.

Segons l’Estatut d'Autonomia de les Illes Balears, "la llengua catalana, pròpia de les Illes Balears, i la nostra cultura i tradicions són uns elements identificadors de la nostra societat i, en conseqüència, són elements vertebradors de la nostra identitat", perquè això sigui possible és necessari que el conjunt de la societat pugui conèixer i emprar amb normalitat la llengua catalana.

El sistema educatiu ha de garantir que els escolars de les Illes Balears puguin utilitzar correctament el castellà i el català al final del període d’escolarització. Aquest objectiu, que és també una obligació legal, quedaria estroncat si, tal i com promou l’avantprojecte de llei d’educació del Ministre Wert, es permetés finalitzar l’educació obligatòria a les Illes Balears sense haver d’acreditar el nivell de català corresponent; com quedaria molt compromès si es permet que l'educació en català es limiti al 20% de les hores lectives.

L’aprenentatge de l’anglès és imprescindible, però assolir competència en llengua anglesa no ha de suposar cap detriment per a l'ensenyament de la llengua catalana.

Cap dels estudis diagnòstics publicats per les agències d’avaluació autonòmiques (IAQSE), estatals o internacionals, ni cap dels indicadors del sistema educatiu de les Illes Balears analitzats pels organismes competents, mostren com a problema l’ús de la llengua catalana. I per altra banda es constata que l’aprenentatge majoritàriament en llengua pròpia possibilita una bona adquisició de les competències en llengua castellana, fins i tot, amb resultats millors que en altres territoris de l'Estat monolingües en castellà.

L’escola és un espai de convivència i té una funció socialitzadora indeclinable, perquè la compleixi adequadament, s’han d’evitar distincions entre els nins per la llengua d’ensenyament, com preveu el decret de llengües en el primer aprenentatge o la proposta del Govern de l’Estat de pagar centres privats per als pares que vulguin l’educació en castellà.

El model lingüístic que fins ara hi havia implantat a les escoles de les Illes Balears, on la immersió lingüística havia estat un instrument de cohesió social, on es té com a objectiu principal aconseguir que ningú pugui ser discriminat socialment per raó de llengua, ja que garanteix el coneixement del català i de l’espanyol independentment de la llengua inicial, evitant així la segregació dels alumnes.

La qüestió del tractament i l’ús de llengües oficials de les Illes Balears, del model lingüístic de les Illes Balears, no ha provocat ni conflictes, ni distorsions en relació als resultats, a la convivència als centres o a les relacions amb el seu entorn.

Les insinuacions que s’han fet de manera intencionada des d’alguns sectors on la causa del fracàs escolar sigui l’ús de la llengua pròpia de les Illes Balears com a llengua d’ensenyament no estan basades en cap estudi. Les causes de l’elevat fracàs escolar són múltiples i aquestes insinuacions pretenen desviar perillosament l’atenció de les vertaderes causes.

Amb el coneixement dels resultats que ha donat el model lingüístic actual, es veu clarament que les propostes de rebaixar la presència del català com a llengua vehicular del primer ensenyament, no es fan des de la perspectiva de millorar l’aprenentatge dels escolars, sinó amb intencions exclusivament polítiques.

El 90% dels pares i mares han triat per al present curs l’ensenyament en català, ho han fet perquè saben que aquesta és la millor manera que els seus fills i filles aprenguin català, castellà i anglès al final del període d'escolarització.



PROPOSTES D’ACORD

1.- El Consell Insular d’Eivissa i l’Ajuntament d‘Eivissa declaren que el sistema educatiu de les Illes Balears ha d'aportar competència lingüística en català, castellà i anglès, per la qual cosa:

a. Insten el Govern de les Illes Balears a derogar el decret sobre tractament de llengües en l’ensenyament i a evitar qualsevol acció que promogui la distinció dels alumnes segons la seva llengua d’aprenentatge o a la fragmentació de la societat en comunitats lingüístiques.
b. Insten el Govern de l’Estat a retirar la proposta inclosa en l’avantprojecte de llei d’educació segons la qual al final de l’educació obligatòria no serà necessari acreditar el nivell de català corresponent.

2.- El Consell Insular d’Eivissa i l’Ajuntament d‘Eivissa insten el Govern de les Illes Balears a garantir que el nombre d’assignatures impartides en llengua catalana no sigui mai inferior al 50% de les hores lectives.

3.- El Consell Insular d’Eivissa i l’Ajuntament d‘Eivissa insten al Govern de les Illes Balears i al Govern de l’Estat a què no es faci desaparèixer el model lingüístic que fins ara hi havia implantat a totes les escoles públiques de les Illes on la immersió lingüística havia estat fins ara un instrument de cohesió social.

4.- El Consell Insular d’Eivissa i l’Ajuntament d‘Eivissa insten al Govern de les Illes Balears a crear vies de millora per possibilitar millors resultats en l’ensenyament escolar de l’anglès, incrementant els recursos humans i materials necessaris, formació del professorat, impulsant una metodologia de treball de l’expressió oral, enfocament comunicatiu, sense violentar els projectes lingüístics dels centres, i compassant-ho amb els recursos efectiu a l’abast.

5.- El Consell Insular d’Eivissa i l’Ajuntament d‘Eivissa insten al Govern de les Illes Balears a defensar l’oficialitat i la unitat de la llengua catalana a tots els àmbits en els quals és qüestionada i l'emplaça a recuperar el consens social en matèria lingüística i en les propostes educatives bàsiques.

diumenge, 12 de maig del 2013

L'Entesa rebutja l'ampliació de l'ocupació de la via pública a la ciutat d'Eivissa


Davant l’anunci que l’Ajuntament d’Eivissa ha decidit ampliar l’espai destinat a ocupació de la via pública a llocs com el passeig de s’Alamera o les places des Parc o de sa Graduada, el Mercat Vell, o l’avinguda d’Espanya, l’Entesa d’Eivissa mostra el seu total rebuig i demana al consistori capitalí que tiri enrere la mesura i que racionalitizi d’una vegada les terrasses a Vila.

La formació sobiranista eivissenca considera que els carrers i places d’Eivissa ja estan prou saturats de terrasses o altres maneres d’ocupació de la via pública i que, amb aquesta mesura, l’Ajuntament d’Eivissa està eliminant espai de gaudi públic, de passeig, de joc, i l’està lliurant, a canvi de les sucoses taxes, a negocis. La ciutadania d’Eivissa està perdent qualitat de vida per mor d'un model de ciutat que no té en compte les persones i per les ànies recaptatòries i el voler quedar bé de l’equip de govern del PP de l’Ajuntament d’Eivissa, denuncien des de l’Entesa d’Eivissa.

El partit sobiranista eivissenc també critica les formes, atès que el Consistori ha modificat l’ordenança de la via pública a través de tres decrets, furtant la informació i el debat oportuns al Ple i a l’opinió pública. A més, la falta de definició del regidor de comerç i Turisme, Rai Prats, sobre si podran instal·lar terrasses només els bars i restaurants, o tots els negocis, preocupa a l’Entesa d’Eivissa.

En general, la formació sobiranista eivissenca considera que l’Ajuntament hauria de dur a terme un pla de reducció i reconsideració dels espais destinats a ocupació de la via pública a la ciutat d’Eivissa, atès que és pràcticament impossible passejar en algunes vies, o rebre un merescut descans per part dels vesins. En particular, s’exigeix la retirada de la mesura i que les terrasses afectades quedin com estan, a l’espera d’una més que necessària restructuració.

divendres, 3 de maig del 2013

Article d'en Marurici Cuesta: "Benirràs"

Diario de Ibiza publica l'article "Benirràs", d'en Marurici Cuesta (Secretari general de l'Entesa d'Eivissa):


Hi ha coses, a Eivissa, que fan molta peresa perquè pareix mentida que s´hagin d´estar repetint contínuament. Una d´elles té a veure amb qüestions territorials i ambientals. Que el 2013 s´hagi d´estar continuant afirmant arguments contundents en favor de l´aturada de noves urbanitzacions, de la construcció de nova obra, en general, i de la preservació dels paisatges illencs, cansa. I cansa més si un pensa més enllà de posicions ideològiques -legítimes- i es posa a pensar en clau de dos aspectes indiscutibles: les escasses dimensions de l´illa d´Eivissa i el fet que la seua ciutadania visqui majoritàriament del turisme, el qual, a la vegada, es fonamenta en oferir paisatges de qualitat.

Si bé és cert que molts llocs d´Eivissa han caigut davant les ànsies constructores i especuladores (no oblidem que la majoria de construccions que es fan a l´illa no són per a primer habitatge, sinó per especular amb elles o mirar de situar-les en el mercat turístic), altres encara no ho han fet. Una de les localitzacions més emblemàtiques i amb major demanda turística que encara es mantenia allunyada de la urbanització i construcció era la platja de Benirràs. Qualsevol plantejament mínimament conservador, des del punt de vista econòmic, maldaria per mantenir intacte aquell indret, atès l´èxit que té ell i el model de sol i platja a Eivissa. Des d´un plantejament preservacionista, el nostre, les raons són encara més evidents: sostenibilitat, paisatge, menys pressió humana, etc.

Per tot això, sobta veure com encara els dirigents del PP s´encaparroten en cercar una sortida constructiva al problema de Benirràs. És tal la importància estratègica de la zona que els interessos constructius dels propietaris de terrenys han de ser tractats d´una altra manera. En l´anterior legislatura, Benirràs i altres llocs sensibles d´Eivissa foren objecte de protecció legislativa des del Govern de les Illes Balears. La possible lessió dels interessos dels propietaris s´intentà compensar amb el trasllat de l´edificació a altres zones. Al mateix municipi de Sant Joan de Labritja hi ha localitzacions on la construcció de nous immobles residencials no tendria pràcticament impacte; és el cas dels nuclis de Sant Miquel, Sant Joan, Portinatx, o el propi port de Sant Miquel. Però les negociacions no fructificaren. Si aquesta via no funcionava, la de les indemnitzacions econòmiques s´hauria d´estudiar més a fons perquè tots els experts apunten que serien molt més baixes del que els propietaris pretenen.

Des de l´Entesa d´Eivissa volem felicitar el GEN-GOB i Amics de la Terra per haver encetat conjuntament una campanya que ha començat amb una recollida de signatures per oposar-se a la barbaritat que seria edificar a Benirràs. Ha quedat evident, com deia una persona dirigent d´una associació proteccionista, que els partits polítics eivissencs tenim, darrerament, poca capacitat de reacció. Si bé és més ajustada aquesta crítica amb els grups de l´oposició (no n´han dit res, a hores d´ara, cap) la crítica també ens afecta als que estam fora de les institucions. Des de l´Entesa d´Eivissa prenem propòsit d´esmena i mirarem d´oposar-nos-hi des de tots els punts de vista possibles, institucionals o de carrer.

Tot apunta que amb aquesta estratègica zona d´Eivissa es pagaria la pena de fer tots els esforços possibles per evitar la construcció de 30 habitatges, amb tota la càrrega extra que comportaria: major pressió humana, residus, remors i, sobretot, pèrdua de qualitat paisatgística. Però no, l´Ajuntament de Sant Joan de Labritja, el Consell d´Eivissa i el PP s´estimen més tirar pel dret i deixar que es construeixi una nova platja eivissenca. Els instam a canviar d´actitud i a preservar Benirràs i qualsevol altre indret d´Eivissa. No més urbanitzacions! No més construcció!

divendres, 26 d’abril del 2013

Article d'en Maurici Cuesta: "Tractament de llengües?"

Diario de Ibiza publica l'article "Tractament de llengües?" d'en Maurici Cuesta i Labèrnia (Secretari general de l'Entesa d'Eivissa):


Un Govern de les Illes Balears lingüicida, catalanòfob, eivissenquèfob, formenteròfob, mallorquinòfob i menorquinòfob (au, a fomentar les varietats locals!) ha aprovat el “Decret pel qual es regula el tractament integrat de les llengües als centres docents no universitaris de les Illes Balears”, l'atac definitiu que el PP tenia planificat en contra de l’ensenyament en català i de la normalització de la llengua pròpia d'aquesta terra. Després de la rebaixa de requisit a mèrit a la funció pública, de la desaparició de qualsevol política activa en pro del coneixement del català, de la fallida consulta als pares sobre la llengua d'aprenentatge dels seus fills, i un llarg etcètera de despropòsits contra el català, arriba la pretesa eliminació de la coneguda com a immersió lingüística.

Quedi clar, d'entrada, que la immersió lingüística exactament no existeix a les illes Balears. La normativa actual preveia un mínim de l'ensenyament en català del 50% de les matèries. Després, depenia dels centres i dels professors que aquest percentatge augmentés fins a gairebé el 100% (exceptuant les altres llengües). Si bé n'hi havia en aquesta situació, molts grups o centres a dures penes passaven del 50%. I no cal dir que la vertebració de la nostra societat passa perquè tots els alumnes abandonin l'ensenyament obligatori amb el coneixement idoni de català i castellà, aspecte essencial per a una igualtat d'oportunitats. A més, no veiem cap problema en un coneixement també idoni de la llengua anglesa. Però, és clar, sense que sigui en detriment de la llengua pròpia. I sense deixar en mans dels pares, per exemple, la tria de la llengua d'ensenyament, aspecte que correspon a les autoritats acadèmiques i científiques, com a tot país que es preciï d'una mínima modernitat.

Fins el passat divendres, el PP podia suportar aquest escenari –l'havien impulsat governs del seu color- però, es veu que ja no. Ara, la situació teòrica serà d'un repartiment al 33% entre català, castellà i anglès. És a dir, que l'ensenyament en català, llengua pròpia d'aquestes illes, es veurà reduït. El PP s'ha estimat més acomplir el seu embogit programa electoral que escoltar totes les opinions escoltables, llevat d'una. Perquè cal no oblidar que el decret compta amb l'oposició de la Mesa sectorial d'educació, els representants dels professors, la Universitat de les Illes Balears, la Federació de pares i mares i el Consell escolar de les Illes Balears, i tots els partits polítics.

Aquest decret de Bauzá i Bosch limita l'educació en català, dificultant enormement l'objectiu d'aconseguir que els escolars, a la llarga la societat, conegui adequadament la llengua pròpia del país

Dèiem que el repartiment era teòric perquè sabem que la comunitat educativa s'oposarà a la seua implantació. De fet, ja hi ha moviments en aquest sentit. El més cabal és que es derogui el decret de llengües i que es torni a la situació en la qual el nombre d'assignatures impartides en llengua catalana no sigui mai inferior al 50% de les hores lectives. Ara bé, el que tocaria és que hi hagués un ambiciós programa d’acollida lingüística per tal de garantir la integració lingüística dels ciutadans nouvinguts i dels que no tenen la llengua catalana com a pròpia.

Com ve passant des dels dos darrers anys, dels dirigents i càrrecs electes i executius del PP d'Eivissa no se'n sap res. Entomen la política dictada per Palma. Com que qui calla, atorga, aquells coneguts com a “els nostros” l'accepten. D'altres, no, i farem tot el possible per evitar aquest despropòsit social, científic, lingüístic i cultural. El tractament se’l mereixen els del PP, però d'un bon grapat de psicòlegs.

dilluns, 25 de març del 2013

Nota conjunta sobre el projecte de reforma de la Platja d’en Bossa

Eivissa pel Canvi, Eivissa Sostenible, Entesa d’Eivissa, Equo Eivissa i Es Nou Partit proposen la convocatòria d’una consulta popular vinculant sobre el projecte de reforma de la Platja d’en Bossa

El projecte de reforma de Platja d’en Bossa afecta al voltant de 77 hectàrees entre la costa i l’aeroport. Inclou, entre altres aspectes menors, un camp de golf de 18 forats, 58 habitatges de luxe, hotels-discoteca de 5 estrelles en primera línia de mar i una superfície comercial de més de 55.000 metres quadrats.

Els grups polítics Eivissa pel Canvi (ExC), Eivissa Sostenible (ESOS), Entesa d’Eivissa, Equo Eivissa i Es Nou Partit ens oposam de manera clara i conjunta a aquest projecte per les següents raons:

a. En la present conjuntura econòmica pot ser molt positiva la participació de la iniciativa privada en el desenvolupament de infraestructures que milloren la qualitat dels serveis urbanístics de qualsevol àrea i en especial de les àrees turístiques més madures. L’objectiu d’aquestes actuacions hauria de ser la millora urbanística i dels serveis socials i culturals dins de un pla de millora integral de l’activitat econòmica i de millora de la qualitat de vida de la població resident. Ara bé, tots aquestos plans s’han de fer dins de la mes estricta legalitat, ja que s’ha de fugir de qualsevol tracte de favor o d’adaptació de la normativa als interessos particulars. No es pot oblidar que la connivència del legislador amb els grups monopolístics ha estat i és encara avui una de les causes de l’actual crisi i de l’aprofundiment de les desigualtats socials. Per això i en primer lloc, no es pot acceptar un projecte d’aquesta magnitud si no s’adapta a l’actual normativa.

b. El model d’hotel discoteca que es pretén consolidar i multiplicar en aquest projecte genera notables molèsties als vesins, amb contaminació acústica i lumínica. Aquest tipus d’establiment fa competència deslleial als locals d’oci legals, insonoritzats i amb horaris controlats. A més d’això, es genera un “efecte llamada” cap a un tipus de turisme que genera nombrosos problemes i que no volem fomentar encara més per Eivissa.

c. Estam totalment en contra de la gran zona comercial projectada perquè seria un cop mortal pel petit comerç de barri de tots els pobles d’Eivissa. Volem evitar la desaparició de nombroses empreses petites i independents, i alhora la destrucció de nombrosos llocs de treball , que no es compensarà ni de lluny amb la creació dels nous llocs de treball estacionals i precaris que prometen els promotors. El mercat eivissenc és el que és i en tot cas es tractaria d’un transvasament i d’una concentració en poques mans dels llocs de feina que es destruiran al petit comerç i als establiments turístics de la competència.

d. Perquè amenaça el Parc Natural que naltros volem posar en valor. Bona part dels nous edificis residencials i del camp de golf es troben a dins de la franja de protecció del Parc Natural de Ses Salines, una zona protegida i bàsica pel manteniment dels hàbitats de la reserva. A més, entra en conflicte amb la pitjada sonora dels avions i suposa la pèrdua irreversible de més de 50 ha de terreny agrícola. La gran part del projecte està previst sobre terrenys rústics, i només una part petita del projecte afecta terreny urbà. Des del punt de vista de la planificació del nostre model territorial, urbanitzar nous espais rústics just al costat del Parc Natural de ses Salines és exactament el contrari del que s'ha de fer per aconseguir que Eivissa es consolidi com una destinació turística de qualitat i sostenible en el temps. També és improrrogable la retirada de terres de les autovies en conformitat amb les sentències judicials corresponents.

e. La dotació i construcció de un retén de la policia en una zona determinada, no ha de dependre de les necessitats del promotor, sinó i en tot cas de les necessitats de tota l’àrea de Platja d’en Bossa i Sant Jordi de ses Salines.

Els grups polítics Eivissa pel Canvi (ExC), Eivissa Sostenible (ESOS), Entesa d’Eivissa, Equo Eivissa i Es Nou Partit pensam que hi ha alternatives molt més beneficioses pel conjunt dels ciutadans, que en tot cas haurien de sortir d’un debat obert i participatiu amb la societat eivissenca i sense els paternalismes vergonyosos d’aquest projecte. Les nostres propostes per obrir el debat son:

a. Proposem un esponjament dels edificis més obsolets i amb més impacte paisatgístic de la platja d’en Bossa, amb la creació de zones verdes i parcs.

b. Proposem vertebrar el barri amb carrils bici i un tramvia elèctric que connecti l’aeroport amb el port d’Eivissa travessant tota la Platja d’en Bossa. Aquesta infraestructura és ecològica i beneficiosa per als residents i als turistes en general, disminuint el transit de cotxes, els accidents, els temps de recorregut i la contaminació, i augmenta la qualitat de l’entorn i la qualitat de vida dels residents.

c. Proposem mancomunar les competències urbanístiques i turístiques traspassant-les al Consell Insular, de manera que hi hagi una seguretat jurídica i que no existeixi la discriminació de tracte actual entre terminis municipals diferents.

d. Proposem convertir aquesta zona turística madura en la primera zona turística 100% sostenible d’Eivissa, de manera que els edificis siguin reformats per produir, de mitjana, tota l’energia que consumeixen al llarg del any. Les aigües de pluja hauran de ser aprofitades i la resta de l’aigua necessària s’obtindrà dessalant l’aigua marina amb energia alternativa. Aquesta reforma, que sí es pot definir “d’excel·lència” sense haver-se’n d’avergonyir, significa la creació de nombrosos llocs de treball per tot l’any i l’atracció d’un tipus de turisme amb molt més valor afegit per la societat eivissenca.

Els grups polítics Eivissa pel Canvi (ExC), Eivissa Sostenible (ESOS), Entesa d’Eivissa, Equo Eivissa i Es Nou Partit considerem que aquest projecte té un gran impacte sobre la illa i el seu futur, així que s’ha de prendre una decisió política amb el màxim consens possible per ajuntar tots els esforços cap a la recuperació econòmica de la nostra illa.

La millor manera de obtindré aquest consens és que el Consell Insular convoqui una consulta popular vinculant amb una pregunta clara per a que tots els eivissencs puguin expressar de debò la seva opinió sobre aquest projecte.

Per a que sigui realment representatiu de la voluntat dels residents, proposem que puguin votar en aquesta consulta totes les persones majors de 16 anys i empadronades en un dels 5 ajuntaments d’Eivissa abans del 31/12/2012, amb independència de la seva nacionalitat. Nosaltres ens comprometem a respectar escrupolosament el resultat d’aquesta consulta. Poden dir la mateixa cosa els promotors d’aquest projecte i els altres partits polítics?

dissabte, 2 de març del 2013

Comunicat conjunt d’Eivissa pel Canvi, Eivissa Sostenible, Entesa d’Eivissa, Equo Eivissa i Es Nou Partit sobre promoció turística

COMUNICAT CONJUNT D’EIVISSA PEL CANVI, EIVISSA SOSTENIBLE, ENTESA D’EIVISSA, EQUO EIVISSA I ES NOU PARTIT SOBRE PROMOCIÓ TURÍSTICA

Com és ben sabut, el turisme és la màxima activitat econòmica de la nostra illa, ja que totes les altres activitats productives (agricultura, energia, petites industries...) han estat progressivament abandonades de manera que els habitants d’Eivissa han d’importar des de fora de l’illa tot allò que consumeixen i dedicar-se a treballar per als turistes.

Davant d'una economia en situació de crisi profunda, i mentre no es canviï aquest model econòmic insostenible i fracassat, la promoció del turisme hauria de ser una prioritat per a tots. Aquesta promoció és fonamental per tenir presència tant en els mercats emissors com per a posicionar la nostra illa davant d'una competència ferotge. Però, vista la promoció realitzada per part del Govern durant les últimes fires, que són les més importants del món, la realitat resulta ser molt diferent.

En primer lloc el Govern no ha traspassat les competències de turisme a les diferents illes, violant així les promeses electorals del Partit Popular i l’estatut d’autonomia de Balears.

En segon lloc, ha creat una “cinquena illa”, la Ciutat de Palma. Amb aquest subterfugi han aconseguit que els diners per promoció turística s’hagin de dividir en cinc parts, dos per a l'illa de Mallorca i una per a cadascuna de les altres illes. El Consell Insular d’Eivissa presidit per Vicent Serra ha acceptat aquesta modificació amb absoluta i vergonyosa submissió als interessos partidistes del PP balear, i menyspreant els interessos de tots els eivissencs que se suposa que hauria de defensar.

En tercer lloc, els estands que s'han preparat per les últimes fires han estat deplorables en tots els sentits, tant des del punt de vista estètic com funcional i, a més a més, han incomplert la principal i bàsica funció per la que van ser dissenyats: atreure l’atenció tant dels professionals com dels possibles clients.

Vista la desastrosa actuació del Govern Balear en les fires de promoció turística, l’illa d’Eivissa ha hagut de preparar un estand propi que ha estat pagat amb els sous de les nostres institucions i dels empresaris del sector.

Així doncs, l’illa d'Eivissa ha pagat DUES VEGADES per aconseguir presència a les fires de turisme de Londres y Madrid, i això de moment!
Tots aquests arguments confirmen plenament el poc interès i menyspreu que el Govern Bauzà i el conseller Carlos Delgado demostren cap a les Illes menors

Per tots aquests motius Eivissa pel Canvi, Eivissa Sostenible, Entesa d’Eivissa, Equo Eivissa i Es Nou Partit exigim:

  • Que el Govern Balear rectifiqui i retiri del seu Pla de Promoció Turística el tractament diferenciat de la ciutat de Mallorca, fet que provoca que Palma es consideri com una “cinquena illa” entrant en competència econòmica amb la resta d’illes de les Balears.
  • Que el Govern Balear faci un repartiment equitatiu entre les quatre illes del pressupost reservat per la promoció turística. Els criteris d’aquest repartiment s’hauran de basar al nombre de visitants i de places hoteleres.
  • Que es faci d'una vegada per totes es el traspàs de les competències en promoció turística. No es tracta només de complir amb l’Estatut d’autonomia de les Illes Balears, aprovat per unanimitat, sinó del fet que no tenim ni volem el mateix turisme que té Mallorca, ni tenim els mateixos atractius que Menorca, per exemple. Cada illa ha de poder dissenyar el seu pla de promoció de manera independent, i poder decidir a quins clients es vol dirigir i a quines fires vol incidir mes.
  • Que els esforços de presència en fires turístiques es diversifiquin més per tal de tenir un major impacte d’Eivissa en fires de menor dimensió de les principals (Berlín, Londres o Madrid) però que són estratègiques per la orientació cap a segments de mercat decisius per a un nou model turístic o la diversificació de l’actual cap a la desestacionalització, com és el cas de les dedicades al turisme cultural, de natura, o mercats emergents.
  • Tampoc podem oblidar que Eivissa i Formentera son Patrimoni de la Humanitat i que aquest fet diferencial representa una altra raó fonamental per a dissenyar estratègies asimètriques de promoció turística.

Per altra banda, consideram que hauríem de replantejar-nos el fet de finançar amb sous públics la promoció d’aquest tipus de turisme tradicional que només beneficia a uns pocs. Ens sembla perfecte finançar la promoció pública d’un tipus de turisme alternatiu que tengui avantatges clares per als residents, per a la conservació i recuperació del territori i de l’economia local, però consideram que la promoció del turisme de sol i platja més tradicional s’hauria de pagar, almenys parcialment, per part d’aquells empresaris que se’n beneficien molt especialment. Això s’hauria de fer implicant tot el sector, sense excloure la oferta complementaria, possiblement per mig d’ un Patronat o una altra figura amb participació de les institucions i de totes les empreses del sector.

Tot i així, som conscients que tot això només millorarà una mica la situació, però la veritable transformació només es produirà canviant de model turístic i econòmic, cosa que volem fer posant en marxa un programa polític finalitzat a recuperar la capacitat de produir localment i de manera sostenible bona part de l’energia i dels aliments que consumim. Aquest nou turisme que volem posa en valor la cultura, el respecte de les regles de convivència, la gastronomia amb productes locals, la arquitectura tradicional, la natura, el transport públic no contaminant, l’esport, l’artesania, la innovació i la justícia social, i certament necessitarà d’una promoció turística ben diferenciada respecte a la del turisme massificat i estiuenc de sol i platja, del “tot inclòs” o del turisme lligat a les macro discoteques que s’ha fomentat fins ara per part dels diferents governs de PP i PSOE.

Diem prou a un model turístic que ens ha portat a la destrucció del territori, a llocs de feina mal pagats, estacionals i sense possibilitats de promoció, a rebaixar la qualitat de vida dels residents per mor de la massificació de platges i carreteres i pels remors molestos dels locals d’oci, a un nivell d’atur intolerable als mesos d’hivern, i a una distribució de la riquesa molt injusta que es concentra a les mans més d’una minoria cada cop més reduïda.

dijous, 14 de febrer del 2013

L'Entesa d'Eivissa (MÉS) insta el PP a aprovar la ILP sobre les hipoteques


L'Entesa d'Eivissa (MÉS) insta el PP a aprovar la ILP sobre les hipoteques: cal solucionar aquest drama; si no, el PP en serà responsable.

“Les institucions democràtiques no poden girar l’esquena al clam social per aturar els desnonaments i aprovar la dació en pagament”.

El grup parlamentari de l'Entesa d'Eivissa, MÉS ha valorat positivament el fet que el Congrés dels Diputats hagi acceptat la tramitació de la Iniciativa Legislativa Popular per paralitzar els desnonaments, regular la dació en pagament amb efectes retroactius i els lloguers socials, promoguda per la Plataforma d’Afectats per les Hipoteques (PAH). Ara, des de l'Entesa d'Eivissa (MÉS) insten els diputats i senadors de les Corts Generals espanyoles a aprovar íntegrament aquesta iniciativa, ja que és la millor solució al drama dels desnonaments, i està avalada per més de 1.400.000 signatures de suport.

Entesa lamenta els darrers suïcidis de persones que havien de ser desnonades (ahir, un matrimoni que vivia a Cas Català, i avui un home que estava a punt de ser desnonat a Alacant), i se solidaritza amb les seves famílies. Des de l'Entesa consideren que s’ha d’aturar immediatament aquest drama que afecta a milers de famílies a les Illes Balears i a la resta de l’Estat.

La formació d’esquerres i sobiranista insta especialment el PP, partit que té la majoria parlamentària a Madrid, a aprovar les solucions que planteja la PAH, que compten amb el suport de milions de ciutadans. Des de l'Entesa consideren que les institucions democràtiques no poden girar l’esquena al clam social per aturar els desnonaments de manera immediata i per aprovar la dació en pagament com a solució per a aquelles persones que no poden fer front al pagament de les hipoteques.

L'Entesa d'Eivissa considera que si el PP no utilitza la seva majoria política per solucionar aquest drama que cada dia es cobra noves víctimes, aquest partit i els seus dirigents també seran responsables de la situació.

L'Entesa d'Eivissa dóna suport als treballadors d'IB3 en vaga i critica la censura dels informatius per no informar-ne


El grup parlamentari d'Entesa, MÉS, farà una pregunta parlamentària a la comissió de control.

L'Entesa d'Eivissa manifesta el suport als treballadors d’IB3 en vaga, que protesten davant l’amenaça d’un ERO que pretén acomiadar 11 persones que treballen per l’UTE Videoreport/BGL, encarregada de l’àrea d’emissions d’IB3TV (un terç de la plantilla), així com baixar el 10% dels sous. La vaga ha provocat la interrupció del senyal de la televisió pública.

El grup parlamentari de l'Entesa d'Eivissa, MÉS, plantejarà una pregunta parlamentària a la propera sessió de control de l’EPRTVIB per saber quines gestions fa la direcció de l’ens per evitar els EROs, l’augment de la precarietat laboral al seu si i la minva de qualitat del servei públic.

Així mateix, l'Entesa d'Eivissa critica que els informatius d’IB3 i la comunicació corporativa de l’ens censurin la informació sobre la vaga, fet que arriba al punt que la cadena pública no informa de les raons per les quals s’ha interromput la seva emissió.

Des de l'Entesa reiteren que la mala gestió a IB3 està produint acomiadaments i precarietat laboral a les empreses concessionàries de l’ens públic, així com un empitjorament de la qualitat del servei públic que ofereix. La formació considera que el Consell de Direcció d’IB3 (i, en particular, el director general) no es poden rentar les mans davant aquesta situació.

dimecres, 13 de febrer del 2013

L'Entesa d'Eivissa insta el Govern a fer un nou centre de salut a la ciutat d'Eivissa


Rebutja que el PP i el Govern vulguin estalviar amb l’atenció primària.

L’Entesa d’Eivissa critica durament el recent avís de la Conselleria de Salut del Govern de les Illes Balears sobre el manteniment del Centre de Salut Can Misses en l’edifici del Centre de Salut Vila, i deplora que el Govern de les Illes Balears i el PP pretenguin estalviar 33 milions d’euros en un camp tant prioritari com és el de l’atenció primària i la salut pública.

Els sobiranistes eivissencs denuncien que l’àrea de prestació de la ciutat d’Eivissa no es pot permetre que un mateix edifici aglutini per més temps dos centres de salut en un. Els sobiranistes i ecologistes eivissencs denuncien que el passi del Centre de Salut Can Misses a l’edifici del del Centre de Salut Vila, a l’avinguda Vuit d’Agost, era provisional mentre es feia la reforma i ampliació de l’Hospital de Can Misses. La salut pública a Eivissa no es mereix que un sol centre de salut segueixi constrenyit per l’increment de personal sanitari i usuaris que comporta la solució de “dos centres en un”, apunten des de l’Entesa d’Eivissa.

Per tant, el partit sobiranista eivissenc considera que és ben hora que la Conselleria de Salut busqui una solució dins l’àrea del nou Hospital de Can Misses, que hi cap, ateses les seues faraòniques dimensions; com a mínim, el conseller Sansaloni hauria d’instar l’Ajuntament d’Eivissa a la prompta cessió d’un solar per a l’erecció d’un nou centre de salut a la ciutat d’Eivissa. I, si pot ser, dins el nucli urbà, millor, per qüestions de mobilitat i proximitat.

diumenge, 10 de febrer del 2013

L’Entesa insta les administracions a no donar cap tracte de favor als desenvolupistes plans de Matutes per a Platja d'en Bossa


Cap llinatge ni cap pla privat requereixen de favors ni lleis ad hoc.

Atès que el Grup d’Empreses Matutes presentà el que anomena “pla d’excel·lència” per a Platja d’en Bossa, i que en la presentació es demanava a les administracions implicades l’agilització de la seua iniciativa mitjançant un tractament específic, l’Entesa d’Eivissa insta l’Ajuntament de Sant Josep, el Consell d’Eivissa, el Govern de les Illes Balears i òrgans com la Demarcació de Costes, a fer cas omís de la petició del grup empresarial eivissenc, i a donar als seus plans el mateix tractament que a qualsevol ciutadà i a fer complir les lleis estrictament. A més, demana, per suposat, cap tracte de favor, per molt poderosos que siguin l’empresari, la magnitud del grup, o els contactes que tenen.

A l’espera de tenir-ne més informació, els sobiranistes i ecologistes eivissencs titllen el pla per a Platja d’en Bossa de mastodòntic, en ocupar 77 ha; d’endarrerit, en basar-se en l’ocupació massiva de terreny i en un model expansiu; de negatiu ambientalment pels efectes provocats sobre el medi ambient i per basar-se en una instal·lació res ecològica: el camp de golf; de molest, en provocar moltes remors en la construcció i en la seua explotació; de destructiu, per la incidència sobre terrenys, costa i mar; de contrari al petit i mitjà comerç, en preveure l’obertura d’una gran oferta comercial, propera a Sant Jordi i Eivissa.

Per altra banda, l’Entesa d’Eivissa troba preocupant i de mal gust que els promotors del pla citat l’equiparin al megadesenvolupisme d’Eurovegas, que s’instal·larà a Alcorcón (Madrid), amb un projecte també expansiu i necessitat de moltíssims “favors” administratius. Si el que pretenen és que Eivissa sigui una “perla” de la Mediterrània, objectiu compartit amb el partit sobiranista i ecologista eivissenc, el que han de promoure és precisament el contrari del que s’ha vengut fent des dels anys 1960; és a dir, l’excel·lència paisatgística i ambiental, la protecció del territori, l’esponjament de zones saturades, la no emissió de remors que molesten vesins propers i llunyans (com és el cas de l’Ushuaïa), etc.

Diario de Ibiza: "Entesa pide que no se le de un trato de favor a Matutes"

dijous, 31 de gener del 2013

Xarxa de Municipis Ramon Llull a les Illes Balears

L'ENTESA D'EIVISSA ANIMA A TOTS ELS GRUPS POLÍTICS D'EIVISSA I FORMENTERA A ADHERIR-SE A L'ÒRGAN FUNDACIONAL DE LA XARXA DE MUNICIPIS DE LES ILLES BALEARS PEL RAMON LLULL


L'Entesa d'Eivissa, arran de les converses mantingudes entre diversos batles d'altres illes, a través de la Federació a la qual pertany, PSM-Entesa, i el President de l'Institut Ramon Llull, i vista l'experiència de la Xarxa de ciutats valencianes Ramon Llull, es va decidir posar un òrgan similar que, a les Illes Balears, pugui donar resposta a la sortida del Llull per part del Govern Balear el passat 8 de novembre de 2012.

El consorci és una eina de projecció exterior de la llengua catalana i de la cultura que s'hi expressava en totes les seves modalitats, matèries i mitjans d'expressió, estava format inicialment per la Generalitat de Catalunya i la Comunitat Autònoma de les Illes Balears. Davant d'aquests fets i de que l'Entesa no té constància de que cap ajuntament d'Eivissa hagi actuat al respecte, hem enviat un model de moció a tots els grups polítics, de tal manera que el màxim d'ajuntaments puguin proposar i aprovar als plens corresponents l'adhesió. L'Entesa proposa als grups polítics aprovar moció per tal d'incorporar-se a la Xarxa de Ciutats Ramon Llull a les Illes Balears, única alternativa possible per continuar pertànyer a l'Institut.

Els objectius fonamentalment és la promoció del català, la seva difusió a l'exterior, el coneixement de la literatura que s'expressa en llengua catalana, la difusió del pensament, l'assaig i la investigació a l'exterior, a més de la promoció de les relacions, els projectes i les iniciatives conjuntes amb institucions i organismes de projecció de la cultura, dins o fora del domini lingüístic.

Es té previst, de cara al primer cap de setmana de març, l'aprovació de l'acta fundacional i els estatuts de la futura entitat a les Illes de tots els ajuntaments que hagin signat l'adhesió. Tot el procés estarà centralitzat des del grup de Consellers del PSM-Entesa (Miquel Ensenyat, alcalde d'Esporles i Magí Moranta, secretari del grup de Consellers del PSM-Entesa).

L'Entesa d'Eivissa espera rebre resposta de tots els grups polítics pitiüsos i l'aprovació de l'adhesió a l'esmenada Xarxa de Ciutats Ramon Llull a les Illes Balears.

Article d'en Antoni Alorda: "Tres decrets llei sobre el taxi en un any"


Diario de Ibiza publica l'article "Tres decrets llei sobre el taxi en un any", d'en Antoni Alorda (diputat del PSM-Entesa):

El Govern rectifica, això sempre sol ser una bona notícia. Seria una gran cosa si, a més, comencés per disculpar-se amb els perjudicats amb la seva caparrudesa. Aquest és el tercer decret sobre el sector del taxi. Un Govern de perfectes, el de la lliga dels homes extraordinaris, que tot ho fan bé, que ho tenen tot controlat, un Govern segons el qual la culpa de tot la tenen els altres... Al segon decret, el de juny, ens digueren que era urgent perquè estava a punt de començar la temporada d´estiu (modificava el règim sancionador en matèria de taxi. Era una evidència que a Eivissa especialment calia fer alguna cosa de manera urgent). I el decret d´ara? Què està a punt de començar? La temporada d´hivern?

Però no són coverbos. Parlam de lleis: el PP en fa i desfà com una mena de Joan Colom, aquell Juan Palomo de «yo me lo guiso y yo me lo como». No m´estranya que el senyor Bauzá cregui que sobren diputats, començ a pensar que creu que en realitat el que sobra és el Parlament.

Primer, el decret estrella, permetia la immobilització dels vehicles que fessin de taxi pirata, mentre es tramitava l´expedient i aturar en sec la prestació il·legal amb una elevada fiança per recuperar el vehicle (embargament fulminant). Però la qüestió era com afectava tot això al propietari del vehicle a qui se´l considerava tan infractor com l´infractor efectiu, més i tot, al propietari se l´impedia provar la seva innocència! Se´l feia respondre solidàriament amb la multa (12.00o euros). Com que en la majoria dels casos l´infractor es declarava insolvent, la indefensió del propietari innocent era inacceptable, incompatible en un Estat de Dret, incompatible amb la seguretat jurídica, incompatible amb la presumpció d´innocència. Un exemple és una pràctica habitual a Eivissa, un modus operandi conegut.

Què passava si el servei de taxi il·legal s´oferia en un cotxe llogat? Castigarien les empreses de lloguer per la conducta dels seus clients? El PP ens va dir que era un fals problema. Mentrestant, castigaven els rent a car a tots els costos i, a més, es quedaven dies sense cotxes, la seva eina de treball. El decret llei d´ara diu: «Atesa la impossibilitat de resoldre els expedients sancionadors derivats d´aquestes accions en un temps breu i d´evitar els perjudicis econòmics ocasionats a les empreses que estan establertes legalment, és convenient modificar tot el que fa referència a l´ordre d´immobilització dels vehicles pertanyents a aquestes empreses».

Però, i la resta de propietaris? Segueixen essent tractats com a infractors, tret que ells provin que són innocents. Aquesta també és una novetat, una novetat en la línia positiva, i, tanmateix, insuficient. Són culpables si no demostren que són innocents. Però el principi penal és just el contrari: nullum crimen, nulla poena, sine culpa. Ningú és culpable si no se´n demostra la culpabilitat. Eivissa no és Guantánamo.

Si l´infractor agafa el cotxe de la seva germana, ella ha de pagar la multa si no n´és res? I si va a 200 per l´autopista, també? No tenc cap dubte que qualsevol jutge anul·larà una pena si no queda demostrada la culpabilitat del propietari, però ja l´haurem obligat a anar als tribunals, i ja se´n cuida el PP que això sigui cada dia més car i més difícil. Haurem de continuar actuant contra l´intrusisme i reforçar les inspeccions en els moments més calents. Però sense oblidar mai que en tot el dret sancionador s´ha de trobar l´equilibri entre l´efectivitat de la reacció a les infraccions, amb els drets inalienables de tots els ciutadans. Estaria bé que aquest episodi d´autorectificació tengués algun efecte sobre la prepotència del PP i el menyspreu als altres. Els maletins d´en Bàrcenes, els Urdangarins, etc.

Article: El dia mundial de la no violència i la pau versus Vara de Rey


Article de Toni Oia Gómez, membre de l'Executiva de l'Entesa d'Eivissa (PSM-Entesa), aparegut a Última Hora:

El 30 de gener és el dia de la No Violència i la Pau en totes les seves formes. A Eivissa fa gairebé 109 anys que es venera la figura d'un militar anomenat Vara de Rey. Molts i moltes, estic segur, no sabeu qui va ser o què va fer, per què està allà aquell monument i per què una de les principals vies de Vila porta aquest nom, desbancant el nom original de s'Alamera?

Era un militar que va néixer al regiment militar espanyol de Dalt Vila per casualitat el 1841. El seu pare era un militar nascut a Antequera (Màlaga) i la seva mare era de Logronyo, estaven destinats provisionalment a Eivissa. Als quatre mesos d'haver nascut el seu fill, Joaquín Vara de Rey, els van traslladar a un altra caserna a Reus (Tarragona). Van passar els anys, i el militar en qüestió va anar ascendint fins a arribar a comandant. Durant tota la seva vida, 57 anys, va ser un personatge completament desconegut a Eivissa. Després de molts èxits dins l'exèrcit espanyol, va ser destinat a Cuba. En aquell moment aquest país es disputava entre els Estats Units i Espanya. Per un error d'estratègia militar per part dels espanyols, Vara de Rey va quedar correlat per milers de soldats ianquis, a El Caney. Relaten que allà el regiment, ja molt reduït, a càrrec de Vara de Rey va estar lluitant durant quatre dies fins a la mort. Diuen que el comandant va morir cridant, probablement amb accent andalús “a por ellos!”. Aquell any, el 1898, els rumors a l'illa van fer que es facin unes petites investigacions i van descobrir que el comandant mort havia nascut a Dalt Vila. Era una època de misèria a Eivissa, el complex d'inferioritat inflat de penúries fa que aquest fet es convertís en una gran notícia pels illencs i illenques de l'època. L'alcalde el va anomenar fill il·lustre de seguida que va poder. Van utilitzar també aquest fet com a resposta als mallorquins, ja que, a més, l'objectiu també era que a Espanya se sentís parlar d'Eivissa (tota una promoció). Les pitiüses es sentien víctimes, discriminades, indefenses i totalment desprotegides. Eivissa era un lloc oblidat el qual Vara de Rey podia col·locar al mapa, i es varen sentir importants. I es va posar en marxa la roda. Es va decidir col·locar un monument dedicat a comandat i la primera que va posar calés va ser la Reina Maria Cristina, després van estar quatre anys recaptant fons, fins els més pobres de l'illa donaven gairebé tot el que tenien per fer el monument. Amb tot aquest rebombori, mentrestant totes les despulles del militar, efectes personals varen ser traslladats a Madrid. Sí, això ho sap poqueta gent, Vara de Rey, té un monument a Madrid, el nom d'una plaça, totes les seves pertinences estan al Museu Militar d'allà i el seu cos està enterrat al cementiri de La Almudena. I dic jo, en aquell moment puc entendre la moguda eivissenca per destacar i, fins i tot, rebre per tercera vegada en la història de l'illa a un monarca, que en aquell cas l'encarregat de fer l'acte d'inauguració del monument va ser rei Alfons XIII i part de la família del militar mort. Però, ara, avui en la realitat en què estem, pensau que Eivissa necessita aquest monument que representa la violència, glòria i pàtria? Jo pens que no, d'alguna manera hauríem de ser capaços de retornar, com a mínim, l'antic nom del passeig de S'Alamera. Hem de ser conscients que aquest monument simbolitza la veneració d'un poble míser de 1898 que volia venerar un militar. Vull recordar també que a Cuba no només va morir aquest militar, també van morir molts eivissencs que van ser destinats justament per a morir a Cuba, d'ells no es va voler fer cap acte especial, han passat de manera anònima per la nostra història. Per sort, en aquell any els republicans de l'època es van oposar rotundament a tota aquella moguda, tot i que no els va servir de res.

Si es reflexiona bé el tema, crec que aquell monument no pinta res allà, potser s'hauria de traslladar a un altre lloc, que quedi clar, aquest monument que tenim allà representa guerra, mort, esclavitud i la imatge d'un règim decadent. Les heroïcitats són inútils i un desastre del tot.

Potser ara que es té previst una remodelació del passeig seria hora de replantejar-se què fer amb aquest símbol de violència i de vergonya. I sobre tot que s'Alamera torni a ser s'Alamera de Vila.

diumenge, 27 de gener del 2013

L’Entesa troba inaudit que Vila vulgui ampliar l’ocupació de la via pública


L’Entesa critica que, en comptes de reduir-la, PP i PSOE-Pacte estan per ampliar-la.

Des de l’Entesa d'Eivissa es critica amb contundència que l'Ajuntament d'Eivissa es plantegi que s’ampliï l’espai destinat a ocupació de la via pública a la ciutat d'Eivissa, permetent que alguns establiments puguin optar a ocupar les places públiques que es troben en front d'ells.

Segons els sobiranistes eivissencs, un dels problemes pitjor vistos per la ciutadania d'Eivissa és l'excés en l'ocupació de la via pública que duen a terme alguns locals. Sigui perquè aquest excés queda impune perquè l'equip de govern mira cap a un altre costat i és condescendent amb els infractors, o perquè la Policia Local no rep suficients instruccions per actuar i denunciar, o perquè no ho fa suficientment d'ofici, el cas és que la sensació d'invasió de l'espai públic en alguns carrers i barris d'Eivissa és una de les percepcions més negatives de la ciutadania i part dels visitants.

Amb aquest problema vigent (excessos i manca de conseqüències per als infractors), per als sobiranistes eivissencs resulta paradoxal i increïble que l'equip de govern del PP es plantegi que alguns locals puguin tenir terrasses en places públiques properes, reduint-se l'espai públic per als ciutadans i possibilitant que passi el mateix que a molts llocs de la ciutat: que hi hagi infraccions i que surtin impunes. A més, critiquen que el grup PSOE-Pacte per Eivissa s'hi sumi i que proposàs el mateix amb una moció, quan aquest grup sap dels problemes d'Eivissa en haver governat la ciutat.

Per altra banda, els sobiranistes troben un insult a la intel·ligència de la ciutadania que el regidor Rai Prats (PP) justifiqui aquestes ampliacions pels efectes que pugui tenir la llei antitabac sobre alguns locals, quan és una llei compartida pel seu partit, i donant per entendre que s’han de “compensar” les possibles pèrdues per mor d'una legislació que protegeix la salut i combat el tabaquisme.

L’Entesa d’Eivissa insta l’Ajuntament d’Eivissa a retirar aquesta modificació de l’Ordenança d’ocupació de la via pública, i que actuï fermament enguany per a que es compleixin totes les alineacions existents, que s’apliquin estrictament els expedients oberts el 2012, i que es revisin (amb participació de tècnics i vesins de cada barri) les alineacions existents per poder ajustar-les a un necessari ús públic de les vies de Vila.

divendres, 25 de gener del 2013

Quart comunicat conjunt sobre taxes judiciàries


QUART COMUNICAT CONJUNT SOBRE TAXES JUDICIÀRIES

El dia 20 de novembre de 2012 i per la via d'urgència, el Govern de l'Estat, amb l'únic vot favorable del Partit Popular, ha aprovat la Llei 10/2012 per la qual es regulen determinades taxes en l'àmbit de l'Administració de Justícia i de l'Institut Nacional de Toxicologia i Ciències Forenses.

Els partits polítics Eivissa pel Canvi (ExC), Eivissa Sostenible (ESOS), Entesa d’Eivissa, Equo Eivissa i Es Nou Partit considerem que les noves taxes judiciàries imposades pel ministre Gallardón son profundament injustes, antidemocràtiques, insolidàries i inconstitucionals.

a) Aquesta Llei és injusta:
La nova Llei suposa haver de pagar si es vol litigar davant qualsevol jurisdicció que no sigui la Penal. Suposa haver de pagar per fer valer els drets dels quals tots els ciutadans som titulars; suposa que només qui pagui la taxa podrà acudir a la justícia a defensar els seus drets; suposa que qui no pagui no podrà acudir-hi i, per tant, no podrà defensar els seus drets. El resultat és limitar la defensa dels drets, i limitar l'accés a la justícia de les persones que no es puguin acollir a la justícia gratuïta (ingressos inferiors a 15.000 € anuals).

El resultat pràctic de la seva aplicació significa que, per exemple, el treballador que ha estat acomiadat de forma improcedent i vol reclamar contra l'empresa, el petit empresari que vol reclamar un deute, el consumidor que vol reclamar contra els bancs, la companyia telefònica o d'electricitat per comissions indegudes o factures errònies, o el particular que equivocadament li han posat una multa de tràfic i vol reclamar contra l'Administració , totes aquestes persones, per formular les seves reclamacions i, en definitiva, per exercitar els seus drets, a partir d'ara hauran de pagar una taxa. Si no ho fan, no podran acudir als Tribunals.

b) Aquesta llei és antidemocràtica:
Considerem que, aprovant aquesta Llei, el govern espanyol ha consagrat una justícia pels rics i una altre pels pobres, ja que només podran acudir als Tribunals aquelles persones que disposin de mitjans econòmics suficients per sufragar les despeses. És per això que aquesta Llei ha estat considerada com un atac frontal a la Justícia per tots els actors judicials: jutges, fiscals, advocats, procuradors, .... El propi President del Tribunal Suprem ha valorat la Llei com "difícilment explicable".

Un Estat de Dret no és pot qualificar de tal sense que es garanteixi el dret a la tutela judicial efectiva. Juntament amb la sanitat, l'educació i la dependència, la justícia és un pilar de l'Estat Democràtic. L'efectivitat d'aquest dret és cabdal, fins al punt que el TC ha afirmat que el dret a la tutela judicial efectiva no pot ser obstaculitzat mitjançant la imposició de formalismes.

Aquesta Llei és insolidària:
Pel que fa a la quantia d'aquestes taxes, son elevadíssimes i no s'ha respectat el principi de proporcionalitat, ja que la quantia de la taxa no ve determinada en funció de la capacitat econòmica dels ciutadans. Tot i haver-hi exempcions, no s'ha establert un sistema progressiu, la qual cosa la fa encara més injusta.

Aquesta Llei és anticonstitucional:
L'article 24 de la Constitució proclama que "totes les persones tenen dret a obtenir la tutela efectiva dels jutges i tribunals en l'exercici dels seus drets i interessos legítims, sense que, en cap cas, es pugui produir, indefensió". En aquest article, es consagra l'anomenat dret a la tutela judicial efectiva.

El dret a la tutela judicial efectiva té la categoria de dret fonamental, la qual cosa posa de manifest la seva transcendència. En aquest sentit, el constituent ha atorgat el dret a la tutela judicial efectiva el mateix estatut jurídic que ha atorgat al dret a la vida.

El dret a la tutela efectiva té un contingut molt ampli; inclou, entre d'altres manifestacions, el dret de lliure accés als tribunals, tal com ho ha manifestat el Tribunal Constitucional en multitud d'ocasions. També permet que qualsevol persona pugui acudir als tribunals quan consideri que els seus drets han estat vulnerats.
L'article 119 de la Constitució estableix que "la justícia serà gratuïta quan la llei ho disposi i, en qualsevol cas, per a aquells que acreditin insuficiència de recursos per litigar". Aquest article el que persegueix és que la capacitat econòmica no s'erigeixi com un obstacle per poder litigar i fer valer els drets i llibertats de l'ordenament democràtic. Posar unes taxes molt altes per litigar va clarament en contra la pretensió que la Constitució cercava.

Conclusions:
En definitiva, considerem que amb aquesta Llei tomba un dels pilars de l'Estat de Dret, com és el dret a la tutela judicial efectiva, en un moment en no podia ser més inoportú: al mig d’un context de crisi en el qual resulta més important i necessari que mai exercir i fer valer els nostres drets.

Des d’ Eivissa pel Canvi (ExC), Eivissa Sostenible (ESOS), Entesa d’Eivissa, Equo Eivissa i Es Nou Partit rebutjam aquest atac frontal del Partit Popular a la justícia, als drets bàsics dels ciutadans, a la constitució i a la democràcia, i instam al Govern de l'Estat Espanyol a que paralitzi i suspengui de forma immediata la vigència d’aquesta Llei de taxes judiciàries, i a que dugui a terme una reforma integral de l'Administració de Justícia amb la participació i l'acord de tots els agents afectats.

Mònica Oltra

Diario de Ibiza: "La diputada valenciana Mònica Oltra insta a «someter la economía a la democracia»"

Programa ràdio "Gabinet de Crisi", dia 23 de gener, intervenció Mònica Oltra (primera esmena, minut 10, comença la intervenció al minut 34).

Entrevista a la TEF.








dijous, 24 de gener del 2013

Article: "La passiva Eivissa de 2013"


Diario de Ibiza publica avui l'article "La passiva Eivissa de 2013", d'en Toni Oia (membre de l´Executiva de l´Entesa d´Eivissa):

La passada Diada de Mallorca del 30 de desembre a Palma, va ser decididament la diada més independentista que s'ha pogut celebrar mai a qualsevol territori de les Balears. Sembla que a Palma tot és possible i que a la resta d'illes, com a Eivissa, les coses són diferents. Fa dos anys que visc a Eivissa i m'adono que tot el que vingui de Mallorca comporta implícit un cert rebuig per part dels eivissencs i eivissenques. Un rebuig potser fruit del sentiment d'inferioritat que té la societat eivissenca i que ve molt de lluny. Això ha d'anar canviant... siguem més oberts!

A Eivissa, sobretot els darrers anys, no s´ha iniciat cap revolució a favor de l'autodeterminació. En altres ocasions ja he escrit sobre el sentiment sobiranista, sobre l'autodeterminació, però no hi ha cap reacció seriosa per part de cap sector a la nostra illa. Sé que una flor no fa estiu, però veient a persones de la comunitat donant un gran pas, com ho han fet el mallorquins, manifestant-se a favor de l´independentisme, no puc més que tornar a insistir.

Eivissa també pateix els atacs més grans que es recorden d'ençà la transició espanyola: els nostres drets socials i nacionals són assaltats i piratejats diàriament pel Govern espanyol i pel Govern titella d'en Bauzá amb els seus consellers-ninots i tots aquells/es qui odien el nostre poble, i la justícia, i la democràcia. Durant el 2012 les retallades socials de la gent del PP no han fet més que augmentar: tallen els drets de les classes més febles i en canvi no han tocat el pressupost de la Casa Reial. Ni els sous que dediquen als hotelers (per exemple, a l'amic Matutes, al nostre cas), autèntics senyors feudals de la nostra illa.

Eivissa forma part dels Països Catalans i estem patint un dels atacs més durs a la nostra identitat nacional des de la fi del franquisme. El projecte d´eliminar el català de l´Administració pública i de les escoles s´està portant a terme aquí i ara. Tant els hi fa que milers de ciutadans es manifestin a favor de la llengua o que la gran majoria de la població no mostri cap oposició a la immersió lingüística: els del PP segueixen acatant les ordres madrilenyes i tiraran endavant si no els fem fora aviat.

S'han atrevit a espanyolitzar els noms dels nostres pobles i ciutats (Santa Eulària des Riu, encara figura oficialment com a Santa Eulalia del Río al registre oficial de municipis de l'Estat), al nou l'aeroport d´Eivissa figura un gran cartell que diu «Aeropuerto de Ibiza» ... També s´atreveixen a canviar lleis que tenien ja un ampli suport social, a fer desaparèixer pràcticament el català dels mitjans públics, a atacar als nostres mestres i professors. Ja és hora que siguem conscients i treballem ben dur per fer-los fora de les institucions. Tota aquesta repressió ens afecta a tots i a totes, però sobretot als moviments polítics minoritaris d'esquerres a Eivissa, especialment als independentistes. Tinc la sort de poder mantenir contacte amb persones de les altres tres illes i molta gent em diu el mateix: «Eivissa és l'illa més fatxa, oi?»... Potser tenen raó, vaja, estic convençut. Espero que això canviï i que la gent de les esquerres es desperti i s´apropi a nosaltres per fer-nos costat i començar lluites noves. I que la gent d'aquí que vota al PP per por, o per altres frustracions, canviï el xip. Hem de fer força contra l'espanyolisme i el capitalisme. No puc oblidar, sens dubte, la campanya dels llaços pel català, la major campanya de desobediència civil que s´ha fet mai en aquesta illa, i que per això és atacada diàriament, fins el punt que el Govern autoritari de Bauzá vol canviar la llei per a poder callar al professorat.

Som dins els Països Catalans, i molts i moltes segur que estem molt contents de veure com augmenta la consciència nacional, i com l'Estat espanyol ja no pot amagar més que, per exemple, Catalunya està ja molt a prop del seu alliberament. Nosaltres hem de dir que també som Països Catalans, i que la nostra nació va de Fraga a Maó i de Salses a Guardamar, i la volem tota, rica i plena. Però hem d'inventar nous camins que imaginin i desenvolupin el nostre rumb cap a la llibertat conjunta de tots els territoris de la nació. Per això hem de continuar lluitant i sentir-nos orgullosos.

dijous, 10 de gener del 2013

Mònica Oltra a Eivissa

Dimecres 23 de gener, ens visita la Diputada per Compromís, Mònica Oltra, una de les dones més lluitadores i guerreres que hem tingut els darrers temps en política. A les 20:00h ens oferirà al Club Diario de Ibiza una conferència sota el títol "ÉS UNA ESTAFA I L'ANOMENEN CRISI". Us hi esperem.

Mentrestant, per anar fent boca, us posem uns vídeos de na Mònica amb els seus millors moments als mitjans de comunicació:





divendres, 4 de gener del 2013

L'Entesa d'Eivissa critica les dades d'atur que Bauzá vol endolcir

Nou Diari: "Entesa d’Eivissa: “144.100 persones aturades evidencia que cal un canvi radical de política econòmica”".

Nou Diari: "Entesa considera falses les dades de l’atur i assegura que es perd ocupació"

Les xifres es tanquen amb la major mitjana d’atur registrat des que començà la crisi.

El balanç mitjà d’atur registrat a Balears no deixa de créixer i es situa en 87.540 persones, que suposa un creixement superior al 5% en relació a l’any anterior.

Qualsevol baixada de les xifres d’atur és positiva, i per això l'Entesa d'Eivissa es felicita que hi hagi persones que en el mes de desembre hagin pogut treballar, encara que sigui uns dies. No obstant això, la dada de 95.835 persones en atur registrat (sense comptar els fixos discontinus) és indicativa del fracàs de les polítiques de retallades del Govern de Bauzá.

La baixada mensual del -0,56% (-542 persones) i la variació interanual del -2,30% (-2.252 persones) es correspon amb el fenomen del cansament de moltes persones en atur –especialment de llarga durada– que no renoven la demanda d’ocupació davant les nul·les expectatives de rebre una oferta de treball. No obeeix a una dinàmica de creació d’ocupació, ans al contrari. Les dades d’afiliacions a la Seguretat Social indiquen que, a Balears, la dinàmica de destrucció d’ocupació és ben present: 10.948 persones menys que el mes passat (-3,10%) i una baixada anual del 2,51% (-8.884).

Els efectes de les retallades dels governs del PP es visualitzen encara millor si es parla de mitjanes anuals d’atur registrat. La conclusió és que el primer any complet de Govern de Bauzá es tanca amb la major mitjana d’atur registrat des de que començà la crisi.