dijous, 31 de gener del 2013

Xarxa de Municipis Ramon Llull a les Illes Balears

L'ENTESA D'EIVISSA ANIMA A TOTS ELS GRUPS POLÍTICS D'EIVISSA I FORMENTERA A ADHERIR-SE A L'ÒRGAN FUNDACIONAL DE LA XARXA DE MUNICIPIS DE LES ILLES BALEARS PEL RAMON LLULL


L'Entesa d'Eivissa, arran de les converses mantingudes entre diversos batles d'altres illes, a través de la Federació a la qual pertany, PSM-Entesa, i el President de l'Institut Ramon Llull, i vista l'experiència de la Xarxa de ciutats valencianes Ramon Llull, es va decidir posar un òrgan similar que, a les Illes Balears, pugui donar resposta a la sortida del Llull per part del Govern Balear el passat 8 de novembre de 2012.

El consorci és una eina de projecció exterior de la llengua catalana i de la cultura que s'hi expressava en totes les seves modalitats, matèries i mitjans d'expressió, estava format inicialment per la Generalitat de Catalunya i la Comunitat Autònoma de les Illes Balears. Davant d'aquests fets i de que l'Entesa no té constància de que cap ajuntament d'Eivissa hagi actuat al respecte, hem enviat un model de moció a tots els grups polítics, de tal manera que el màxim d'ajuntaments puguin proposar i aprovar als plens corresponents l'adhesió. L'Entesa proposa als grups polítics aprovar moció per tal d'incorporar-se a la Xarxa de Ciutats Ramon Llull a les Illes Balears, única alternativa possible per continuar pertànyer a l'Institut.

Els objectius fonamentalment és la promoció del català, la seva difusió a l'exterior, el coneixement de la literatura que s'expressa en llengua catalana, la difusió del pensament, l'assaig i la investigació a l'exterior, a més de la promoció de les relacions, els projectes i les iniciatives conjuntes amb institucions i organismes de projecció de la cultura, dins o fora del domini lingüístic.

Es té previst, de cara al primer cap de setmana de març, l'aprovació de l'acta fundacional i els estatuts de la futura entitat a les Illes de tots els ajuntaments que hagin signat l'adhesió. Tot el procés estarà centralitzat des del grup de Consellers del PSM-Entesa (Miquel Ensenyat, alcalde d'Esporles i Magí Moranta, secretari del grup de Consellers del PSM-Entesa).

L'Entesa d'Eivissa espera rebre resposta de tots els grups polítics pitiüsos i l'aprovació de l'adhesió a l'esmenada Xarxa de Ciutats Ramon Llull a les Illes Balears.

Article d'en Antoni Alorda: "Tres decrets llei sobre el taxi en un any"


Diario de Ibiza publica l'article "Tres decrets llei sobre el taxi en un any", d'en Antoni Alorda (diputat del PSM-Entesa):

El Govern rectifica, això sempre sol ser una bona notícia. Seria una gran cosa si, a més, comencés per disculpar-se amb els perjudicats amb la seva caparrudesa. Aquest és el tercer decret sobre el sector del taxi. Un Govern de perfectes, el de la lliga dels homes extraordinaris, que tot ho fan bé, que ho tenen tot controlat, un Govern segons el qual la culpa de tot la tenen els altres... Al segon decret, el de juny, ens digueren que era urgent perquè estava a punt de començar la temporada d´estiu (modificava el règim sancionador en matèria de taxi. Era una evidència que a Eivissa especialment calia fer alguna cosa de manera urgent). I el decret d´ara? Què està a punt de començar? La temporada d´hivern?

Però no són coverbos. Parlam de lleis: el PP en fa i desfà com una mena de Joan Colom, aquell Juan Palomo de «yo me lo guiso y yo me lo como». No m´estranya que el senyor Bauzá cregui que sobren diputats, començ a pensar que creu que en realitat el que sobra és el Parlament.

Primer, el decret estrella, permetia la immobilització dels vehicles que fessin de taxi pirata, mentre es tramitava l´expedient i aturar en sec la prestació il·legal amb una elevada fiança per recuperar el vehicle (embargament fulminant). Però la qüestió era com afectava tot això al propietari del vehicle a qui se´l considerava tan infractor com l´infractor efectiu, més i tot, al propietari se l´impedia provar la seva innocència! Se´l feia respondre solidàriament amb la multa (12.00o euros). Com que en la majoria dels casos l´infractor es declarava insolvent, la indefensió del propietari innocent era inacceptable, incompatible en un Estat de Dret, incompatible amb la seguretat jurídica, incompatible amb la presumpció d´innocència. Un exemple és una pràctica habitual a Eivissa, un modus operandi conegut.

Què passava si el servei de taxi il·legal s´oferia en un cotxe llogat? Castigarien les empreses de lloguer per la conducta dels seus clients? El PP ens va dir que era un fals problema. Mentrestant, castigaven els rent a car a tots els costos i, a més, es quedaven dies sense cotxes, la seva eina de treball. El decret llei d´ara diu: «Atesa la impossibilitat de resoldre els expedients sancionadors derivats d´aquestes accions en un temps breu i d´evitar els perjudicis econòmics ocasionats a les empreses que estan establertes legalment, és convenient modificar tot el que fa referència a l´ordre d´immobilització dels vehicles pertanyents a aquestes empreses».

Però, i la resta de propietaris? Segueixen essent tractats com a infractors, tret que ells provin que són innocents. Aquesta també és una novetat, una novetat en la línia positiva, i, tanmateix, insuficient. Són culpables si no demostren que són innocents. Però el principi penal és just el contrari: nullum crimen, nulla poena, sine culpa. Ningú és culpable si no se´n demostra la culpabilitat. Eivissa no és Guantánamo.

Si l´infractor agafa el cotxe de la seva germana, ella ha de pagar la multa si no n´és res? I si va a 200 per l´autopista, també? No tenc cap dubte que qualsevol jutge anul·larà una pena si no queda demostrada la culpabilitat del propietari, però ja l´haurem obligat a anar als tribunals, i ja se´n cuida el PP que això sigui cada dia més car i més difícil. Haurem de continuar actuant contra l´intrusisme i reforçar les inspeccions en els moments més calents. Però sense oblidar mai que en tot el dret sancionador s´ha de trobar l´equilibri entre l´efectivitat de la reacció a les infraccions, amb els drets inalienables de tots els ciutadans. Estaria bé que aquest episodi d´autorectificació tengués algun efecte sobre la prepotència del PP i el menyspreu als altres. Els maletins d´en Bàrcenes, els Urdangarins, etc.

Article: El dia mundial de la no violència i la pau versus Vara de Rey


Article de Toni Oia Gómez, membre de l'Executiva de l'Entesa d'Eivissa (PSM-Entesa), aparegut a Última Hora:

El 30 de gener és el dia de la No Violència i la Pau en totes les seves formes. A Eivissa fa gairebé 109 anys que es venera la figura d'un militar anomenat Vara de Rey. Molts i moltes, estic segur, no sabeu qui va ser o què va fer, per què està allà aquell monument i per què una de les principals vies de Vila porta aquest nom, desbancant el nom original de s'Alamera?

Era un militar que va néixer al regiment militar espanyol de Dalt Vila per casualitat el 1841. El seu pare era un militar nascut a Antequera (Màlaga) i la seva mare era de Logronyo, estaven destinats provisionalment a Eivissa. Als quatre mesos d'haver nascut el seu fill, Joaquín Vara de Rey, els van traslladar a un altra caserna a Reus (Tarragona). Van passar els anys, i el militar en qüestió va anar ascendint fins a arribar a comandant. Durant tota la seva vida, 57 anys, va ser un personatge completament desconegut a Eivissa. Després de molts èxits dins l'exèrcit espanyol, va ser destinat a Cuba. En aquell moment aquest país es disputava entre els Estats Units i Espanya. Per un error d'estratègia militar per part dels espanyols, Vara de Rey va quedar correlat per milers de soldats ianquis, a El Caney. Relaten que allà el regiment, ja molt reduït, a càrrec de Vara de Rey va estar lluitant durant quatre dies fins a la mort. Diuen que el comandant va morir cridant, probablement amb accent andalús “a por ellos!”. Aquell any, el 1898, els rumors a l'illa van fer que es facin unes petites investigacions i van descobrir que el comandant mort havia nascut a Dalt Vila. Era una època de misèria a Eivissa, el complex d'inferioritat inflat de penúries fa que aquest fet es convertís en una gran notícia pels illencs i illenques de l'època. L'alcalde el va anomenar fill il·lustre de seguida que va poder. Van utilitzar també aquest fet com a resposta als mallorquins, ja que, a més, l'objectiu també era que a Espanya se sentís parlar d'Eivissa (tota una promoció). Les pitiüses es sentien víctimes, discriminades, indefenses i totalment desprotegides. Eivissa era un lloc oblidat el qual Vara de Rey podia col·locar al mapa, i es varen sentir importants. I es va posar en marxa la roda. Es va decidir col·locar un monument dedicat a comandat i la primera que va posar calés va ser la Reina Maria Cristina, després van estar quatre anys recaptant fons, fins els més pobres de l'illa donaven gairebé tot el que tenien per fer el monument. Amb tot aquest rebombori, mentrestant totes les despulles del militar, efectes personals varen ser traslladats a Madrid. Sí, això ho sap poqueta gent, Vara de Rey, té un monument a Madrid, el nom d'una plaça, totes les seves pertinences estan al Museu Militar d'allà i el seu cos està enterrat al cementiri de La Almudena. I dic jo, en aquell moment puc entendre la moguda eivissenca per destacar i, fins i tot, rebre per tercera vegada en la història de l'illa a un monarca, que en aquell cas l'encarregat de fer l'acte d'inauguració del monument va ser rei Alfons XIII i part de la família del militar mort. Però, ara, avui en la realitat en què estem, pensau que Eivissa necessita aquest monument que representa la violència, glòria i pàtria? Jo pens que no, d'alguna manera hauríem de ser capaços de retornar, com a mínim, l'antic nom del passeig de S'Alamera. Hem de ser conscients que aquest monument simbolitza la veneració d'un poble míser de 1898 que volia venerar un militar. Vull recordar també que a Cuba no només va morir aquest militar, també van morir molts eivissencs que van ser destinats justament per a morir a Cuba, d'ells no es va voler fer cap acte especial, han passat de manera anònima per la nostra història. Per sort, en aquell any els republicans de l'època es van oposar rotundament a tota aquella moguda, tot i que no els va servir de res.

Si es reflexiona bé el tema, crec que aquell monument no pinta res allà, potser s'hauria de traslladar a un altre lloc, que quedi clar, aquest monument que tenim allà representa guerra, mort, esclavitud i la imatge d'un règim decadent. Les heroïcitats són inútils i un desastre del tot.

Potser ara que es té previst una remodelació del passeig seria hora de replantejar-se què fer amb aquest símbol de violència i de vergonya. I sobre tot que s'Alamera torni a ser s'Alamera de Vila.

diumenge, 27 de gener del 2013

L’Entesa troba inaudit que Vila vulgui ampliar l’ocupació de la via pública


L’Entesa critica que, en comptes de reduir-la, PP i PSOE-Pacte estan per ampliar-la.

Des de l’Entesa d'Eivissa es critica amb contundència que l'Ajuntament d'Eivissa es plantegi que s’ampliï l’espai destinat a ocupació de la via pública a la ciutat d'Eivissa, permetent que alguns establiments puguin optar a ocupar les places públiques que es troben en front d'ells.

Segons els sobiranistes eivissencs, un dels problemes pitjor vistos per la ciutadania d'Eivissa és l'excés en l'ocupació de la via pública que duen a terme alguns locals. Sigui perquè aquest excés queda impune perquè l'equip de govern mira cap a un altre costat i és condescendent amb els infractors, o perquè la Policia Local no rep suficients instruccions per actuar i denunciar, o perquè no ho fa suficientment d'ofici, el cas és que la sensació d'invasió de l'espai públic en alguns carrers i barris d'Eivissa és una de les percepcions més negatives de la ciutadania i part dels visitants.

Amb aquest problema vigent (excessos i manca de conseqüències per als infractors), per als sobiranistes eivissencs resulta paradoxal i increïble que l'equip de govern del PP es plantegi que alguns locals puguin tenir terrasses en places públiques properes, reduint-se l'espai públic per als ciutadans i possibilitant que passi el mateix que a molts llocs de la ciutat: que hi hagi infraccions i que surtin impunes. A més, critiquen que el grup PSOE-Pacte per Eivissa s'hi sumi i que proposàs el mateix amb una moció, quan aquest grup sap dels problemes d'Eivissa en haver governat la ciutat.

Per altra banda, els sobiranistes troben un insult a la intel·ligència de la ciutadania que el regidor Rai Prats (PP) justifiqui aquestes ampliacions pels efectes que pugui tenir la llei antitabac sobre alguns locals, quan és una llei compartida pel seu partit, i donant per entendre que s’han de “compensar” les possibles pèrdues per mor d'una legislació que protegeix la salut i combat el tabaquisme.

L’Entesa d’Eivissa insta l’Ajuntament d’Eivissa a retirar aquesta modificació de l’Ordenança d’ocupació de la via pública, i que actuï fermament enguany per a que es compleixin totes les alineacions existents, que s’apliquin estrictament els expedients oberts el 2012, i que es revisin (amb participació de tècnics i vesins de cada barri) les alineacions existents per poder ajustar-les a un necessari ús públic de les vies de Vila.

divendres, 25 de gener del 2013

Quart comunicat conjunt sobre taxes judiciàries


QUART COMUNICAT CONJUNT SOBRE TAXES JUDICIÀRIES

El dia 20 de novembre de 2012 i per la via d'urgència, el Govern de l'Estat, amb l'únic vot favorable del Partit Popular, ha aprovat la Llei 10/2012 per la qual es regulen determinades taxes en l'àmbit de l'Administració de Justícia i de l'Institut Nacional de Toxicologia i Ciències Forenses.

Els partits polítics Eivissa pel Canvi (ExC), Eivissa Sostenible (ESOS), Entesa d’Eivissa, Equo Eivissa i Es Nou Partit considerem que les noves taxes judiciàries imposades pel ministre Gallardón son profundament injustes, antidemocràtiques, insolidàries i inconstitucionals.

a) Aquesta Llei és injusta:
La nova Llei suposa haver de pagar si es vol litigar davant qualsevol jurisdicció que no sigui la Penal. Suposa haver de pagar per fer valer els drets dels quals tots els ciutadans som titulars; suposa que només qui pagui la taxa podrà acudir a la justícia a defensar els seus drets; suposa que qui no pagui no podrà acudir-hi i, per tant, no podrà defensar els seus drets. El resultat és limitar la defensa dels drets, i limitar l'accés a la justícia de les persones que no es puguin acollir a la justícia gratuïta (ingressos inferiors a 15.000 € anuals).

El resultat pràctic de la seva aplicació significa que, per exemple, el treballador que ha estat acomiadat de forma improcedent i vol reclamar contra l'empresa, el petit empresari que vol reclamar un deute, el consumidor que vol reclamar contra els bancs, la companyia telefònica o d'electricitat per comissions indegudes o factures errònies, o el particular que equivocadament li han posat una multa de tràfic i vol reclamar contra l'Administració , totes aquestes persones, per formular les seves reclamacions i, en definitiva, per exercitar els seus drets, a partir d'ara hauran de pagar una taxa. Si no ho fan, no podran acudir als Tribunals.

b) Aquesta llei és antidemocràtica:
Considerem que, aprovant aquesta Llei, el govern espanyol ha consagrat una justícia pels rics i una altre pels pobres, ja que només podran acudir als Tribunals aquelles persones que disposin de mitjans econòmics suficients per sufragar les despeses. És per això que aquesta Llei ha estat considerada com un atac frontal a la Justícia per tots els actors judicials: jutges, fiscals, advocats, procuradors, .... El propi President del Tribunal Suprem ha valorat la Llei com "difícilment explicable".

Un Estat de Dret no és pot qualificar de tal sense que es garanteixi el dret a la tutela judicial efectiva. Juntament amb la sanitat, l'educació i la dependència, la justícia és un pilar de l'Estat Democràtic. L'efectivitat d'aquest dret és cabdal, fins al punt que el TC ha afirmat que el dret a la tutela judicial efectiva no pot ser obstaculitzat mitjançant la imposició de formalismes.

Aquesta Llei és insolidària:
Pel que fa a la quantia d'aquestes taxes, son elevadíssimes i no s'ha respectat el principi de proporcionalitat, ja que la quantia de la taxa no ve determinada en funció de la capacitat econòmica dels ciutadans. Tot i haver-hi exempcions, no s'ha establert un sistema progressiu, la qual cosa la fa encara més injusta.

Aquesta Llei és anticonstitucional:
L'article 24 de la Constitució proclama que "totes les persones tenen dret a obtenir la tutela efectiva dels jutges i tribunals en l'exercici dels seus drets i interessos legítims, sense que, en cap cas, es pugui produir, indefensió". En aquest article, es consagra l'anomenat dret a la tutela judicial efectiva.

El dret a la tutela judicial efectiva té la categoria de dret fonamental, la qual cosa posa de manifest la seva transcendència. En aquest sentit, el constituent ha atorgat el dret a la tutela judicial efectiva el mateix estatut jurídic que ha atorgat al dret a la vida.

El dret a la tutela efectiva té un contingut molt ampli; inclou, entre d'altres manifestacions, el dret de lliure accés als tribunals, tal com ho ha manifestat el Tribunal Constitucional en multitud d'ocasions. També permet que qualsevol persona pugui acudir als tribunals quan consideri que els seus drets han estat vulnerats.
L'article 119 de la Constitució estableix que "la justícia serà gratuïta quan la llei ho disposi i, en qualsevol cas, per a aquells que acreditin insuficiència de recursos per litigar". Aquest article el que persegueix és que la capacitat econòmica no s'erigeixi com un obstacle per poder litigar i fer valer els drets i llibertats de l'ordenament democràtic. Posar unes taxes molt altes per litigar va clarament en contra la pretensió que la Constitució cercava.

Conclusions:
En definitiva, considerem que amb aquesta Llei tomba un dels pilars de l'Estat de Dret, com és el dret a la tutela judicial efectiva, en un moment en no podia ser més inoportú: al mig d’un context de crisi en el qual resulta més important i necessari que mai exercir i fer valer els nostres drets.

Des d’ Eivissa pel Canvi (ExC), Eivissa Sostenible (ESOS), Entesa d’Eivissa, Equo Eivissa i Es Nou Partit rebutjam aquest atac frontal del Partit Popular a la justícia, als drets bàsics dels ciutadans, a la constitució i a la democràcia, i instam al Govern de l'Estat Espanyol a que paralitzi i suspengui de forma immediata la vigència d’aquesta Llei de taxes judiciàries, i a que dugui a terme una reforma integral de l'Administració de Justícia amb la participació i l'acord de tots els agents afectats.

Mònica Oltra

Diario de Ibiza: "La diputada valenciana Mònica Oltra insta a «someter la economía a la democracia»"

Programa ràdio "Gabinet de Crisi", dia 23 de gener, intervenció Mònica Oltra (primera esmena, minut 10, comença la intervenció al minut 34).

Entrevista a la TEF.








dijous, 24 de gener del 2013

Article: "La passiva Eivissa de 2013"


Diario de Ibiza publica avui l'article "La passiva Eivissa de 2013", d'en Toni Oia (membre de l´Executiva de l´Entesa d´Eivissa):

La passada Diada de Mallorca del 30 de desembre a Palma, va ser decididament la diada més independentista que s'ha pogut celebrar mai a qualsevol territori de les Balears. Sembla que a Palma tot és possible i que a la resta d'illes, com a Eivissa, les coses són diferents. Fa dos anys que visc a Eivissa i m'adono que tot el que vingui de Mallorca comporta implícit un cert rebuig per part dels eivissencs i eivissenques. Un rebuig potser fruit del sentiment d'inferioritat que té la societat eivissenca i que ve molt de lluny. Això ha d'anar canviant... siguem més oberts!

A Eivissa, sobretot els darrers anys, no s´ha iniciat cap revolució a favor de l'autodeterminació. En altres ocasions ja he escrit sobre el sentiment sobiranista, sobre l'autodeterminació, però no hi ha cap reacció seriosa per part de cap sector a la nostra illa. Sé que una flor no fa estiu, però veient a persones de la comunitat donant un gran pas, com ho han fet el mallorquins, manifestant-se a favor de l´independentisme, no puc més que tornar a insistir.

Eivissa també pateix els atacs més grans que es recorden d'ençà la transició espanyola: els nostres drets socials i nacionals són assaltats i piratejats diàriament pel Govern espanyol i pel Govern titella d'en Bauzá amb els seus consellers-ninots i tots aquells/es qui odien el nostre poble, i la justícia, i la democràcia. Durant el 2012 les retallades socials de la gent del PP no han fet més que augmentar: tallen els drets de les classes més febles i en canvi no han tocat el pressupost de la Casa Reial. Ni els sous que dediquen als hotelers (per exemple, a l'amic Matutes, al nostre cas), autèntics senyors feudals de la nostra illa.

Eivissa forma part dels Països Catalans i estem patint un dels atacs més durs a la nostra identitat nacional des de la fi del franquisme. El projecte d´eliminar el català de l´Administració pública i de les escoles s´està portant a terme aquí i ara. Tant els hi fa que milers de ciutadans es manifestin a favor de la llengua o que la gran majoria de la població no mostri cap oposició a la immersió lingüística: els del PP segueixen acatant les ordres madrilenyes i tiraran endavant si no els fem fora aviat.

S'han atrevit a espanyolitzar els noms dels nostres pobles i ciutats (Santa Eulària des Riu, encara figura oficialment com a Santa Eulalia del Río al registre oficial de municipis de l'Estat), al nou l'aeroport d´Eivissa figura un gran cartell que diu «Aeropuerto de Ibiza» ... També s´atreveixen a canviar lleis que tenien ja un ampli suport social, a fer desaparèixer pràcticament el català dels mitjans públics, a atacar als nostres mestres i professors. Ja és hora que siguem conscients i treballem ben dur per fer-los fora de les institucions. Tota aquesta repressió ens afecta a tots i a totes, però sobretot als moviments polítics minoritaris d'esquerres a Eivissa, especialment als independentistes. Tinc la sort de poder mantenir contacte amb persones de les altres tres illes i molta gent em diu el mateix: «Eivissa és l'illa més fatxa, oi?»... Potser tenen raó, vaja, estic convençut. Espero que això canviï i que la gent de les esquerres es desperti i s´apropi a nosaltres per fer-nos costat i començar lluites noves. I que la gent d'aquí que vota al PP per por, o per altres frustracions, canviï el xip. Hem de fer força contra l'espanyolisme i el capitalisme. No puc oblidar, sens dubte, la campanya dels llaços pel català, la major campanya de desobediència civil que s´ha fet mai en aquesta illa, i que per això és atacada diàriament, fins el punt que el Govern autoritari de Bauzá vol canviar la llei per a poder callar al professorat.

Som dins els Països Catalans, i molts i moltes segur que estem molt contents de veure com augmenta la consciència nacional, i com l'Estat espanyol ja no pot amagar més que, per exemple, Catalunya està ja molt a prop del seu alliberament. Nosaltres hem de dir que també som Països Catalans, i que la nostra nació va de Fraga a Maó i de Salses a Guardamar, i la volem tota, rica i plena. Però hem d'inventar nous camins que imaginin i desenvolupin el nostre rumb cap a la llibertat conjunta de tots els territoris de la nació. Per això hem de continuar lluitant i sentir-nos orgullosos.

dijous, 10 de gener del 2013

Mònica Oltra a Eivissa

Dimecres 23 de gener, ens visita la Diputada per Compromís, Mònica Oltra, una de les dones més lluitadores i guerreres que hem tingut els darrers temps en política. A les 20:00h ens oferirà al Club Diario de Ibiza una conferència sota el títol "ÉS UNA ESTAFA I L'ANOMENEN CRISI". Us hi esperem.

Mentrestant, per anar fent boca, us posem uns vídeos de na Mònica amb els seus millors moments als mitjans de comunicació:





divendres, 4 de gener del 2013

L'Entesa d'Eivissa critica les dades d'atur que Bauzá vol endolcir

Nou Diari: "Entesa d’Eivissa: “144.100 persones aturades evidencia que cal un canvi radical de política econòmica”".

Nou Diari: "Entesa considera falses les dades de l’atur i assegura que es perd ocupació"

Les xifres es tanquen amb la major mitjana d’atur registrat des que començà la crisi.

El balanç mitjà d’atur registrat a Balears no deixa de créixer i es situa en 87.540 persones, que suposa un creixement superior al 5% en relació a l’any anterior.

Qualsevol baixada de les xifres d’atur és positiva, i per això l'Entesa d'Eivissa es felicita que hi hagi persones que en el mes de desembre hagin pogut treballar, encara que sigui uns dies. No obstant això, la dada de 95.835 persones en atur registrat (sense comptar els fixos discontinus) és indicativa del fracàs de les polítiques de retallades del Govern de Bauzá.

La baixada mensual del -0,56% (-542 persones) i la variació interanual del -2,30% (-2.252 persones) es correspon amb el fenomen del cansament de moltes persones en atur –especialment de llarga durada– que no renoven la demanda d’ocupació davant les nul·les expectatives de rebre una oferta de treball. No obeeix a una dinàmica de creació d’ocupació, ans al contrari. Les dades d’afiliacions a la Seguretat Social indiquen que, a Balears, la dinàmica de destrucció d’ocupació és ben present: 10.948 persones menys que el mes passat (-3,10%) i una baixada anual del 2,51% (-8.884).

Els efectes de les retallades dels governs del PP es visualitzen encara millor si es parla de mitjanes anuals d’atur registrat. La conclusió és que el primer any complet de Govern de Bauzá es tanca amb la major mitjana d’atur registrat des de que començà la crisi.