dimecres, 28 de desembre de 2011

ENE anuncia una forta oposició a la llei que elimina el català com a requisit i que vol castellanitzar l'administració pública

Els sobiranistes, molt preocupats per un atac a la igualtat lingüística, a la convivència i a l’Estatut d’Autonomia.

L'Entesa d'Eivissa (ENE) anuncia que presentarà una forta oposició i al·legacions a l'avantprojecte de llei de modificació de llei de la funció pública per eliminar el català com a requisit lingüístic per accedir a la funció pública. Els sobiranistes eivissencs consideren que aquesta mesura suposa un atac a l'oficialitat del català (“llengua pròpia” de les Illes Balears) a la igualtat lingüística consagrades per l'Estatut, i a la convivència entre els ciutadans. A la vegada, es manifesten partidaris de mantenir el requisit lingüístic a totes les provisions de places públiques com a manera de contribuir a la normalització del català, a la igualtat de les dues llengües oficials del país i a la convivència entre els ciutadans de Balears.

A més, des d'ENE es denuncien també les formes, perquè el Govern del PP ha presentat l'avantprojecte de llei en ple període de vacances de Nadal, tot confiant desactivar l'oposició predible de persones i entitats. Bauzá ha presentat aquesta llei sense haver-la consensuat amb els agents socials ni la resta de sectors implicats, enfrontant-se a l'autoritat lingüística, la UIB.

Des de l’Entesa es considera, a banda, una autèntica barrabassada que es deixi als ajuntaments la possibilitat de castellanitzar topònims o noms de carrers, tot per voler fer un favor a la campanya del PP de Maó.

Els sobiranistes eivissencs denuncien que la supressió del requisit lingüístic consagraria la supremacia jurídica del castellà, que serà de facto la única llengua oficial, i relegarà la llengua pròpia de les Illes Balears, el català, a una segona categoria, la qual cosa contravé la igualtat lingüística entre català i castellà que estableix l'Estatut d’Autonomia. El PP tracta de manera desigual dues llengües que, en tant que cooficials, han de ser tractades, com a mínim, de manera igual.

ENE denuncia que el procés de castellanització a Eivissa no fa més que augmentar per mor de la irresponsabilitat del PP i el seu afany d'agradar als sectors més espanyolistes de la societat. La modificació proposada contribueix a fer avançar el monolingüisme castellà, i no el bilingüisme, cosa que posa de manifest el cinisme del discurs dels conservadors en defensa del “bilingüisme” (que té com a única finalitat atacar el català).

Finalment, els sobiranistes eivissencs denuncien que es menystendrà l'esforç de milers de persones que han accedit a les titulacions oficials de català per poder accedir a una plaça en l'Administració pública, i que ara veuran com podran accedir a aquesta plaça persones que no tenen cap coneixement de la llengua pròpia. Això significa enriure’s de l’esforç i la bona fe d’aquestes persones.