dijous, 28 de juny de 2012

PSM-Entesa es queda tot sol al Parlament defensant la igualtat jurídica entre català i castellà


La Comissió d’Assumptes Institucionals aprova el dictamen la llei de funció pública, i el grup nacionalista i ecosocialista sol·licita un informe del Consell Consultiu perquè considera que la norma és inconstitucional.

Avui la Comissió d’Assumptes Institucionals del Parlament ha aprovat amb els vots del PP el dictamen sobre la modificació de la llei de funció pública, que elimina el requisit de coneixement de català per a l’accés a la funció pública i rebaixa l’oficialitat de la llengua pròpia del país.

El grup parlamentari PSM-IniciativaVerds-Entesa (ENE) s’ha quedat tot sol defensant l’esmena que introdueix la igualtat jurídica entre el català i el castellà, que ha quedat rebutjada amb els vots del PP i l’abstenció del PSOE. L’esmena presentada pel grup sobiranista i ecosocialista proposa garantir que tots els ciutadans tenguin el dret d’utilitzar les dues llengües oficials, i el dret i el deure de conèixer-les. Amb l’ordenament jurídi actual, es dicrimina el català ja que els ciutadans només tenen el deure de conèixer el castellà.

El diputat del PSM, Nel Martí, recorda que l’Estatut de Catalunya reconeix la igualtat jurídica entre les dues llengües oficials en el seu articulat, i que la sentència del TC sobre l’Estatut avala el tractament igualitari de les dues llengües pel que fa al deure de coneixement.

Martí lamenta que el PP rebutgi la igualtat lingüística, i apunta que l’actitud dels conservadors demostra clarament que el seu objectiu és la postergació i la marginació del català i, en darrera instància, la seva relegació a llengua residual. El diputat menorquinista també lamenta l’abstenció del PSOE, i remarca la incoherència d’aquest grup, que acusa el PP de genocida lingüístic però no defensa els mínims que suposarien reconèixer la igualtat jurídica entre les llengües oficials del país.


Informe sobre la inconstitucionalitat de la llei

D’altra banda, el grup PSM-Entesa (ENE) ha sol·licitat un informe al Consell Consultiu sobre el dictamen aprovat avui al Parlament. Des d’aquesta formació dubten de la constitucionalitat de la llei, ja que la supressió del requisit lingüístic per als funcionaris vulnera els drets lingüístics de les persones catalanoparlants, en possibilitar que representants de l’Administració pública no coneguin la llengua oficial i pròpia (i, per tant, no puguin atendre als ciutadans en una de les dues llengües oficials).


Adjuntam el text de l'esmena per a la igualtat jurídica entre les dues llengües oficials:

Títol de la iniciativa :
Projecte de llei de modificació de la llei 3/2007, de 27 de març, de la funció pública

Contingut de la iniciativa :
Es substitueix el text de la disposició final primera del projecte de llei pel text
següent:

Disposició final primera.- Es modifica l’apartat 1 de l’article 2 de la Llei 3/1986, de 19 d’abril, de normalització lingüística, que queda amb la redacció següent:
1.- La llengua pròpia de les Illes Balears és el català. Com a tal, el català és la
llengua d’ús normal i ordinari de les administracions públiques i dels mitjans de comunicació públics de les Illes Balears, i és també la llengua normalment emprada com a vehicular i d’aprenentatge en l’ensenyament.

El català és la llengua oficial de les Illes Balears. També ho és el castellà, que és la llengua oficial de l’Estat espanyol. Totes les persones tenen el dret d’utilitzar les dues llengües oficials i els ciutadans de les Illes Balears tenen el dret i el deure de conèixer-les. Els poders públics de les Illes Balears han d’establir les mesures necessàries per a facilitar l’exercici d’aquests drets i el compliment d’aquest deure.