dijous, 24 de gener de 2013

Article: "La passiva Eivissa de 2013"


Diario de Ibiza publica avui l'article "La passiva Eivissa de 2013", d'en Toni Oia (membre de l´Executiva de l´Entesa d´Eivissa):

La passada Diada de Mallorca del 30 de desembre a Palma, va ser decididament la diada més independentista que s'ha pogut celebrar mai a qualsevol territori de les Balears. Sembla que a Palma tot és possible i que a la resta d'illes, com a Eivissa, les coses són diferents. Fa dos anys que visc a Eivissa i m'adono que tot el que vingui de Mallorca comporta implícit un cert rebuig per part dels eivissencs i eivissenques. Un rebuig potser fruit del sentiment d'inferioritat que té la societat eivissenca i que ve molt de lluny. Això ha d'anar canviant... siguem més oberts!

A Eivissa, sobretot els darrers anys, no s´ha iniciat cap revolució a favor de l'autodeterminació. En altres ocasions ja he escrit sobre el sentiment sobiranista, sobre l'autodeterminació, però no hi ha cap reacció seriosa per part de cap sector a la nostra illa. Sé que una flor no fa estiu, però veient a persones de la comunitat donant un gran pas, com ho han fet el mallorquins, manifestant-se a favor de l´independentisme, no puc més que tornar a insistir.

Eivissa també pateix els atacs més grans que es recorden d'ençà la transició espanyola: els nostres drets socials i nacionals són assaltats i piratejats diàriament pel Govern espanyol i pel Govern titella d'en Bauzá amb els seus consellers-ninots i tots aquells/es qui odien el nostre poble, i la justícia, i la democràcia. Durant el 2012 les retallades socials de la gent del PP no han fet més que augmentar: tallen els drets de les classes més febles i en canvi no han tocat el pressupost de la Casa Reial. Ni els sous que dediquen als hotelers (per exemple, a l'amic Matutes, al nostre cas), autèntics senyors feudals de la nostra illa.

Eivissa forma part dels Països Catalans i estem patint un dels atacs més durs a la nostra identitat nacional des de la fi del franquisme. El projecte d´eliminar el català de l´Administració pública i de les escoles s´està portant a terme aquí i ara. Tant els hi fa que milers de ciutadans es manifestin a favor de la llengua o que la gran majoria de la població no mostri cap oposició a la immersió lingüística: els del PP segueixen acatant les ordres madrilenyes i tiraran endavant si no els fem fora aviat.

S'han atrevit a espanyolitzar els noms dels nostres pobles i ciutats (Santa Eulària des Riu, encara figura oficialment com a Santa Eulalia del Río al registre oficial de municipis de l'Estat), al nou l'aeroport d´Eivissa figura un gran cartell que diu «Aeropuerto de Ibiza» ... També s´atreveixen a canviar lleis que tenien ja un ampli suport social, a fer desaparèixer pràcticament el català dels mitjans públics, a atacar als nostres mestres i professors. Ja és hora que siguem conscients i treballem ben dur per fer-los fora de les institucions. Tota aquesta repressió ens afecta a tots i a totes, però sobretot als moviments polítics minoritaris d'esquerres a Eivissa, especialment als independentistes. Tinc la sort de poder mantenir contacte amb persones de les altres tres illes i molta gent em diu el mateix: «Eivissa és l'illa més fatxa, oi?»... Potser tenen raó, vaja, estic convençut. Espero que això canviï i que la gent de les esquerres es desperti i s´apropi a nosaltres per fer-nos costat i començar lluites noves. I que la gent d'aquí que vota al PP per por, o per altres frustracions, canviï el xip. Hem de fer força contra l'espanyolisme i el capitalisme. No puc oblidar, sens dubte, la campanya dels llaços pel català, la major campanya de desobediència civil que s´ha fet mai en aquesta illa, i que per això és atacada diàriament, fins el punt que el Govern autoritari de Bauzá vol canviar la llei per a poder callar al professorat.

Som dins els Països Catalans, i molts i moltes segur que estem molt contents de veure com augmenta la consciència nacional, i com l'Estat espanyol ja no pot amagar més que, per exemple, Catalunya està ja molt a prop del seu alliberament. Nosaltres hem de dir que també som Països Catalans, i que la nostra nació va de Fraga a Maó i de Salses a Guardamar, i la volem tota, rica i plena. Però hem d'inventar nous camins que imaginin i desenvolupin el nostre rumb cap a la llibertat conjunta de tots els territoris de la nació. Per això hem de continuar lluitant i sentir-nos orgullosos.