dijous, 8 d’agost de 2013

"Un poble patidor que es mereix millor sort", article d'en Maurici Cuesta

Diario de Ibiza publica l'article "Un poble patidor que es mereix millor sort", d'en Maurici Cuesta (secretari general de l'Entesa d'Eivissa):



Avui, 8 d´Agost, a Eivissa celebram la nostra diada nacional, en commemoració de la nostra integració, l´any 1235, a la Corona d'Aragó i al món lingüístic i cultural català. D´ençà el poble eivissenc ha patit molt. L´any 2013, des de l´Entesa d´Eivissa constatam que el patiment no ha cessat, emperò.

Els efectes de la crisi econòmica a nivell mundial també es fan notar a l´illa d´Eivissa, on hem de lamentar que hi ha moltes famílies a les quals costa arribar a final de mes, quan no han perdut la feina, que se senten amenaçades perquè no poden pagar la hipoteca o el lloguer de la seua vivenda, o que pateixen per l´incert balanç del seu negoci. En aquest sentit, les coses no són gaire diferents a altres parts del món i encara sembla que menys greu per la bonança turística de la nostra economia.

A banda, el poble eivissenc està patint una autèntica xacra en forma dels seus governants. Dos anys després de l´aclaparadora victòria electoral del PP a nivell de totes les Balears, la suma de despropòsits és considerable. La societat eivissenca ha de veure amb vergonya com els seus governants no tenen cap empatx en mirar d´arraconar de l´espai públic i del prestigi la llengua que ens arribà fa gairebé 800 anys, el català. El president Bauzá es vanta a Madrid, davant Rajoy, d´haver «acabat amb la immersió lingüística» en l'ensenyament; és a dir, de ser l´únic exemple mundial de perseguir la llengua del territori administrat. Uns governants actuen contra la seua presència tot el que poden a nivell educatiu i administratiu; d´altres, simplement, s´ho miren i són incapaços de reaccionar per por d´oposar-se a la línia oficial. El col·lectiu de professors i mestres és perseguit (mai millor dit en el cas dels tres directors maonesos d´institut). L'ensenyament públic és vist amb desconfiança i abandonat de les urgents reformes en infraestructures i en programes de cara als alumnes que necessita. Tota l'Administració pública pateix retallades astronòmiques que només miren la quadratura d´uns certs comptes i que deixen de banda tantes qüestions assistencials i d'un mínim decòrum públic. Els deutes de les administracions amb els proveïdors deixen en una situació delicadíssima a moltes empreses locals. La situació financera local empitjora diàriament en no cessar l´espoli fiscal que patim (un 14% del nostre PIB no retorna mai, rècord estatal) mentre els governants demanen, amb raó però sense força, que el Govern balear pagui el que deu al Consell d´Eivissa, i que el Govern central pagui els seus deutes amb aquest i els ajuntaments.

El poble eivissenc ha hagut d´assistir al vergonyós espectacle protagonitzat per l´exbatlessa de la ciutat d'Eivissa i el seu partit, el PP, en una clara mostra de males pràctiques públiques i de manca d´efectes contundents sobre l´edil rebel i sobre el finançament escandalós d´un mitjà privat amb fons públics. La manca de contundència i el deixar passar el temps perquè el clima es refredi, a manera del doble president Vicente Serra, indigna la ciutadania en assistir aquesta a la impunitat de múltiples infractors de la normativa urbanística (Can Lola, a Sant Josep, n´és un bon exemple), de l´ocupació de la via pública (Vila, Sant Antoni), de no retirar les terres objecte de les expropiacions de les autovies il·legalment acumulades en terrenys de la família Matutes, de com de clar es veu venir el vestit a mida que totes les administracions faran al megaprojecte d´aquell empresari per a la Platja d´en Bossa (i que contempla, oh, sorpresa, un camp de golf que es beneficiarà de les dites terres), o de la desfilada de corruptes polítics cap a la presó per haver ficat mà a la caixa pública (José Juan Cardona, etc).

El panorama és ben desolador, cert. Però el poble eivissenc ha demostrat que sap sortir-se´n de situacions difícils. Els partits polítics tenim el deure d´il·lusionar-lo i d´oferir una alternativa atractiva de cara a les eleccions de 2015 i entre ara i aquell moment.