Estan a tocar unes eleccions locals i insulars ben novedoses. Des de l’any 1995 l'Entesa Nacionalista i Ecologista d’Eivissa (ENE) no es presentava en solitari en una convocatòria així. Entre 1999 i 2007 s’havien presentat plataformes de formacions progressistes, nacionalistes i ecologistes, amb els seus èxits i fracassos. Per molts motius no se n'ha pogut reeditar una de nova, el principal dels quals seria la manca de confiança entre els seus integrants i una profunda decepció entre dirigents i bases en les polítiques dutes a terme en aquesta legislatura. ENE fou convocada a un intent entre les 4 forces que integràrem la coalició PSOE-ExC per reeditar-la. En fracassar aquesta via, puc dir que ENE fou l'única força que seria convidada a dialogar amb alguna de les dues coalicions que han sorgit de l’anterior, una escorada descaradament al centre; l'altra, desprestigiada. Com que cap de les dues opcions tenien garanties de guanyar en solitari, decidírem presentar les nostres candidatures i intentar arribar amb els nostres mitjans propis a obtenir presència institucional. No serà fàcil, no ho neg.
L'escenari per al progressisme eivissenc és novedós, com deia al principi, i difícil, però no impossible. Tant de bo es puguin conformar majories d'esquerres, nacionalistes i ecologistes al Consell d’Eivissa, al Parlament de les Illes Balears i, consegüentment, al Govern de les Illes Balears. Ara, emperò, per a que això sigui possible ho haurà de ser amb la participació de diverses forces post electoralment (per cert, com fan a Menorca, a Mallorca i al govern de l'arxipèlag; no és cap fórmula estranya!). El que planteja ENE és poder col·laborar-hi des d'una veu pròpia, sense condicionaments previs ni compromisos d'obediència deguda o fe cega.
Som coneixedors que hi ha molts electors que desitgen que les institucions d’Eivissa i de les Illes Balears apliquin polítiques d'esquerres perquè s'anivellin les diferències econòmiques i desapareguin les injustícies i desequilibris socials. Polítiques territorials perquè el nostre territori sigui realment protegit i ordenat i planificat com ho mereix el segle XXI i els mínims criteris de sostenibilitat i de supervivència d'una economia basada en el paisatge. Polítiques lingüístiques que facin de la llengua catalana el pal de paller d'aquesta societat d'acollida, multicultural, i que la promocionin com faria qualsevol país que s'estimi. Polítiques patrimonials perquè el riquíssim llegat material i immaterial que tenim a Eivissa estigui en primera línia de la societat i de l'economia, que s'estudiï adequadament, es protegeixi i que no estigui subordinat als interessos del progrés mal entès. Polítiques institucionals que lluitin per incrementar l'autogovern d'Eivissa sense caure en el parany d'insularismes confrontats amb les altres illes balears, aprimant l'executiu insular i millorant les competències i recursos per al Consell d'Eivissa per fer d'aquesta illa una societat més forta i cohesionada.
Polítiques educatives que ens permetin tenir els equipaments necessaris per a una societat tant avançada teòricament i per a que l’ensenyament sigui de qualitat i arrelat, integrador i potenciador de la nostra ciutadania.
Polítiques ambientals que ens permetin reduir el consum de residus, tractar-los, reciclar-los, i que ens duguin a les energies alternatives gradualment. Polítiques econòmiques que ens permetin un turisme més diversificat i menys massificat, i que estimulin nous creadors i sectors complementaris.
Polítiques socials que incrementin els serveis i prestacions a tantes persones i famílies que demanen unes condicions de vida més dignes. Polítiques juvenils que permetin que la nostra joventut tengui més possibilitats d'oci i d'autoafirmació. Bé, pens que, sense ser exhaustiu, ja us he donat arguments sobrats per poder confiar en aquest petit, però coherent, tenaç i valent, partit.
Maurici Cuesta i Labèrnia,
Secretari General d'Entesa Nacionalista i Ecologista d'Eivissa (ENE).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada