Què significa el dia 28 de juny? De tots és sabut que és el dia de l´Orgull Gai. Probablement us vindran al cap imatges de drag-queens, carrosses, música i gent ballant pels carrers. Una gran festa del col·lectiu gai. Ara bé, aquesta només és la vessant més festiva i visible d´aquesta celebració, la qual els mitjans de comunicació no dubten a difondre a tot arreu i amb molt variades intencions, de manera tal que tot i que a la nostra illa no tenim pràcticament un testimoni de la celebració, són ben conegudes les imatges de grans festes a Madrid, París, Londres, i molts altres llocs.Però aquest dia no és només això. Un 28 de juny de 1969, l´Esquadró de la Moral de la policia de Nova York va fer una batuda a l´Stonewall, un pub freqüentat per gais, lesbianes i transexuals. Hi havia més de 200 persones al bar, les quals van ser apallissades, retingudes i algunes d´elles empresonades de manera il·legal pel simple fet de tenir una orientació sexual diferent. El bar va quedar destrossat. Milers de persones es van congregar l´endemà a la porta del bar, paralitzant el centre de Nova York, per mostrar la seva solidaritat amb les víctimes de la violenta repressió policial i reclamant alhora pels drets del col·lectiu gai. Aquest va ser l´inici de la lluita pels drets d´aquest col·lectiu.
Quaranta-dos anys després pot semblar que tot està aconseguit. Tenim una llei de matrimonis entre homosexuals, encara que no hem d´oblidar que recorreguda pel Partit Popular al Tribunal Constitucional. Es reconeix el dret a l´adopció per part de parelles homosexuals. Són moltes les cares populars que han sortit de l´armari i participen amb normalitat de la vida social i cultural del país. Cal dir, però, que aquesta realitat nostra no és la mateixa arreu del món. Hi ha encara molts països on l´homosexualitat es considera un delicte. En alguns d´ells, fins i tot, gais i lesbianes poden ser condemnats a pena de mort. Encara queda molta feina per fer.
Aparentment, aquí hi ha un clima de tolerància al voltant d´aquest tema. Però no ens enganyem, només aparentment. Malgrat no semblar-ho, es poden fer moltes més coses. I és per això que des de l´Entesa Nacionalista i Ecologista d´Eivissa (ENE) no volíem deixar passar aquest dia sense aportar la nostra visió. Repetim que al nostre Estat els gais són privilegiats si comparem amb molts altres indrets del món, però això no vol dir que tot estigui fet i que ja no s´hagi de lluitar més. Falta una visibilitat real, una presència real, i una major voluntat de l´Administració local per aconseguir la plena normalització a tots els ambits.
Mirem la situació a la nostra illa. Eivissa s´ha convertit en un referent mundial del turisme gai. Milers de turistes homosexuals ens visiten atrets per una imatge d´illa liberal i tolerant, una espècie de paradís gai on cadascú pot mostrar-se tal i com és, sense haver d´amagar res.
És curiós veure com la realitat és ben diferent pels gais que viuen aquí tot l´any. És molt poca, gairebé nul·la, la visibilitat d´aquest col·lectiu dins de la vida social, cultural i política d´Eivissa. El teixit associatiu gai és pràcticament inexistent. Llevat d´un festival de cinema de temàtica gai, no hi ha moltes més activitats culturals, ni campanyes de sensibilització, ni iniciatives públiques. És això al què ens referim quan utilitzem el terme ´normalització´: s´ha de donar més visibilitat al col·lectiu gai, s´ha de fomentar l´associacionisme i la participació, l´organització d´activitats i el recolzament per part de les administracions públiques. Incentivar la participació al màxim en tots els estaments de la societat eivissenca estem segurs que farà que la nostra societat sigui molt més plural i representativa.
Així, a poc a poc, i entre tots, aconseguirem tombar prejudicis que encara estan molt arrelats a la nostra societat. Farem que tothom vegi com a normal que independentment de la seua sexualitat cadascú pugui arribar professional i públicament tan lluny com les seues capacitats i la seua vàlua li permetin, sense haver d´amagar res.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada