Fa uns mesos vaig pensar que, immersos en una crisi econòmica i social des de fa uns anys, si a més tenim en compte la dominància al poder polític del PP, fa que tinguem una altra crisi, la política. Particularment a mi no em preocupa gaire que les dues forces polítiques espanyolistes estiguin en crisi total i absoluta. Els del PP s’han posat en contra d’aquells qui els varen votar i han tallat caps, diners i estan fent retrocedir Hispània a temps remots: arcaics i molt franquistes. Els segons, els socialistes, ja han perdut tota la manxa que tenien i cauen d’un precipici sense que, ni Superman -acabat d’injectar-se kryptonita-, els pugui aixecar en l’aire en la seva caiguda lliure.
És el moment que els eivissencs i eivissenques pensem en la responsabilitat que tenim com a ciutadania, hem de rebutjar i dir prou a totes les injustícies. Dir prou a tot allò que no va amb nosaltres. Està comprovat que les institucions no funcionen i no son capaces de mantenir l’estat del benestar i una societat pròspera i igualitària.
Hem de ser conscients que ja ha arribat el moment d’assumir que l’Estat espanyol ha fracassat. La Constitució Espanyola ha caducat, no ha estat capaç d’assimilar les diferents nacionalitats, i això ja no dóna per a més. Pot anomenar-se un país democràtic, modern i occidental aquell qui a la seva llei de lleis mantén una casa reial, com als comptes de fades i una església catòlica com a les èpoques de les conquestes cristianes de fa segles?
Ja tenim patent l’emergència de moviments que qüestionen aquest marc obsolet i que aposten per construir un estat propi, com és el cas de Catalunya Euskadi, Escòcia, Flandes. Ells i elles ja estan molt més avançats que nosaltres, per això ens hem de posar les piles ja! Aquí també hem de tenir el dret de l’autodeterminació, és clar que sí, pesi a qui pesi.
No serà fàcil, la resposta del govern espanyol al poble de Catalunya ha estat posar en marxa un procés recentralitzador que pretén buidar progressivament de competències i diners les CCAA i eliminar la diversitat cultural i nacional existent. Segur que en les seves ments peperes tenen la idea de “regiones de España”...
No, no, no, mirin senyors i senyores, a Eivissa, a les Illes Balears, hem d’avançar decididament cap a la sobirania i cap a l’estat propi, perquè exercir la nostra sobirania serà la millor manera de garantir el benestar dels ciutadans.
Desperteu, sou conscients que tenim tants motius o més d’injustícia i discriminació econòmica fiscal, social i cultural que el poble de Catalunya per exercir el dret de decidir?
La Unió Europea al final haurà d’acceptar aquesta realitat. La creació de nous estats finalment haurà de ser reconegut a la Unió Europea.
Està clar que molta gent té por al canvi, però hem de pensar que el canvi no serà tant negatiu com el que tenim ara, podríem anar encara a pitjor... amb Espanya donant-nos cops de peu tots els dies, sí.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada