dissabte, 2 de març del 2013

Comunicat conjunt d’Eivissa pel Canvi, Eivissa Sostenible, Entesa d’Eivissa, Equo Eivissa i Es Nou Partit sobre promoció turística

COMUNICAT CONJUNT D’EIVISSA PEL CANVI, EIVISSA SOSTENIBLE, ENTESA D’EIVISSA, EQUO EIVISSA I ES NOU PARTIT SOBRE PROMOCIÓ TURÍSTICA

Com és ben sabut, el turisme és la màxima activitat econòmica de la nostra illa, ja que totes les altres activitats productives (agricultura, energia, petites industries...) han estat progressivament abandonades de manera que els habitants d’Eivissa han d’importar des de fora de l’illa tot allò que consumeixen i dedicar-se a treballar per als turistes.

Davant d'una economia en situació de crisi profunda, i mentre no es canviï aquest model econòmic insostenible i fracassat, la promoció del turisme hauria de ser una prioritat per a tots. Aquesta promoció és fonamental per tenir presència tant en els mercats emissors com per a posicionar la nostra illa davant d'una competència ferotge. Però, vista la promoció realitzada per part del Govern durant les últimes fires, que són les més importants del món, la realitat resulta ser molt diferent.

En primer lloc el Govern no ha traspassat les competències de turisme a les diferents illes, violant així les promeses electorals del Partit Popular i l’estatut d’autonomia de Balears.

En segon lloc, ha creat una “cinquena illa”, la Ciutat de Palma. Amb aquest subterfugi han aconseguit que els diners per promoció turística s’hagin de dividir en cinc parts, dos per a l'illa de Mallorca i una per a cadascuna de les altres illes. El Consell Insular d’Eivissa presidit per Vicent Serra ha acceptat aquesta modificació amb absoluta i vergonyosa submissió als interessos partidistes del PP balear, i menyspreant els interessos de tots els eivissencs que se suposa que hauria de defensar.

En tercer lloc, els estands que s'han preparat per les últimes fires han estat deplorables en tots els sentits, tant des del punt de vista estètic com funcional i, a més a més, han incomplert la principal i bàsica funció per la que van ser dissenyats: atreure l’atenció tant dels professionals com dels possibles clients.

Vista la desastrosa actuació del Govern Balear en les fires de promoció turística, l’illa d’Eivissa ha hagut de preparar un estand propi que ha estat pagat amb els sous de les nostres institucions i dels empresaris del sector.

Així doncs, l’illa d'Eivissa ha pagat DUES VEGADES per aconseguir presència a les fires de turisme de Londres y Madrid, i això de moment!
Tots aquests arguments confirmen plenament el poc interès i menyspreu que el Govern Bauzà i el conseller Carlos Delgado demostren cap a les Illes menors

Per tots aquests motius Eivissa pel Canvi, Eivissa Sostenible, Entesa d’Eivissa, Equo Eivissa i Es Nou Partit exigim:

  • Que el Govern Balear rectifiqui i retiri del seu Pla de Promoció Turística el tractament diferenciat de la ciutat de Mallorca, fet que provoca que Palma es consideri com una “cinquena illa” entrant en competència econòmica amb la resta d’illes de les Balears.
  • Que el Govern Balear faci un repartiment equitatiu entre les quatre illes del pressupost reservat per la promoció turística. Els criteris d’aquest repartiment s’hauran de basar al nombre de visitants i de places hoteleres.
  • Que es faci d'una vegada per totes es el traspàs de les competències en promoció turística. No es tracta només de complir amb l’Estatut d’autonomia de les Illes Balears, aprovat per unanimitat, sinó del fet que no tenim ni volem el mateix turisme que té Mallorca, ni tenim els mateixos atractius que Menorca, per exemple. Cada illa ha de poder dissenyar el seu pla de promoció de manera independent, i poder decidir a quins clients es vol dirigir i a quines fires vol incidir mes.
  • Que els esforços de presència en fires turístiques es diversifiquin més per tal de tenir un major impacte d’Eivissa en fires de menor dimensió de les principals (Berlín, Londres o Madrid) però que són estratègiques per la orientació cap a segments de mercat decisius per a un nou model turístic o la diversificació de l’actual cap a la desestacionalització, com és el cas de les dedicades al turisme cultural, de natura, o mercats emergents.
  • Tampoc podem oblidar que Eivissa i Formentera son Patrimoni de la Humanitat i que aquest fet diferencial representa una altra raó fonamental per a dissenyar estratègies asimètriques de promoció turística.

Per altra banda, consideram que hauríem de replantejar-nos el fet de finançar amb sous públics la promoció d’aquest tipus de turisme tradicional que només beneficia a uns pocs. Ens sembla perfecte finançar la promoció pública d’un tipus de turisme alternatiu que tengui avantatges clares per als residents, per a la conservació i recuperació del territori i de l’economia local, però consideram que la promoció del turisme de sol i platja més tradicional s’hauria de pagar, almenys parcialment, per part d’aquells empresaris que se’n beneficien molt especialment. Això s’hauria de fer implicant tot el sector, sense excloure la oferta complementaria, possiblement per mig d’ un Patronat o una altra figura amb participació de les institucions i de totes les empreses del sector.

Tot i així, som conscients que tot això només millorarà una mica la situació, però la veritable transformació només es produirà canviant de model turístic i econòmic, cosa que volem fer posant en marxa un programa polític finalitzat a recuperar la capacitat de produir localment i de manera sostenible bona part de l’energia i dels aliments que consumim. Aquest nou turisme que volem posa en valor la cultura, el respecte de les regles de convivència, la gastronomia amb productes locals, la arquitectura tradicional, la natura, el transport públic no contaminant, l’esport, l’artesania, la innovació i la justícia social, i certament necessitarà d’una promoció turística ben diferenciada respecte a la del turisme massificat i estiuenc de sol i platja, del “tot inclòs” o del turisme lligat a les macro discoteques que s’ha fomentat fins ara per part dels diferents governs de PP i PSOE.

Diem prou a un model turístic que ens ha portat a la destrucció del territori, a llocs de feina mal pagats, estacionals i sense possibilitats de promoció, a rebaixar la qualitat de vida dels residents per mor de la massificació de platges i carreteres i pels remors molestos dels locals d’oci, a un nivell d’atur intolerable als mesos d’hivern, i a una distribució de la riquesa molt injusta que es concentra a les mans més d’una minoria cada cop més reduïda.