Demanam la Derogació del Decret de llengües

Aquest divendres 5 de Juny de 2013 Entesa d’Eivissa ha presentat dos Mocions, al Consell i a l’Ajuntament d’Eivissa, en les que se sol·licita que en els propers Plens es consideri la Derogació del Decret de llengües. Esperem que aquestes institucions i la totalitat dels Grups Polítics, amb representació, en donin suport.


Moció sobre derogació del decret de llengües


EXPOSICIÓ DE MOTIUS

El Consell de Govern de dia 19 d’abril de 2013 va aprovar el “decret pel qual es regula el tractament integrat de les llengües als centres docents no universitaris de les Illes Balears,” un decret que limita l’educació en català, dificultant enormement l’objectiu d’aconseguir que els escolars, a la llarga la societat, conegui adequadament la llengua pròpia del país. Al decret s’hi ha oposat la Mesa sectorial d’educació, els representants dels professors, la Universitat de les Illes Balears, la Federació de pares i mares i el Consell escolar de les Illes Balears.

Segons l’Estatut d'Autonomia de les Illes Balears, "la llengua catalana, pròpia de les Illes Balears, i la nostra cultura i tradicions són uns elements identificadors de la nostra societat i, en conseqüència, són elements vertebradors de la nostra identitat", perquè això sigui possible és necessari que el conjunt de la societat pugui conèixer i emprar amb normalitat la llengua catalana.

El sistema educatiu ha de garantir que els escolars de les Illes Balears puguin utilitzar correctament el castellà i el català al final del període d’escolarització. Aquest objectiu, que és també una obligació legal, quedaria estroncat si, tal i com promou l’avantprojecte de llei d’educació del Ministre Wert, es permetés finalitzar l’educació obligatòria a les Illes Balears sense haver d’acreditar el nivell de català corresponent; com quedaria molt compromès si es permet que l'educació en català es limiti al 20% de les hores lectives.

L’aprenentatge de l’anglès és imprescindible, però assolir competència en llengua anglesa no ha de suposar cap detriment per a l'ensenyament de la llengua catalana.

Cap dels estudis diagnòstics publicats per les agències d’avaluació autonòmiques (IAQSE), estatals o internacionals, ni cap dels indicadors del sistema educatiu de les Illes Balears analitzats pels organismes competents, mostren com a problema l’ús de la llengua catalana. I per altra banda es constata que l’aprenentatge majoritàriament en llengua pròpia possibilita una bona adquisició de les competències en llengua castellana, fins i tot, amb resultats millors que en altres territoris de l'Estat monolingües en castellà.

L’escola és un espai de convivència i té una funció socialitzadora indeclinable, perquè la compleixi adequadament, s’han d’evitar distincions entre els nins per la llengua d’ensenyament, com preveu el decret de llengües en el primer aprenentatge o la proposta del Govern de l’Estat de pagar centres privats per als pares que vulguin l’educació en castellà.

El model lingüístic que fins ara hi havia implantat a les escoles de les Illes Balears, on la immersió lingüística havia estat un instrument de cohesió social, on es té com a objectiu principal aconseguir que ningú pugui ser discriminat socialment per raó de llengua, ja que garanteix el coneixement del català i de l’espanyol independentment de la llengua inicial, evitant així la segregació dels alumnes.

La qüestió del tractament i l’ús de llengües oficials de les Illes Balears, del model lingüístic de les Illes Balears, no ha provocat ni conflictes, ni distorsions en relació als resultats, a la convivència als centres o a les relacions amb el seu entorn.

Les insinuacions que s’han fet de manera intencionada des d’alguns sectors on la causa del fracàs escolar sigui l’ús de la llengua pròpia de les Illes Balears com a llengua d’ensenyament no estan basades en cap estudi. Les causes de l’elevat fracàs escolar són múltiples i aquestes insinuacions pretenen desviar perillosament l’atenció de les vertaderes causes.

Amb el coneixement dels resultats que ha donat el model lingüístic actual, es veu clarament que les propostes de rebaixar la presència del català com a llengua vehicular del primer ensenyament, no es fan des de la perspectiva de millorar l’aprenentatge dels escolars, sinó amb intencions exclusivament polítiques.

El 90% dels pares i mares han triat per al present curs l’ensenyament en català, ho han fet perquè saben que aquesta és la millor manera que els seus fills i filles aprenguin català, castellà i anglès al final del període d'escolarització.



PROPOSTES D’ACORD

1.- El Consell Insular d’Eivissa i l’Ajuntament d‘Eivissa declaren que el sistema educatiu de les Illes Balears ha d'aportar competència lingüística en català, castellà i anglès, per la qual cosa:

a. Insten el Govern de les Illes Balears a derogar el decret sobre tractament de llengües en l’ensenyament i a evitar qualsevol acció que promogui la distinció dels alumnes segons la seva llengua d’aprenentatge o a la fragmentació de la societat en comunitats lingüístiques.
b. Insten el Govern de l’Estat a retirar la proposta inclosa en l’avantprojecte de llei d’educació segons la qual al final de l’educació obligatòria no serà necessari acreditar el nivell de català corresponent.

2.- El Consell Insular d’Eivissa i l’Ajuntament d‘Eivissa insten el Govern de les Illes Balears a garantir que el nombre d’assignatures impartides en llengua catalana no sigui mai inferior al 50% de les hores lectives.

3.- El Consell Insular d’Eivissa i l’Ajuntament d‘Eivissa insten al Govern de les Illes Balears i al Govern de l’Estat a què no es faci desaparèixer el model lingüístic que fins ara hi havia implantat a totes les escoles públiques de les Illes on la immersió lingüística havia estat fins ara un instrument de cohesió social.

4.- El Consell Insular d’Eivissa i l’Ajuntament d‘Eivissa insten al Govern de les Illes Balears a crear vies de millora per possibilitar millors resultats en l’ensenyament escolar de l’anglès, incrementant els recursos humans i materials necessaris, formació del professorat, impulsant una metodologia de treball de l’expressió oral, enfocament comunicatiu, sense violentar els projectes lingüístics dels centres, i compassant-ho amb els recursos efectiu a l’abast.

5.- El Consell Insular d’Eivissa i l’Ajuntament d‘Eivissa insten al Govern de les Illes Balears a defensar l’oficialitat i la unitat de la llengua catalana a tots els àmbits en els quals és qüestionada i l'emplaça a recuperar el consens social en matèria lingüística i en les propostes educatives bàsiques.