dissabte, 2 de juliol del 2011

ENE lamenta que PSOE i PP facin front comú per a rebutjar l'oficialitat del català a Europa

L’Entesa Nacionalista i Ecologista d’Eivissa (ENE) lamenta que, el passat dijous, al Congrés dels Diputats, els grups del PSOE i del PP hagin tornat a fer front comú per a rebutjar una proposta que demanava l'oficialitat del català a les institucions europees.

Novament, els nacionalistes eivissencs critiquen que els diputats balears (4 del PP i 4 del PSOE) només fan de corretja de transmissió dels postulats dels partits centralistes i que no aprofiten ocasions com aquesta per a fer oficial el català, llengua pròpia d’Eivissa i de la resta de les Balears, a la Unió Europea. En moments on la presència pública del català està en entredit per mor de les polítiques anticatalanes anunciades pels governants del PP, pren encara més importància que el català sigui oficial a la UE. Així, el PP no s’atreviria a fer-lo recular.

La proposta, presentada per CiU, recollia la sol·licitud dels eurodiputats de CiU, PSC, ERC i ICV d'aprofitar l'adhesió de Croàcia a la UE perquè l’Estat espanyol sol·licitàs l’oficialitat de la llengua catalana a la UE, aprofitant el canvi del reglament lingüístic per a afegir-hi el croat. Per a permetre l'ingrés d'un nou país a la UE cal modificar el Tractat de la Unió Europea per a incloure el croat com a llengua oficial, i reformar el Reglament del Consell sobre el règim lingüístic per a afegir-hi també aquesta llengua. Com que per a incloure una llengua al Tractat es requereix unanimitat, el govern espanyol podia condicionar l’oficialitat del croat a la del català.

Aprovant la iniciativa, l’Estat espanyol hagués tengut una oportunitat d’or d’igualar els drets de més de 7 milions de parlants del català, i de 4 milions més que no la parlen però que l’entenen, equiparant els seus drets als resta de ciutadans de l'estat espanyol.

ENE recorda la comissària d'Educació, Cultura, Multilingüisme i Joventut de la Comissió Europea, Androulla Vassiliou, va recordar la setmana passada que, per a que la llengua catalana sigui oficial a les instàncies europees, cal que l’Estat espanyol ho sol·liciti, simplement.