diumenge, 24 de juliol de 2011

ENE preguntarà Bosch sobre què entén per “estàndard balear” i per “llengua balear”, i com quedarà l’”eivissenc”

A través del grup parlamentari que la representa (PSM-IV-ExM-Més per Menorca), l’Entesa Nacionalista i Ecologista d’Eivissa (ENE) presentarà una sèrie d’iniciatives adreçades al conseller balear d’Educació i Cultura, Rafael Bosch (PP), perquè expliqui concretament en què consistirà el llibre d’estil sobre un estàndard i una llengua balears, del qual anuncià la seua creació en finalitzar el Consell de Govern del passat divendres.

Des de l’Entesa es veu amb estupefacció com el Govern de les Illes Balears, que té estatutàriament el deure d’impulsar la llengua catalana, pròpia d’aquestes illes, perdi ara el temps en iniciar camins secessionistes lingüísticament, en escoltar grups que neguen la unitat de la llengua catalana, i en deixar d’assumir el seu paper institucional en haver fet desaparèixer, per exemple, la Direcció General de Política Lingüística.

A més, els nacionalistes eivissencs es demanen a què ve aquest anunci, quina pressió social o científica hi ha que justifiqui un llibre d’estil i d’on es treu el conseller Rafael Bosch l’existència d’una “llengua balear”. Arribats a aquest sense sentit, ENE demanarà a Bosch qüestions com, per exemple, com quedarà l’eivissenc en aquest llibre d’estil, què el diferenciarà del formenterer, si recollirà les variants dialectals del català d’Eivissa (per exemple, entre Vila i Sant Antoni de Portmany). També es demanarà en quin percentatge l’eivissenc formarà part del balear del llibre d’estil de, posam per cas, IB3, si en un 11% (extensió), o un 14% (població).

L’Entesa denuncia que el PP confon deliberadament la defensa de les varietats insulars, que marca la reforma de l’Estatut de 2007, amb la voluntat de secessió que hi ha entre membres del seu partit i alguns grups, que només busquen separar el català de Balears del de la resta del domini lingüístic i, sobretot, supeditar socialment i institucionalment el català al castellà. L’estudi i el foment de les varietats de la llengua catalana a les illes Balears és un objectiu lloable, però que no ha de fer caure l’executiu balear en deliris de generació d’una nova llengua, sinó en el foment i impuls de la que tenen les Balears des de fa més de 700 anys, cada dia menys parlada i amenaçada.