Article: "Sí a la cohesió social, no a les passes enrere"

Última Hora Ibiza publica l'article d'en Maurici Cuesta i Labèrnia,
Secretari general de l’Entesa d’Eivissa (ENE), "Sí a la cohesió social, no a les passes enrere":

El 8 d’Agost té una significació especial per a molts d’eivissencs. No per a tots. N’hi ha que en passen olímpicament, n’hi ha pocs que rebutgen el seu significat i hi ha moltes persones que desconeixen la festivitat i el seu significat. La majoria són de recent incorporació a la nostra societat, no han estat escolaritzades aquí, tenen poc contacte amb la població local o, inclòs, no s’han trobat ningú que els en faci partícips. Avui, 777è aniversari de la conquista catalana d’Eivissa i Formentera, de la seua incorporació a l’espai cultural cristià –en principi- i europeu, des d’aleshores, es fa ben evident que hi ha coses que han fallat en la integració de les persones foranes a la societat illenca. La manca d’atenció a la Diada Nacional d’Eivissa per part de la població local d’origen forani evidencia que hi ha coses que no hem afrontat convenientment.

Entrebancs de la festivitat d’avui són la coincidència amb la màxima punta de la temporada turística, que només sigui festiu al municipi d’Eivissa. Ambdós fets allunyen moltes persones de la possibilitat de participar-hi.

La festa que avui celebram té un origen ben popular i les institucions l’han volgut fer seua des de la recuperació de la democràcia. Fer-se-la seua? Precisament un dels motius de la manca d’èxit de la festivitat és la desídia de les administracions locals i insular. No s’ho acaben de creure i es limiten a una programació ben simple. No fan proselitisme del que és la festa i els seus significats, treballant-hi amb antelació, a les escoles, als nous arribats, animant la població local, etc. Aquesta manca d’implicació del món institucional local és més preocupant com més heterogènia es va fent la societat eivissenca.

En aquest sentit, són deplorables les darreres decisions institucionals. Quan més hauríem de fer per treballar per la integració lingüística i cultural dels arribats de fora, quan més s’hauria de fer per normalitzar la llengua catalana, quan més èmfasi s’hauria de posar en un model multicultural basat en la igualtat de les cultures acceptant un paper cohesionador i central de la llengua i cultura locals, quan més suport s’hauria de donar al sistema d’ensenyament perquè compti amb suficients elements humans i materials per treballar en condicions, quan més centres educatius es requereixen, quan les persones d’origen immigrant necessiten d’atencions bàsiques perquè viuen i treballen aquí, etc., arriben decisions que van en la línia contrària.

El Govern de les Illes Balears, amb l’aquiescència del Consell d’Eivissa, els ajuntaments illencs i tots els membres del PP de les Balears i d’Eivissa, legisla i actua amb total irresponsabilitat en aquest sentit, allunyades de les que haurien de prendre’s en una societat moderna, integradora. No mereixen un altre qualificatiu decisions com la llibertat d’elecció de llengua a les escoles en nom d’una pretesa llibertat, la intencionada manca de prestigi que es vol transferir a la llengua pròpia, l’eliminació del requisit del coneixement d’aquesta per a l’accés a la funció pública, el desistiment de les tasques de normalització lingüística, l’abandonament institucional dels cursos de cultura i llengua per a col·lectius d’origen extern, un automàtic i idiota bilingüisme, l’ofegament econòmic que viuen les associacions que treballen pel benestar de les persones d’origen immigrant, la privació d’assistència sanitària als immigrants que no puguin acreditar una residència, una política cultural que no proposa res i que només va a remolc del que es promou des d’instàncies privades i individuals, un Consell i un Govern que són incapaços de promoure la cohesió social, que estan instal·lats en el deixar fer més liberal i en l’espanyolisme més ranci, als quals governants actuals els incomoda profundament poder passar per tenir una identitat diferent, uns governants actuals que reneguen de les bases lingüístiques i culturals que precisament festejam avui. Poble d’Eivissa: ret un bon homenatge a aquells protagonistes del 1235 i sigues fidel a la teua identitat, comparteix-la i projectat enfora amb ella.