dimecres, 8 d’agost de 2012

Article: "Ens en podem sortir des d´Eivissa"

Diario de Ibiza publica l'article "Ens en podem sortir des d´Eivissa", d'en Maurici Cuesta i Labèrnia, secretari general de l´Entesa Nacionalista d´Eivissa (ENE):

Des de fa uns anys i, malauradament en seran més, el tema principal de les preocupacions personals i col·lectives és com sortir de la crisi econòmica. És clar que hi ha una dimensió mundial de la crisi i que el poble d´Eivissa tot sol no se'n podrà sortir. En aquest nivell, algunes de les millors contribucions que podem fer és tenir unes pautes de consum responsable, defugint dels dictats de les grans companyies, adquirint producció local, consumint menys energia i més racionalment, no consumint més territori, demanant una democràcia directa, depurant les irresponsabilitats de certs grups financers o de la mala gestió de la cosa pública, etc.

Però també hi ha un abast que ens afecta més directament, sigui per decisions preses a Madrid o a Mallorca. Hi ha dos nivells d´actuació, i cap dels dos ens serveix. Un és conjuntural, representat per les errònies i injustes polítiques d´austeritat i de retallades impulsades pels governs del PP a nivell espanyol i balear. No serviran per sortir de la crisi i l'empitjorarà. De fet, la capacitat de consum de molts ciutadans s´ha vist molt amputada en el darrer any, a la vegada que molts treballadors dels sectors públic i privat s´encaminaven a l'atur en cerca d´un subsidi digne o, en el pitjor dels casos, una trist ajud. Posats a retallar, ¿de què ens serveix al poble d'Eivissa pagar la Casa Reial, les forces armades, el manteniment del palau de Marivent (on ara hi estiueja la família Borbó i Grècia), les insultants primes a les seleccions de futbol, els ministeris de Cultura o d'Educació, les altíssimes prebendes dels antics alts càrrecs de l'Estat, les injeccions als bancs irresponsables, la llibertat total d´horaris comercials, etc? Però que no ens toquin aspectes claus de l'Estat del Benestar com són l´ensenyament i la sanitat públiques i els serveis socials.

L'altre nivell és estructural. La relació d'Eivissa, i de la resta de Balears, amb el Govern central és d'un patètic espoli fiscal, fruit d'un dèficit clamorós entre el que aportam a les arques centrals i el que se´ns és retornat via inversions o altres despeses estatals. Eivissa i les Balears necessiten un concert econòmic, recaptant tots els impostos, i aportant a l'Estat la quota de solidaritat que ens pertoqui. Això si decidim seguir dins aquest marasme que es diu Espanya, perquè si no, la solució és molt més fàcil. En el fons, del que es tracta és que Eivissa pugui recaptar els impostos que decideix posar, proposar lliurement en què inverteix la seua riquesa, rebre puntualment el Consell i els ajuntaments els fons justos que ha de percebre del Govern balear, dotar convenientment empreses públiques molt necessàries com l'Ibanat, treballar per la cohesió social, protegir territori, estimular els sectors productius, reequilibrar els dèficits, treballar realment per tenir unes connexions aèries i marítimes fluïdes i assequibles. És clar que avui dia la sobirania econòmica plena no la té ningú i que tothom la comparteix a nivell de la Unió Europea, però Eivissa i les Balears tenen tot el dret del món a poder ser convidades en aquest escenari.

777 anys després de la incorporació d'Eivissa a la catalanitat, a la corona d'Aragó, a Europa, més que mai necessitam d´una clara sobirania econòmica i fiscal, en el marc d'una Unió Europea realment solidària i social.

Els conquistadors catalans del 1235 no entendrien, si ens veiessin avui, la nostra passivitat davant la presa de pèl que té la nostra actual situació econòmica i financera. Es rebel·larien. Fem el mateix, idò, i homenatgem-los com pertoca, avui, 8 d'Agost, Diada Nacional d´Eivissa.