Quantes vegades durant la temporada veiem als mitjans locals la cara dels famosos que arriben a Eivissa per passar uns dies? Moltíssimes: actors, actrius, cantants, futbolistes, discjòqueis, cuiners i un llarguíssim etcètera. Però, quantes vegades veiem les fotos als mitjans eivissencs dels famosos, dins del món LGTB (lesbianes, gais, transexuals i bisexuals), que estan també de visita a l´illa? Mai.
Durant aquests mesos comptem amb la presència de ´La Prohibida´. Doncs bé, per a qui no ho sàpiga, aquest personatge va ser creat per un artista molt especial, una persona que va viure la seva adolescència a Vila, lloc on va poder acceptar la seva homosexualitat ràpida i còmodament a l´Eivissa de finals dels anys 80.
L´artista que encarna ´La Prohibida´ va arribar als 16 anys i la seva família eivissenca el va acollir durant uns dotze anys. L´Eivissa LGTB de fa vint anys era particularment diferent, molt més oberta que altres ciutats de l´Estat i s´hi podien trobar molts llocs de reunió, i fins tot, associacions per tot arreu. El col·lectiu LGTB podia ser molt lliure i era molt fàcil sentir-se acompanyat. En aquell moment es podia creure en una societat plural i global dins un ambient més intens que l´actual. Tot i que els llocs d´ambient continuen sent en nombre els mateixos, sí que és cert que als darrers anys funcionen festes tematitzades a diferents discoteques durant l´època estival fent caixa a tota costa.
´La Prohibida´ coneix molt bé els eivissencs i eivissenques, els d´ara i els d´abans. És una pagesa més que reconeix que actualment hi ha moltes eivisses diferents. Segons l´artista, els eivissencs són molt tolerants, simpàtics i accepten a tothom, però després sempre queda el que encara viu al 1975. Comparteixo l´opinió que ens trobem en una societat plena de contrastos on conviuen gent ultramoderna amb gent molt estancada.
´La Prohibida´ creu que el gai eivissenc és com qualsevol gai de ciutat petita. Aquí tot es sap abans i tot passa més ràpid que a d´altres llocs. Per ser una ciutat petita les coses no passen inadvertides, per això el gai eivissenc és, potser, més valent.
També compartim l´opinió que s´han fet passes enrere, que ara ja no tenim cap associació de referència i que és un tema cabdal al nostre col·lectiu LGTB. En certa manera estem desprotegits i reivindiquem aquell ambient de fa vint anys en el qual tothom vivia més lliurement i ni la política ni els negocis marcaven el ritme dels gais. Ara, i em remeto a un article publicat fa uns dies, són els bars qui tenen la batuta del moviment LGTB, els mateixos bars que tanquen la paradeta quan els hi convé i si t´he vist no me´n recordo.
Això és el que reivindico una i altra vegada: necessitem, sobretot en aquests temps tan obscurs, un teixit associatiu i negocis disposats a estar al costat dels gais i lesbianes d´aquí, els i les que hi vivim durant tot l´any.
Per acabar us convido a sortir una nit pels carrers de sa Penya per conèixer-la. No us decebrà. Es tracta d´«una chica de provincias» que ha sabut fer-se a si mateixa i ha aconseguit ser una cantant elegant i única, malgrat que cap mitjà s´hagi preocupat de posar-la al lloc on es mereix. ´La Prohibida´ ha aconseguit l´èxit que ni ella s´esperava: ha tret quatre discos al mercat, ha actuat arreu del món amb un èxit notable a Amèrica, França, Itàlia... i ha fet cinema, cabaret i televisió.
´La Prohibida´ només ens fa una crítica als partits. Segons ella, avui en dia no es fa política, es fa cabaret. No es pot dir la veritat perquè ningú no et fa cas; si un polític s´equivoca, no passa res; si un roba, tampoc no passa res, i si algú diu que un altre ha robat, al final el dolent és el delator. Veu un futur sense esperança i ple de desconfiança i, sobretot, sense consens social.
Ella és d´esquerres i es sent nacionalista de moltes nacions, nacionalista del tipus obert, no excloent.
Tenim una eivissenca, ciutadana del món, que cada cop que pot torna a l´illa és per retrobar-se amb part de les seves arrels. Ella agafa un poquet d´aquí i un poquet d´allà i s´ho fa seu.
Potser tots i totes hauríem d´aprendre una mica d´ella, oi?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada