Ja ha passat el primer mes del curs escolar, i com es noten els efectes de les retallades dels nostres governants, tant els genuflexes de Mallorca i Eivissa, com els de Madrid!
Els docents de secundària tenim més càrrega laboral (com tots els funcionaris), més feina, menys temps per preparar classes, activitats, fer correccions, atendre adequadament alumnes i pares, més alumnes, etc. Tot això, gràcies a uns governants que odien els docents, desconfien d’ells per sistema i els posen totes les traves possibles. Una societat moderna es caracteritza per mimar l’ensenyament públic, dotar-lo convenientment i esperonar els seus treballadors públics. Aquí, no. S’hi sumen les animalades que ens estan imposant respecte les baixes temporals (o IT). Ara resulta que, per posar-te malalt, no greu, i faltar a treballar menys de tres dies, et descompten el sou de cada dia, si no s’aporta una baixa mèdica. En aquest cas, es cobraria un...50%! A més, hi ha un greu perjudici per a baixes inferiors al mes, per a embarassades. Els sindicats han exigit del Govern una rectificació, però hi han fet oïdes sordes.
El sinistre conseller balear d’educació està aconseguint alguns dels seus objectius. Alguns alertàrem el curs passat que un dels seus anhels era que els millors alumnes de l’ensenyament secundari públic abandonassin els instituts i anassin a matricular-se als centres concertats o privats. En el cas del meu centre, de moment, bingo! Una de les millors alumnes que he tengut mai, d’excel·lents, acabarà el batxillerat a un concertat perquè té por de no poder rendir de la mateixa manera que ho ha vengut fent, perquè a 2n de batxillerat, hi ha un únic grup de...42 alumnes! Sí, tenc un grup amb aquest nombre d’estudiants. A un altre, 32. Ja es poden imaginar com de grat és fer-hi classes, correccions, etc. A part, un alumne prometedor d’ESO, també ha deixat el meu centre per anar a un privat. I em consta que això està passant a altres centres.
Si en alguns centres les ràtios d’alumnes a les aules no s’han disparat encara més, ha sét, en part, per l’esforç dels equips educatius en buscar recursos sota les pedres i poder habilitar més grups, com és el cas del meu centre.
Els docents de secundària trobam a faltar moltes coses. Molts dels nostres companys s’han anat a l’atur, i estan preocupats perquè les expectatives de tornar a treballar són ben negres; som menys per fer guàrdies; els ànims no estan per festes, precisament; molts companys han d’impartir docència d’especialitats que no han estudiat; han desaparegut la immensa majoria de programes d’atenció a la diversitat, aquells que permeten que els alumnes amb més dificultats puguin tenir les mateixes oportunitats que la resta de companys; ja no hi ha grups d’educació compensatòria; no es fan reforços per les tardes; la posició central que hauria de tenir el català és discutida a infantil i primària en ares d’una mala entesa llibertat, mentre es mareja els directius per fer complir aquesta normativa.
A sobre, el Govern espanyol ens pretén endossar una altra temptativa recentralitzadora en forma d’una revisió de la Llei Orgànica de l’Educació (LOE), la LOMCE. Saltant-se pel folre el fet que les Illes Balears tenim traspassades les competències en ensenyament, vol el ministre Wert que Madrid passi a decidir el 65% del currículum, que els docents puguem canviar de centre i d’especialitat segons les conveniències (de qui?), beneficiar els centres que segreguen l’alumnat en funció del sexe, etc. I, per ajudar a millorar el poder adquisitiu dels funcionaris, els pressupostos de 2013 contemplen una nova congelació dels nostres salaris. Gràcies per no aplicar-nos una rebaixa com els darrers anys!
Les coses no pinten gens bé per a l’ensenyament públic, els alumnes i les seues famílies, els docents, equips directius i altres treballadors públics, però haurem de seguir reivindicant els nostres drets arrabassats, unes condicions dignes en tots els sentits i un futur millor.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada