dijous, 8 d’agost del 2013
Avui, la Berenada
A la tarda, a la Berenada! Per anar junts, hem quedat a les 18.45 al rellotge del passeig de s'Alamera. La cercavila que puja al puig des Molins comença a les 19 h.
"Més democràcia, més Eivissa", article d'en Maurici Cuesta a Última Hora
El diari Última Hora Ibiza publica l'article "Més democràcia, més Eivissa", d'en Maurici Cuesta (secretari general de l’Entesa d’Eivissa):
Si estam d’acord en que la democràcia és un sistema imperfecte i que cap altre ho és, també podrem estar d’acord en que no se n’ha inventat cap que funcioni millor i que, sobretot, és perfectament millorable. Necessàriament, diria. No es pot tractar només d’anar a votar tal o tal altra candidatura cada ix anys, sinó que s’hauria de basar en una relació molt més fluïda i estreta entre ciutadania i representants públics, que també surten de la ciutadania mateixa i que, per aquesta raó, no s’haurien de convertir en cap casta social, com alguns pretenen.
Darrerament s’han vist diverses actuacions que demanen una democràcia més autèntica, més participativa i més il•lusionant. I això, en paral•lel a exercicis descoratjadors democràticament com veure un president balear, Bauzá (PP), que vol seguir fent compatible el seu càrrec públic amb el negoci privat de la seua farmàcia, arribant a guanyar més de 200.000 euros en un any; com l’incessant ingrés d’ex càrrecs públics de PP i d’UM en la presó per corrupció; o la sorpresa constant que exerceix un tresorer corrupte, Bárcenas (PP), sobre la direcció del seu partit, president espanyol inclòs, en destapar un pastís de corrupteles i sobres que en un estat democràtic al 100% ja hagués produït un allau de dimissions i demandes de perdó. Des de l’Entesa d’Eivissa (ENE) entenem que aquests casos alimenten la demanda de més democràcia, però també les veus crítiques i populistes sobre elles. Ja tenim un nou motiu per renovar-la.
Una via democràtica de ple sentit comú i que afecta a les societats humanes és l’exercici del dret a l’autodeterminació, versió clàssica de l’actual “dret a decidir”. Discutir-ne la seua execució, com fa una bona part de l’opinió pública i política espanyola, demostra que pateixen un autèntic dèficit democràtic. Posar-se nerviosos i invocar calamitats i intervencions forçoses per la possibilitat que el poble del Principat de Catalunya decideixi en una consulta reglada la seua relació futura amb l’Estat espanyol és, a més, una mostra palesa de manca d’intel•ligència perquè no fa més que incrementar les ganes de sedició de molts i la indignació de molts més. Des de l’Entesa d’Eivissa (ENE) hem defensat sempre l’exercici del dret d’autodeterminació de qualsevol poble del Món, aplaudim que es pugui fer a Catalunya com abans millor, desitjam que una majoria aposti per un estat català lliure i independent (tot el que això significa en un context europeista), que aquest estat estableixi unes relacions ben properes amb Eivissa i voldríem que esperonàs els pobles de les Balears a poder decidir democràticament, també, sobre la seua sobirania. Ja hem dit en més d’una ocasió que si en algun territori pot tenir més lògica que s’autoadministri és en el cas dels territoris insulars que composen, com és el nostre cas, subjectes polítics.
Malauradament, no fa massa temps a Eivissa el PP no va voler consentir sobre una possibilitat que ampliàs la magre democràcia actual. La seua majoria al Consell d’Eivissa rebutjava radicalment una consulta popular impulsada per la plataforma de partits on es troba el nostre partit, ExC, Equo, ESOS i el PI, perquè el poble d’Eivissa s’expressàs a favor o en contra del macro projecte que l’empresari Abel Matutes vol desenvolupar a Platja d’en Bossa. Per altra banda, la participació ciutadana en el debat i la presa de decisions de totes les institucions públiques eivissencs és gairebé nul•la, i no s’impulsa perquè no s’hi o es tem. A més, la dignitat de les autoritats públiques eivissenques és baixíssima per la seua contant submissió als dictats dels governants (del mateix PP) a Palma i a Madrid. La manca de qualitat democràtica també es troba en les institucions eivissenques en forma de representació: recordar que només un 40% del cens electoral es troba representat al Consell i als ajuntaments. Un 60% dels membres del cens es quedà fora, sense representació i veu i vot.
En la Dia de la Terra d’Eivissa, avui 8 d’Agost, aniversari de la conquesta catalana d’Eivissa, des de l’Entesa d’Eivissa (ENE) apostam per més i millor democràcia i per vies que facilitin la participació ciutadana en els assumptes públics. En això i en il•lusionar l’electorat eivissenc de cara al 2015 treballarem.
Si estam d’acord en que la democràcia és un sistema imperfecte i que cap altre ho és, també podrem estar d’acord en que no se n’ha inventat cap que funcioni millor i que, sobretot, és perfectament millorable. Necessàriament, diria. No es pot tractar només d’anar a votar tal o tal altra candidatura cada ix anys, sinó que s’hauria de basar en una relació molt més fluïda i estreta entre ciutadania i representants públics, que també surten de la ciutadania mateixa i que, per aquesta raó, no s’haurien de convertir en cap casta social, com alguns pretenen.
Darrerament s’han vist diverses actuacions que demanen una democràcia més autèntica, més participativa i més il•lusionant. I això, en paral•lel a exercicis descoratjadors democràticament com veure un president balear, Bauzá (PP), que vol seguir fent compatible el seu càrrec públic amb el negoci privat de la seua farmàcia, arribant a guanyar més de 200.000 euros en un any; com l’incessant ingrés d’ex càrrecs públics de PP i d’UM en la presó per corrupció; o la sorpresa constant que exerceix un tresorer corrupte, Bárcenas (PP), sobre la direcció del seu partit, president espanyol inclòs, en destapar un pastís de corrupteles i sobres que en un estat democràtic al 100% ja hagués produït un allau de dimissions i demandes de perdó. Des de l’Entesa d’Eivissa (ENE) entenem que aquests casos alimenten la demanda de més democràcia, però també les veus crítiques i populistes sobre elles. Ja tenim un nou motiu per renovar-la.
Una via democràtica de ple sentit comú i que afecta a les societats humanes és l’exercici del dret a l’autodeterminació, versió clàssica de l’actual “dret a decidir”. Discutir-ne la seua execució, com fa una bona part de l’opinió pública i política espanyola, demostra que pateixen un autèntic dèficit democràtic. Posar-se nerviosos i invocar calamitats i intervencions forçoses per la possibilitat que el poble del Principat de Catalunya decideixi en una consulta reglada la seua relació futura amb l’Estat espanyol és, a més, una mostra palesa de manca d’intel•ligència perquè no fa més que incrementar les ganes de sedició de molts i la indignació de molts més. Des de l’Entesa d’Eivissa (ENE) hem defensat sempre l’exercici del dret d’autodeterminació de qualsevol poble del Món, aplaudim que es pugui fer a Catalunya com abans millor, desitjam que una majoria aposti per un estat català lliure i independent (tot el que això significa en un context europeista), que aquest estat estableixi unes relacions ben properes amb Eivissa i voldríem que esperonàs els pobles de les Balears a poder decidir democràticament, també, sobre la seua sobirania. Ja hem dit en més d’una ocasió que si en algun territori pot tenir més lògica que s’autoadministri és en el cas dels territoris insulars que composen, com és el nostre cas, subjectes polítics.
Malauradament, no fa massa temps a Eivissa el PP no va voler consentir sobre una possibilitat que ampliàs la magre democràcia actual. La seua majoria al Consell d’Eivissa rebutjava radicalment una consulta popular impulsada per la plataforma de partits on es troba el nostre partit, ExC, Equo, ESOS i el PI, perquè el poble d’Eivissa s’expressàs a favor o en contra del macro projecte que l’empresari Abel Matutes vol desenvolupar a Platja d’en Bossa. Per altra banda, la participació ciutadana en el debat i la presa de decisions de totes les institucions públiques eivissencs és gairebé nul•la, i no s’impulsa perquè no s’hi o es tem. A més, la dignitat de les autoritats públiques eivissenques és baixíssima per la seua contant submissió als dictats dels governants (del mateix PP) a Palma i a Madrid. La manca de qualitat democràtica també es troba en les institucions eivissenques en forma de representació: recordar que només un 40% del cens electoral es troba representat al Consell i als ajuntaments. Un 60% dels membres del cens es quedà fora, sense representació i veu i vot.
En la Dia de la Terra d’Eivissa, avui 8 d’Agost, aniversari de la conquesta catalana d’Eivissa, des de l’Entesa d’Eivissa (ENE) apostam per més i millor democràcia i per vies que facilitin la participació ciutadana en els assumptes públics. En això i en il•lusionar l’electorat eivissenc de cara al 2015 treballarem.
"Un poble patidor que es mereix millor sort", article d'en Maurici Cuesta
Diario de Ibiza publica l'article "Un poble patidor que es mereix millor sort", d'en Maurici Cuesta (secretari general de l'Entesa d'Eivissa):
Avui, 8 d´Agost, a Eivissa celebram la nostra diada nacional, en commemoració de la nostra integració, l´any 1235, a la Corona d'Aragó i al món lingüístic i cultural català. D´ençà el poble eivissenc ha patit molt. L´any 2013, des de l´Entesa d´Eivissa constatam que el patiment no ha cessat, emperò.
Els efectes de la crisi econòmica a nivell mundial també es fan notar a l´illa d´Eivissa, on hem de lamentar que hi ha moltes famílies a les quals costa arribar a final de mes, quan no han perdut la feina, que se senten amenaçades perquè no poden pagar la hipoteca o el lloguer de la seua vivenda, o que pateixen per l´incert balanç del seu negoci. En aquest sentit, les coses no són gaire diferents a altres parts del món i encara sembla que menys greu per la bonança turística de la nostra economia.
A banda, el poble eivissenc està patint una autèntica xacra en forma dels seus governants. Dos anys després de l´aclaparadora victòria electoral del PP a nivell de totes les Balears, la suma de despropòsits és considerable. La societat eivissenca ha de veure amb vergonya com els seus governants no tenen cap empatx en mirar d´arraconar de l´espai públic i del prestigi la llengua que ens arribà fa gairebé 800 anys, el català. El president Bauzá es vanta a Madrid, davant Rajoy, d´haver «acabat amb la immersió lingüística» en l'ensenyament; és a dir, de ser l´únic exemple mundial de perseguir la llengua del territori administrat. Uns governants actuen contra la seua presència tot el que poden a nivell educatiu i administratiu; d´altres, simplement, s´ho miren i són incapaços de reaccionar per por d´oposar-se a la línia oficial. El col·lectiu de professors i mestres és perseguit (mai millor dit en el cas dels tres directors maonesos d´institut). L'ensenyament públic és vist amb desconfiança i abandonat de les urgents reformes en infraestructures i en programes de cara als alumnes que necessita. Tota l'Administració pública pateix retallades astronòmiques que només miren la quadratura d´uns certs comptes i que deixen de banda tantes qüestions assistencials i d'un mínim decòrum públic. Els deutes de les administracions amb els proveïdors deixen en una situació delicadíssima a moltes empreses locals. La situació financera local empitjora diàriament en no cessar l´espoli fiscal que patim (un 14% del nostre PIB no retorna mai, rècord estatal) mentre els governants demanen, amb raó però sense força, que el Govern balear pagui el que deu al Consell d´Eivissa, i que el Govern central pagui els seus deutes amb aquest i els ajuntaments.
El poble eivissenc ha hagut d´assistir al vergonyós espectacle protagonitzat per l´exbatlessa de la ciutat d'Eivissa i el seu partit, el PP, en una clara mostra de males pràctiques públiques i de manca d´efectes contundents sobre l´edil rebel i sobre el finançament escandalós d´un mitjà privat amb fons públics. La manca de contundència i el deixar passar el temps perquè el clima es refredi, a manera del doble president Vicente Serra, indigna la ciutadania en assistir aquesta a la impunitat de múltiples infractors de la normativa urbanística (Can Lola, a Sant Josep, n´és un bon exemple), de l´ocupació de la via pública (Vila, Sant Antoni), de no retirar les terres objecte de les expropiacions de les autovies il·legalment acumulades en terrenys de la família Matutes, de com de clar es veu venir el vestit a mida que totes les administracions faran al megaprojecte d´aquell empresari per a la Platja d´en Bossa (i que contempla, oh, sorpresa, un camp de golf que es beneficiarà de les dites terres), o de la desfilada de corruptes polítics cap a la presó per haver ficat mà a la caixa pública (José Juan Cardona, etc).
El panorama és ben desolador, cert. Però el poble eivissenc ha demostrat que sap sortir-se´n de situacions difícils. Els partits polítics tenim el deure d´il·lusionar-lo i d´oferir una alternativa atractiva de cara a les eleccions de 2015 i entre ara i aquell moment.
Avui, 8 d´Agost, a Eivissa celebram la nostra diada nacional, en commemoració de la nostra integració, l´any 1235, a la Corona d'Aragó i al món lingüístic i cultural català. D´ençà el poble eivissenc ha patit molt. L´any 2013, des de l´Entesa d´Eivissa constatam que el patiment no ha cessat, emperò.
Els efectes de la crisi econòmica a nivell mundial també es fan notar a l´illa d´Eivissa, on hem de lamentar que hi ha moltes famílies a les quals costa arribar a final de mes, quan no han perdut la feina, que se senten amenaçades perquè no poden pagar la hipoteca o el lloguer de la seua vivenda, o que pateixen per l´incert balanç del seu negoci. En aquest sentit, les coses no són gaire diferents a altres parts del món i encara sembla que menys greu per la bonança turística de la nostra economia.
A banda, el poble eivissenc està patint una autèntica xacra en forma dels seus governants. Dos anys després de l´aclaparadora victòria electoral del PP a nivell de totes les Balears, la suma de despropòsits és considerable. La societat eivissenca ha de veure amb vergonya com els seus governants no tenen cap empatx en mirar d´arraconar de l´espai públic i del prestigi la llengua que ens arribà fa gairebé 800 anys, el català. El president Bauzá es vanta a Madrid, davant Rajoy, d´haver «acabat amb la immersió lingüística» en l'ensenyament; és a dir, de ser l´únic exemple mundial de perseguir la llengua del territori administrat. Uns governants actuen contra la seua presència tot el que poden a nivell educatiu i administratiu; d´altres, simplement, s´ho miren i són incapaços de reaccionar per por d´oposar-se a la línia oficial. El col·lectiu de professors i mestres és perseguit (mai millor dit en el cas dels tres directors maonesos d´institut). L'ensenyament públic és vist amb desconfiança i abandonat de les urgents reformes en infraestructures i en programes de cara als alumnes que necessita. Tota l'Administració pública pateix retallades astronòmiques que només miren la quadratura d´uns certs comptes i que deixen de banda tantes qüestions assistencials i d'un mínim decòrum públic. Els deutes de les administracions amb els proveïdors deixen en una situació delicadíssima a moltes empreses locals. La situació financera local empitjora diàriament en no cessar l´espoli fiscal que patim (un 14% del nostre PIB no retorna mai, rècord estatal) mentre els governants demanen, amb raó però sense força, que el Govern balear pagui el que deu al Consell d´Eivissa, i que el Govern central pagui els seus deutes amb aquest i els ajuntaments.
El poble eivissenc ha hagut d´assistir al vergonyós espectacle protagonitzat per l´exbatlessa de la ciutat d'Eivissa i el seu partit, el PP, en una clara mostra de males pràctiques públiques i de manca d´efectes contundents sobre l´edil rebel i sobre el finançament escandalós d´un mitjà privat amb fons públics. La manca de contundència i el deixar passar el temps perquè el clima es refredi, a manera del doble president Vicente Serra, indigna la ciutadania en assistir aquesta a la impunitat de múltiples infractors de la normativa urbanística (Can Lola, a Sant Josep, n´és un bon exemple), de l´ocupació de la via pública (Vila, Sant Antoni), de no retirar les terres objecte de les expropiacions de les autovies il·legalment acumulades en terrenys de la família Matutes, de com de clar es veu venir el vestit a mida que totes les administracions faran al megaprojecte d´aquell empresari per a la Platja d´en Bossa (i que contempla, oh, sorpresa, un camp de golf que es beneficiarà de les dites terres), o de la desfilada de corruptes polítics cap a la presó per haver ficat mà a la caixa pública (José Juan Cardona, etc).
El panorama és ben desolador, cert. Però el poble eivissenc ha demostrat que sap sortir-se´n de situacions difícils. Els partits polítics tenim el deure d´il·lusionar-lo i d´oferir una alternativa atractiva de cara a les eleccions de 2015 i entre ara i aquell moment.
dilluns, 5 d’agost del 2013
Sa Berenada 2013
Us recordam que aquest dijous se celebra la tradicional festa de sa Berenada, i us hi esperam!
A partir de les 19:00 una cercavila pujarà des de s'Alamera fins as Puig des Molins.
A les 20:00h tenen previst repartir una paella per a tothom; també ball pagès i música popular de la Banda de Música de la Ciutat d'Eivissa (esperam que sigui realment popular nostra).
A partir de les 19:00 una cercavila pujarà des de s'Alamera fins as Puig des Molins.
A les 20:00h tenen previst repartir una paella per a tothom; també ball pagès i música popular de la Banda de Música de la Ciutat d'Eivissa (esperam que sigui realment popular nostra).
divendres, 26 de juliol del 2013
L’Entesa celebra la posada en funcionament de l’estació d’autobusos d’Eivissa
L'Entesa insta el Consell d’Eivissa a rebaixar les tarifes per als usuaris del transport públic.
L’Entesa d’Eivissa celebra que a dia d’avui, divendres, ja estiguin operatives totes les línies de transport regular en autobús que operen des de la ciutat d’Eivissa amb altres punts de l’illa. Especialment, s’alegra que la ciutadania de la ciutat i de l’illa ja puguin comptar amb una moderna estació d’autobusos, que va veure l’inici de la seua activitat el passat dimecres, i que estava disponible per a operar des de feia anys. En aquest sentit, felicita l’Ajuntament d’Eivissa per la seua decisió ferma de posar-la en marxa, malgrat els obstacles del Consell i de les empreses concessionàries de les línies.
Com ha pogut observar el partit sobiranista i d’esquerres eivissenc, l’operativitat de l’estació d’autobusos és bona, tot i que hi ha certes mancances que s’haurien de resoldre. Per una banda, n’hi ha de conjunturals, com és la manca d’obertura d’un punt de venda de tiquets i d’abonaments. Per altra, des del punt de vista estructural, l’espai és molt estret i obliga els conductors a maniobres dificultoses. L’Entesa d’Eivissa insta l’Ajuntament d’Eivissa, el Consell d’Eivissa i l’empresa concessionària del CETIS, a eliminar aquestes deficiències.
Per últim, els sobiranistes eivissencs insten el Consell d’Eivissa a rebaixar les tarifes per als usuaris dels autobusos que passen per Vila, ja sigui revisant les actuals, bé sigui demanant al Govern de les Illes Balears que col·labori en el finançament del transport públic de passatgers a l’illa d’Eivissa. En cap cas és acceptable un increment de les tarifes, com anuncià ahir la màxima institució insular.
L’Entesa d’Eivissa celebra que a dia d’avui, divendres, ja estiguin operatives totes les línies de transport regular en autobús que operen des de la ciutat d’Eivissa amb altres punts de l’illa. Especialment, s’alegra que la ciutadania de la ciutat i de l’illa ja puguin comptar amb una moderna estació d’autobusos, que va veure l’inici de la seua activitat el passat dimecres, i que estava disponible per a operar des de feia anys. En aquest sentit, felicita l’Ajuntament d’Eivissa per la seua decisió ferma de posar-la en marxa, malgrat els obstacles del Consell i de les empreses concessionàries de les línies.
Com ha pogut observar el partit sobiranista i d’esquerres eivissenc, l’operativitat de l’estació d’autobusos és bona, tot i que hi ha certes mancances que s’haurien de resoldre. Per una banda, n’hi ha de conjunturals, com és la manca d’obertura d’un punt de venda de tiquets i d’abonaments. Per altra, des del punt de vista estructural, l’espai és molt estret i obliga els conductors a maniobres dificultoses. L’Entesa d’Eivissa insta l’Ajuntament d’Eivissa, el Consell d’Eivissa i l’empresa concessionària del CETIS, a eliminar aquestes deficiències.
Per últim, els sobiranistes eivissencs insten el Consell d’Eivissa a rebaixar les tarifes per als usuaris dels autobusos que passen per Vila, ja sigui revisant les actuals, bé sigui demanant al Govern de les Illes Balears que col·labori en el finançament del transport públic de passatgers a l’illa d’Eivissa. En cap cas és acceptable un increment de les tarifes, com anuncià ahir la màxima institució insular.
dilluns, 8 de juliol del 2013
divendres, 5 de juliol del 2013
Demanam la Derogació del Decret de llengües
Aquest divendres 5 de Juny de 2013 Entesa d’Eivissa ha presentat dos Mocions, al Consell i a l’Ajuntament d’Eivissa, en les que se sol·licita que en els propers Plens es consideri la Derogació del Decret de llengües. Esperem que aquestes institucions i la totalitat dels Grups Polítics, amb representació, en donin suport.
Moció sobre derogació del decret de llengües
EXPOSICIÓ DE MOTIUS
El Consell de Govern de dia 19 d’abril de 2013 va aprovar el “decret pel qual es regula el tractament integrat de les llengües als centres docents no universitaris de les Illes Balears,” un decret que limita l’educació en català, dificultant enormement l’objectiu d’aconseguir que els escolars, a la llarga la societat, conegui adequadament la llengua pròpia del país. Al decret s’hi ha oposat la Mesa sectorial d’educació, els representants dels professors, la Universitat de les Illes Balears, la Federació de pares i mares i el Consell escolar de les Illes Balears.
Segons l’Estatut d'Autonomia de les Illes Balears, "la llengua catalana, pròpia de les Illes Balears, i la nostra cultura i tradicions són uns elements identificadors de la nostra societat i, en conseqüència, són elements vertebradors de la nostra identitat", perquè això sigui possible és necessari que el conjunt de la societat pugui conèixer i emprar amb normalitat la llengua catalana.
El sistema educatiu ha de garantir que els escolars de les Illes Balears puguin utilitzar correctament el castellà i el català al final del període d’escolarització. Aquest objectiu, que és també una obligació legal, quedaria estroncat si, tal i com promou l’avantprojecte de llei d’educació del Ministre Wert, es permetés finalitzar l’educació obligatòria a les Illes Balears sense haver d’acreditar el nivell de català corresponent; com quedaria molt compromès si es permet que l'educació en català es limiti al 20% de les hores lectives.
L’aprenentatge de l’anglès és imprescindible, però assolir competència en llengua anglesa no ha de suposar cap detriment per a l'ensenyament de la llengua catalana.
Cap dels estudis diagnòstics publicats per les agències d’avaluació autonòmiques (IAQSE), estatals o internacionals, ni cap dels indicadors del sistema educatiu de les Illes Balears analitzats pels organismes competents, mostren com a problema l’ús de la llengua catalana. I per altra banda es constata que l’aprenentatge majoritàriament en llengua pròpia possibilita una bona adquisició de les competències en llengua castellana, fins i tot, amb resultats millors que en altres territoris de l'Estat monolingües en castellà.
L’escola és un espai de convivència i té una funció socialitzadora indeclinable, perquè la compleixi adequadament, s’han d’evitar distincions entre els nins per la llengua d’ensenyament, com preveu el decret de llengües en el primer aprenentatge o la proposta del Govern de l’Estat de pagar centres privats per als pares que vulguin l’educació en castellà.
El model lingüístic que fins ara hi havia implantat a les escoles de les Illes Balears, on la immersió lingüística havia estat un instrument de cohesió social, on es té com a objectiu principal aconseguir que ningú pugui ser discriminat socialment per raó de llengua, ja que garanteix el coneixement del català i de l’espanyol independentment de la llengua inicial, evitant així la segregació dels alumnes.
La qüestió del tractament i l’ús de llengües oficials de les Illes Balears, del model lingüístic de les Illes Balears, no ha provocat ni conflictes, ni distorsions en relació als resultats, a la convivència als centres o a les relacions amb el seu entorn.
Les insinuacions que s’han fet de manera intencionada des d’alguns sectors on la causa del fracàs escolar sigui l’ús de la llengua pròpia de les Illes Balears com a llengua d’ensenyament no estan basades en cap estudi. Les causes de l’elevat fracàs escolar són múltiples i aquestes insinuacions pretenen desviar perillosament l’atenció de les vertaderes causes.
Amb el coneixement dels resultats que ha donat el model lingüístic actual, es veu clarament que les propostes de rebaixar la presència del català com a llengua vehicular del primer ensenyament, no es fan des de la perspectiva de millorar l’aprenentatge dels escolars, sinó amb intencions exclusivament polítiques.
El 90% dels pares i mares han triat per al present curs l’ensenyament en català, ho han fet perquè saben que aquesta és la millor manera que els seus fills i filles aprenguin català, castellà i anglès al final del període d'escolarització.
PROPOSTES D’ACORD
1.- El Consell Insular d’Eivissa i l’Ajuntament d‘Eivissa declaren que el sistema educatiu de les Illes Balears ha d'aportar competència lingüística en català, castellà i anglès, per la qual cosa:
a. Insten el Govern de les Illes Balears a derogar el decret sobre tractament de llengües en l’ensenyament i a evitar qualsevol acció que promogui la distinció dels alumnes segons la seva llengua d’aprenentatge o a la fragmentació de la societat en comunitats lingüístiques.
b. Insten el Govern de l’Estat a retirar la proposta inclosa en l’avantprojecte de llei d’educació segons la qual al final de l’educació obligatòria no serà necessari acreditar el nivell de català corresponent.
2.- El Consell Insular d’Eivissa i l’Ajuntament d‘Eivissa insten el Govern de les Illes Balears a garantir que el nombre d’assignatures impartides en llengua catalana no sigui mai inferior al 50% de les hores lectives.
3.- El Consell Insular d’Eivissa i l’Ajuntament d‘Eivissa insten al Govern de les Illes Balears i al Govern de l’Estat a què no es faci desaparèixer el model lingüístic que fins ara hi havia implantat a totes les escoles públiques de les Illes on la immersió lingüística havia estat fins ara un instrument de cohesió social.
4.- El Consell Insular d’Eivissa i l’Ajuntament d‘Eivissa insten al Govern de les Illes Balears a crear vies de millora per possibilitar millors resultats en l’ensenyament escolar de l’anglès, incrementant els recursos humans i materials necessaris, formació del professorat, impulsant una metodologia de treball de l’expressió oral, enfocament comunicatiu, sense violentar els projectes lingüístics dels centres, i compassant-ho amb els recursos efectiu a l’abast.
5.- El Consell Insular d’Eivissa i l’Ajuntament d‘Eivissa insten al Govern de les Illes Balears a defensar l’oficialitat i la unitat de la llengua catalana a tots els àmbits en els quals és qüestionada i l'emplaça a recuperar el consens social en matèria lingüística i en les propostes educatives bàsiques.
Moció sobre derogació del decret de llengües
EXPOSICIÓ DE MOTIUS
El Consell de Govern de dia 19 d’abril de 2013 va aprovar el “decret pel qual es regula el tractament integrat de les llengües als centres docents no universitaris de les Illes Balears,” un decret que limita l’educació en català, dificultant enormement l’objectiu d’aconseguir que els escolars, a la llarga la societat, conegui adequadament la llengua pròpia del país. Al decret s’hi ha oposat la Mesa sectorial d’educació, els representants dels professors, la Universitat de les Illes Balears, la Federació de pares i mares i el Consell escolar de les Illes Balears.
Segons l’Estatut d'Autonomia de les Illes Balears, "la llengua catalana, pròpia de les Illes Balears, i la nostra cultura i tradicions són uns elements identificadors de la nostra societat i, en conseqüència, són elements vertebradors de la nostra identitat", perquè això sigui possible és necessari que el conjunt de la societat pugui conèixer i emprar amb normalitat la llengua catalana.
El sistema educatiu ha de garantir que els escolars de les Illes Balears puguin utilitzar correctament el castellà i el català al final del període d’escolarització. Aquest objectiu, que és també una obligació legal, quedaria estroncat si, tal i com promou l’avantprojecte de llei d’educació del Ministre Wert, es permetés finalitzar l’educació obligatòria a les Illes Balears sense haver d’acreditar el nivell de català corresponent; com quedaria molt compromès si es permet que l'educació en català es limiti al 20% de les hores lectives.
L’aprenentatge de l’anglès és imprescindible, però assolir competència en llengua anglesa no ha de suposar cap detriment per a l'ensenyament de la llengua catalana.
Cap dels estudis diagnòstics publicats per les agències d’avaluació autonòmiques (IAQSE), estatals o internacionals, ni cap dels indicadors del sistema educatiu de les Illes Balears analitzats pels organismes competents, mostren com a problema l’ús de la llengua catalana. I per altra banda es constata que l’aprenentatge majoritàriament en llengua pròpia possibilita una bona adquisició de les competències en llengua castellana, fins i tot, amb resultats millors que en altres territoris de l'Estat monolingües en castellà.
L’escola és un espai de convivència i té una funció socialitzadora indeclinable, perquè la compleixi adequadament, s’han d’evitar distincions entre els nins per la llengua d’ensenyament, com preveu el decret de llengües en el primer aprenentatge o la proposta del Govern de l’Estat de pagar centres privats per als pares que vulguin l’educació en castellà.
El model lingüístic que fins ara hi havia implantat a les escoles de les Illes Balears, on la immersió lingüística havia estat un instrument de cohesió social, on es té com a objectiu principal aconseguir que ningú pugui ser discriminat socialment per raó de llengua, ja que garanteix el coneixement del català i de l’espanyol independentment de la llengua inicial, evitant així la segregació dels alumnes.
La qüestió del tractament i l’ús de llengües oficials de les Illes Balears, del model lingüístic de les Illes Balears, no ha provocat ni conflictes, ni distorsions en relació als resultats, a la convivència als centres o a les relacions amb el seu entorn.
Les insinuacions que s’han fet de manera intencionada des d’alguns sectors on la causa del fracàs escolar sigui l’ús de la llengua pròpia de les Illes Balears com a llengua d’ensenyament no estan basades en cap estudi. Les causes de l’elevat fracàs escolar són múltiples i aquestes insinuacions pretenen desviar perillosament l’atenció de les vertaderes causes.
Amb el coneixement dels resultats que ha donat el model lingüístic actual, es veu clarament que les propostes de rebaixar la presència del català com a llengua vehicular del primer ensenyament, no es fan des de la perspectiva de millorar l’aprenentatge dels escolars, sinó amb intencions exclusivament polítiques.
El 90% dels pares i mares han triat per al present curs l’ensenyament en català, ho han fet perquè saben que aquesta és la millor manera que els seus fills i filles aprenguin català, castellà i anglès al final del període d'escolarització.
PROPOSTES D’ACORD
1.- El Consell Insular d’Eivissa i l’Ajuntament d‘Eivissa declaren que el sistema educatiu de les Illes Balears ha d'aportar competència lingüística en català, castellà i anglès, per la qual cosa:
a. Insten el Govern de les Illes Balears a derogar el decret sobre tractament de llengües en l’ensenyament i a evitar qualsevol acció que promogui la distinció dels alumnes segons la seva llengua d’aprenentatge o a la fragmentació de la societat en comunitats lingüístiques.
b. Insten el Govern de l’Estat a retirar la proposta inclosa en l’avantprojecte de llei d’educació segons la qual al final de l’educació obligatòria no serà necessari acreditar el nivell de català corresponent.
2.- El Consell Insular d’Eivissa i l’Ajuntament d‘Eivissa insten el Govern de les Illes Balears a garantir que el nombre d’assignatures impartides en llengua catalana no sigui mai inferior al 50% de les hores lectives.
3.- El Consell Insular d’Eivissa i l’Ajuntament d‘Eivissa insten al Govern de les Illes Balears i al Govern de l’Estat a què no es faci desaparèixer el model lingüístic que fins ara hi havia implantat a totes les escoles públiques de les Illes on la immersió lingüística havia estat fins ara un instrument de cohesió social.
4.- El Consell Insular d’Eivissa i l’Ajuntament d‘Eivissa insten al Govern de les Illes Balears a crear vies de millora per possibilitar millors resultats en l’ensenyament escolar de l’anglès, incrementant els recursos humans i materials necessaris, formació del professorat, impulsant una metodologia de treball de l’expressió oral, enfocament comunicatiu, sense violentar els projectes lingüístics dels centres, i compassant-ho amb els recursos efectiu a l’abast.
5.- El Consell Insular d’Eivissa i l’Ajuntament d‘Eivissa insten al Govern de les Illes Balears a defensar l’oficialitat i la unitat de la llengua catalana a tots els àmbits en els quals és qüestionada i l'emplaça a recuperar el consens social en matèria lingüística i en les propostes educatives bàsiques.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)