dimarts, 17 de maig del 2011

L'Entesa s'ha adherit a la Declaració per l'Educació, oberta, realista, consensuada i de País

L'Entesa Nacionalista i Ecologista (ENE) s'ha adherit a la "Declaració per l'Educació, oberta, realista, consensuada i de País", per tal de sustentar l'ensenyament a les nostres illes, quines han de ser les seves senyes d'identitat, i quin ha de ser el fonament damunt el qual anar bastint, amb la suma de les energies de tots els que treballen al món educatiu, un nou model econòmic i social que faci dels nostres joves persones més sensibles, més cultes i, per damunt de tot, més lliures:


DECLARACIÓ PER L’EDUCACIÓ, oberta, realista, consensuada i de País

• La necessitat de dissenyar un nou model educatiu en consonància amb un nou model econòmic i social, totalment distint del que ens ha duit a la greu crisi econòmica, mediambiental i energètica que patim. Volem un model educatiu que fomenti el creixement com a persona dels nostres alumnes, perquè siguin crítics i solidaris, sensibles a les grans desigualtats que el nostre actual sistema econòmic genera cada vegada més en el nostre planeta.

• La millora del finançament de les Illes Balears, fet que permetrà que el pressupost destinat a educació no estigui per davall del 4% del PIB, en moments de crisi; i que arribi al 6% del PIB quan la situació econòmica comenci a redreçar-se.

• L’aprovació d’una llei d’educació de les Illes Balears, que s’adapti i potenciï les necessitats socials i laborals de la nostra Comunitat, a més dels trets culturals i lingüístics que ens són propis.

• El desenvolupament efectiu d’un pacte social i polític per l’educació, consensuat amb les organitzacions representatives de la comunitat educativa i les forces polítiques presents al Parlament.

• La descentralització de la Conselleria d’Educació, perquè s’adapti a la realitat plural que presenten Formentera, Menorca, Eivissa i Mallorca. En aquest sentit, s’hauria de dur a terme un procés descentralitzador que fes possible que cadascuna de les illes assumesqui de manera progressiva competències en matèria educativa.

• L’elaboració de plans d’infraestructures educatives públiques, de caràcter anual o biennal, adaptats a les característiques territorials de les nostres illes, per resoldre el dèficit heretat i el fort creixement demogràfic, tot aconseguint l’eliminació de les situacions extraordinàries d’aules prefabricades, espais sobreexplotats i contínues ampliacions. Aquests plans han de tenir compromisos pressupostaris i temporals concrets, perquè la comunitat educativa pugui avaluar el seu grau d’acompliment.

• Un model d’escola integradora, inclusiva i compensadora de les desigualtats, on hi puguin conviure totes les classes i grups socials i que no reprodueixi el model d’estratificació social. Participativa i democràtica, amb capacitat per transmetre els valors democràtics i que prepari per a la societat del coneixement; que promogui la participació de les famílies, el professorat i els agents socials i econòmics assegurant la major integració social i cultural i revitalitzi els òrgans col•legiats de govern dels centres.

• El disseny d’un pla de xoc contra el fracàs escolar que ataqui de debò les elevades xifres que patim a les Illes Balears; amb l’adopció de mesures com l’equitat, la reducció de les ràtios, la dotació adient de professorat i de recursos a tots els centres, la distribució equitativa de l’alumnat amb necessitats específiques de suport educatiu entre tots els centres sostinguts amb fons públics, entre d’altres.

• El foment de l’autonomia dels centres, que possibiliti la consolidació dels projectes proposats pels claustres de professors, què comptin amb la participació dels pares i mares a través del Consell Escolar i la coordinació dels equips directius.

• L’impuls de la formació en centres, fet que afavorirà la cohesió dels equips docents de les escoles i els instituts, i refermarà els projectes d’innovació que els claustres de professors volen dur endavant.

• L’increment de l’ensenyament en català, amb el suport de la legislació vigent. És molt urgent el reforç de l’ensenyament i la normalització de la llengua catalana en tots els àmbits públics i en els seus usos socials. I que aquesta presència de la nostra llengua vagi acompanyada de l’assoliment d’una competència ben sòlida en l’aprenentatge d’una llengua estrangera.

• L’impuls veritable de la formació professional, les escoles d’adults i els idiomes, ensenyaments que ara, com a conseqüència de la crisi i de les noves necessitats de formació, han vist augmentada amb escreix la seva demanda.