El dia d’avui és la Diada Nacional d’Eivissa, el nostre Dia de la Terra. Així com a Mallorca commemoren el 31 de desembre, a Catalunya l’11 de setembre, i al País Valencià el 9 d’octubre, a Eivissa tenim un dia cabdal en la nostra història i en el nostre sentir com a poble. Un 8 d’agost de 1235, les tropes de la Corona catalanoaragonesa, a través d’un pacte entre el monarca Jaume I i diversos senyors feudals catalans, entraven a la cuitat d’Eivissa i posaven fi a la subordinació d’Eivissa a al-Andalus, fet iniciat a principis del segle X. Amb aquell esdeveniment, Eivissa entrava de ple en el món cristià i feudal medieval, i s’incorporaven, fins avui dia, en una nació identificada amb una nova llengua i cultura, la catalana. A partir de llavors, Eivissa formà part de la Corona d’Aragó, fins el 1715 i, posteriorment, de l’Estat espanyol. Això sí, la societat eivissenca desenvolupà la seva parla i la seva cultura popular de forma peculiar, gràcies a l’aïllament geogràfic i al predomini de les activitats econòmiques més bàsiques. Podríem dir que va ser una societat que patí no excessives transformacions fins ben entrat el segle XX, quan l’arribada del turisme de masses, la modernitat i la immigració transformaren profundament aquella societat.
En la cultura popular eivissenca, s’establí el costum de celebrar una berenada el 8 d’agost, as Soto, el lloc on desembarcaren aquelles tropes catalanes i cristianes. En una societat poc transformada, aquelles festes tenien un component molt espontani i massiu. Diferents menjars i fruites acompanyaven la retrobada de familiars i amics, amb l’ajuda de la brisa de la immediata mar. A més, eren un moment idoni perquè molts habitants de la ciutat d’Eivissa es retrobessin amb els seus familiars dels seus llocs d’origen del camp eivissenc. Posteriorment, l’escassa disponibilitat horària de moltes persones que treballaven en feines relacionades amb el turisme i el fet que el dia 8 d’agost passà a ser només festiu a la ciutat d’Eivissa, feren decaure l’èxit de la berenada.
Des dels anys 1990, institucions públiques, entitats i partits polítics, com és el cas de l’Entesa Nacionalista i Ecologista d’Eivissa (ENE), han intentat recuperar el caràcter lúdic d’aquella data, afegint-li un component reivindicatiu de la identitat del poble d’Eivissa, mirant de celebrar el nostre naixement com a poble i la incorporació a una nació, la catalana, que ENE vol que sigui plural, com plurals són els pobles que conformen actualment les Illes Balears i la resta dels Països Catalans. Senzillament, volem recordar d’on venim per reclamar que seguim existint com a col•lectivitat i volem projectar-nos a la resta del món com a poble obert i integrador, però que no renuncia a la seva història i les seves essències.
Us desitgem que passeu un molt bon 8 d’Agost!!!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada