N'Isidor Marí Mayans va oferir una conferència ahir divendres a la nit a un conegut restaurant del centre de Vila (Mar-a-Vila). L'acte, organitzat per l'Entesa d'Eivissa -ENE/PSM-Entesa, obert al públic en general, va tenir una exitosa afluència en la qual van coincidir Enric Ribes, escriptor i investigador de l'Institut d'Estudis Eivissencs, Fanny Tur, responsable de l'Arxiu Històric d'Eivissa, entre d'altres.
Durant la conferència, n'Isidor Marí va parlar sobre com la globalització dels mitjans ens parlen d'una crisi econòmica, quan, segons la seva opinió la crisi no és només econòmica, sino social. Marí va recalcar el lema "Pensa globalment, actua localment". Des d'ENE compartim amb Marí que aquest model clàssic econòmic no pot continuar de la mateixa manera que ho ha fet fins ara.
Alguna de les claus que n'Isidor Marí va declarar van ser "A les societats petites, com Evissa, tenim una mena de complex, ens sentim petits i aquest sentiment fa que en moltes actuacions ens quedem inactius i aïllats. Per a combatre aquest sentiment tenim moltes eines, aprofitant el desenvolupament de les xarxes socials, no controlades pels grans mitjans de comunicació, les quals poden ser una forta eina per aconseguir sentir-nos acompanyats d'altres petites societats com Eivissa, compartir, enfortir-nos". Segons Marí si aconseguim fer accions conjuntes amb societats similars a la nostra podríem arribar a una mena de globalitat competitiva, llavors ja no parlaríem d'ubla globalització que ens ve imposada, sino que crearíem una globalització amb actuacions locals.
Aquesta crisi té unes manifestacions econòmiques i socials molt greus que no només afecta a l'economia. Segons les manifestacions de Marí "el principal problema és la política". Històricament les societats han estat incapaces de deixar de banda els interèssos econòmics. L'economia sempre ha estat l'energia del món. En les actuals condicions aquest patró es topa amb elements sociològics els quals, en realitat són el volant de l'economia, de lo contrari, si no hi ha aquesta implicació, l'economia es convertirà en una força cega.
Segons Marí, "Nacions Unides no ha estat capaç fins ara de fer una bona gestió, encara ens trobem amb una part del món la qual realitza una producció amb un cost molt baix xocant de cara amb els països occidentals qui tenen una producció amb uns costos molt més cars".
Des d'ENE recolzem la idea que cal refundar la democràcia des de lo local i anar ampliant el cercle. La societat ha de ser capaç de triar persones les quals sàpiguen que no es deuen a la persona del partit que les ha triat com a representant, sinó que es deuen als interessos de la societat. Els grans partits estan sotmesos a resultats electorals, se'ls pot comparar amb les grans companyies industrials que lluiten per aconseguir incrementar vendes i es queden en un punt de colapse i cecs davant la veritable problemàtica econòmica-social. Les petites forces han de ser les iniciatives que la societat ompli de força. Segons Isidor Marí "A escala local és més fàcil identificar persones concretes de la nostra societat propera i/o entitats concretes les quals s'han guanyat un determinat marge de confiança i que poden ser les peces fortes per tal de configurar una nova democràcia o un nou estil de fer política".
A la nova etapa a la qual ens afrontem, en Toni Oia, membre de l'Executiva d'ENE manifesta "en aquesta possible etapa, no hem de tenir en compte els èxits econòmics d'aquesta legislatura, la qual no n'obtindrà cap, sinó que s'ha d'aconseguir una connexió total amb la força social per tal d'assolir una alternativa ben forta per tal de sortir d'aquesta nefasta situació. Els nous polítics que han de sortir per força han de tenir una gran capacitat de gestió i parlamentària. Estic d'acord amb n'Isidor quan afirma que s'ha de transformar el sitema de funcionament dels partits polítics. Trobar persones noves, i compentents és la clau".
Marí parlà de les "Caixes de Resistència", unes caixes que podríen acollir fons voluntaris de tothom que pugui o vulgui aportar. D'aquesta manera en moments concrets es podríem tenir uns diners per fer front a rescats puntuals i trencar l'actual model polític.
En quant a l'actual il·legalització de la llengua pròpia de les Illes Balears, que ens remonta a temps del més obscur franquisme, Marí va donar idees com la d'anar a qualsevol administració pública d'Eivissa i Formentera amb un notari i aixecar acta de si el/la funcionari/ària ens ha atès correctament en català. En cas que no fos així, es podria aixercar acta i interposar la corresponent denúncia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada