Amb motiu del Dia de les Llengües, la campanya pretén fer un acte a les 19:30h a tots els territori dels Països Catalans a favor de la unitat de la llengua i llegir un manifest.
La campanya, organitzada per un grup d'entitats com l'Stei, l'Assemblea de Mestres i Professors en Català Illes Balears, el Col·lectiu de Professors de Català per a Adults de la Catalunya Nord, la Federació d'Organitzacions de la Llengua Catalana, la Universitat Rovira i Virgili, i un llarg etcètera., pretén donar a conèixer el manifest tal dia com avui: Dia de les Llengües.
ENE (l'Entesa d'Eivissa), corrobora els atacs precisos com són l'eliminació del requisit del coneixement de la llengua catalana per tal de treballar a l'administració pública, el canvi de topònims al castellà, la impossibilitat de veure TV3, IB3 i Canal9 a tots els territoris tal i com recomana la Carta Europea de les llengües regionals i minoritàries. L'Entesa d'Eivissa vol denunciar novament els darrers decrets els quals marginen el català com a llengua preferent en l'educació, les decisions polítiques i sentències jurídiques contra els decrets que regulen la immersió lingüística, així com les "detencions irregulars i indiscriminades" de manifestants contraris a les polítiques del PP.
L'Entesa d'Eivissa no te cap dubte que cal reivindicar "la unitat territorial", és a dir, que s'entengui que els atacs que pateix una part del territori, afecta tot el domini lingüístic. Cal recordar a tota la ciutadania que la llengua catalana s'estén per uns territoris que pertanyen a quatre estats. La part principal del qual es troba a l'estat espanyol, però també a Andorra, França i Itàlia. També en forma part del català l'aranès, variant de l'Occità, llengua germana que ha seguit el mateix procés d'extermini que el català de la Catalunya Nord per part de l'estat francès. Uns 9 milions de persones saben parlar català i uns 11 milions són capaces d'entendre'l, això fa que demogràficament parlant sigui la llengua número 88 a tot el món.
L'Entesa d'Eivissa demana a la ciutadania dels territoris de parla catalana i en especial a la nostra illa d'Eivissa, el respecte que mereix la parla pròpia, ni més ni menys que qualsevol altra. Animem a tothom a defensar-la amb il·lusió i perserverança, fent-la servir com a primera opció per a dirigir-nos tant a les administracions com a la resta de població tot exigint-ne el respecte i els drets que la protegeixen, regulats a la Declaració Universal dels Drets Humans, la dels Drets Lingüístics i les Lleis de Normalització Lingüística, actualment trepitjats pel govern del PP. També exigim a les nostres administracions locals que apliquin i facin complir amb decisió la legislació que defensa aquesta llengua en tots els territoris on és parlada de fa segles i que preparin les normatives necessàries per tal de garantir-ne no només la supervivència sinó la plenitud.
ENE s'adhereix a aquesta campanya totalment convençuts i convençudes de que cal afirmar que els drets lingüístics de la nostra llengua no poden ser determinants ni legislats des d'administracions ni tribunals forasters, ni per constitucions que no tracten per igual les comunicats nacionals i lingüístiques de l'estat. Rebutjam les sentències i els decrets que ataquen el català. Cal lluitar pels canvis constitucionals que siguin necessaris per a la igualtat de drets de totes les comunitats lingüístiques o per si és el cas pel dret d'autodeterminació dels pobles.
Una bona part de la població eivissenca se sent víctima de la substitució de la nostra llengua per unes altres, i dol el fet que impedeixin, prohibint-la, estudiar, treballar, relacionar-nos i conviure en eivissenc, mentre que els governs la divideixen, la menyspreen, la menystenen i l'ofeguen en lluites induïdes, impedint per tots els mitjans que l'eivissenc, en tota la seua riquesa, sigui la llengua de ple dret a la nostra illa, de la mateixa manera com als territoris on n'és l'única llengua pròpia.
ENE, sense cap mena de dubte, adhereix a una campanya que pretén denunciar l'extermini d'una llengua mil·lenària la qual ha sabut mantenir les voluntats de cadascun dels territoris, i del seu dret inalienable i capacitat per autodeterminar-se. Demanem, per consegüent, la complicitat d'institucions, mitjans de comunicació, gran part dels partits polítics i organitzacions, i també el compromís individual, per donar un cop d'efecte definitiu a la recuperació i pervivència de la nostra llengua.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada