Article d'en Antoni Alorda: "Tres decrets llei sobre el taxi en un any"

Diario de Ibiza publica l'article "Tres decrets llei sobre el taxi en un any", d'en Antoni Alorda (diputat del PSM-Entesa):

El Govern rectifica, això sempre sol ser una bona notícia. Seria una gran cosa si, a més, comencés per disculpar-se amb els perjudicats amb la seva caparrudesa. Aquest és el tercer decret sobre el sector del taxi. Un Govern de perfectes, el de la lliga dels homes extraordinaris, que tot ho fan bé, que ho tenen tot controlat, un Govern segons el qual la culpa de tot la tenen els altres... Al segon decret, el de juny, ens digueren que era urgent perquè estava a punt de començar la temporada d´estiu (modificava el règim sancionador en matèria de taxi. Era una evidència que a Eivissa especialment calia fer alguna cosa de manera urgent). I el decret d´ara? Què està a punt de començar? La temporada d´hivern?

Però no són coverbos. Parlam de lleis: el PP en fa i desfà com una mena de Joan Colom, aquell Juan Palomo de «yo me lo guiso y yo me lo como». No m´estranya que el senyor Bauzá cregui que sobren diputats, començ a pensar que creu que en realitat el que sobra és el Parlament.

Primer, el decret estrella, permetia la immobilització dels vehicles que fessin de taxi pirata, mentre es tramitava l´expedient i aturar en sec la prestació il·legal amb una elevada fiança per recuperar el vehicle (embargament fulminant). Però la qüestió era com afectava tot això al propietari del vehicle a qui se´l considerava tan infractor com l´infractor efectiu, més i tot, al propietari se l´impedia provar la seva innocència! Se´l feia respondre solidàriament amb la multa (12.00o euros). Com que en la majoria dels casos l´infractor es declarava insolvent, la indefensió del propietari innocent era inacceptable, incompatible en un Estat de Dret, incompatible amb la seguretat jurídica, incompatible amb la presumpció d´innocència. Un exemple és una pràctica habitual a Eivissa, un modus operandi conegut.

Què passava si el servei de taxi il·legal s´oferia en un cotxe llogat? Castigarien les empreses de lloguer per la conducta dels seus clients? El PP ens va dir que era un fals problema. Mentrestant, castigaven els rent a car a tots els costos i, a més, es quedaven dies sense cotxes, la seva eina de treball. El decret llei d´ara diu: «Atesa la impossibilitat de resoldre els expedients sancionadors derivats d´aquestes accions en un temps breu i d´evitar els perjudicis econòmics ocasionats a les empreses que estan establertes legalment, és convenient modificar tot el que fa referència a l´ordre d´immobilització dels vehicles pertanyents a aquestes empreses».

Però, i la resta de propietaris? Segueixen essent tractats com a infractors, tret que ells provin que són innocents. Aquesta també és una novetat, una novetat en la línia positiva, i, tanmateix, insuficient. Són culpables si no demostren que són innocents. Però el principi penal és just el contrari: nullum crimen, nulla poena, sine culpa. Ningú és culpable si no se´n demostra la culpabilitat. Eivissa no és Guantánamo.

Si l´infractor agafa el cotxe de la seva germana, ella ha de pagar la multa si no n´és res? I si va a 200 per l´autopista, també? No tenc cap dubte que qualsevol jutge anul·larà una pena si no queda demostrada la culpabilitat del propietari, però ja l´haurem obligat a anar als tribunals, i ja se´n cuida el PP que això sigui cada dia més car i més difícil. Haurem de continuar actuant contra l´intrusisme i reforçar les inspeccions en els moments més calents. Però sense oblidar mai que en tot el dret sancionador s´ha de trobar l´equilibri entre l´efectivitat de la reacció a les infraccions, amb els drets inalienables de tots els ciutadans. Estaria bé que aquest episodi d´autorectificació tengués algun efecte sobre la prepotència del PP i el menyspreu als altres. Els maletins d´en Bàrcenes, els Urdangarins, etc.