Article de Toni Oia Gómez, membre de l'Executiva de l'Entesa d'Eivissa (PSM-Entesa), aparegut a Última Hora:
El 30 de gener és el dia de la No Violència i la Pau en totes les seves formes. A Eivissa fa gairebé 109 anys que es venera la figura d'un militar anomenat Vara de Rey. Molts i moltes, estic segur, no sabeu qui va ser o què va fer, per què està allà aquell monument i per què una de les principals vies de Vila porta aquest nom, desbancant el nom original de s'Alamera?
Era un militar que va néixer al regiment militar espanyol de Dalt Vila per casualitat el 1841. El seu pare era un militar nascut a Antequera (Màlaga) i la seva mare era de Logronyo, estaven destinats provisionalment a Eivissa. Als quatre mesos d'haver nascut el seu fill, Joaquín Vara de Rey, els van traslladar a un altra caserna a Reus (Tarragona). Van passar els anys, i el militar en qüestió va anar ascendint fins a arribar a comandant. Durant tota la seva vida, 57 anys, va ser un personatge completament desconegut a Eivissa. Després de molts èxits dins l'exèrcit espanyol, va ser destinat a Cuba. En aquell moment aquest país es disputava entre els Estats Units i Espanya. Per un error d'estratègia militar per part dels espanyols, Vara de Rey va quedar correlat per milers de soldats ianquis, a El Caney. Relaten que allà el regiment, ja molt reduït, a càrrec de Vara de Rey va estar lluitant durant quatre dies fins a la mort. Diuen que el comandant va morir cridant, probablement amb accent andalús “a por ellos!”. Aquell any, el 1898, els rumors a l'illa van fer que es facin unes petites investigacions i van descobrir que el comandant mort havia nascut a Dalt Vila. Era una època de misèria a Eivissa, el complex d'inferioritat inflat de penúries fa que aquest fet es convertís en una gran notícia pels illencs i illenques de l'època. L'alcalde el va anomenar fill il·lustre de seguida que va poder. Van utilitzar també aquest fet com a resposta als mallorquins, ja que, a més, l'objectiu també era que a Espanya se sentís parlar d'Eivissa (tota una promoció). Les pitiüses es sentien víctimes, discriminades, indefenses i totalment desprotegides. Eivissa era un lloc oblidat el qual Vara de Rey podia col·locar al mapa, i es varen sentir importants. I es va posar en marxa la roda. Es va decidir col·locar un monument dedicat a comandat i la primera que va posar calés va ser la Reina Maria Cristina, després van estar quatre anys recaptant fons, fins els més pobres de l'illa donaven gairebé tot el que tenien per fer el monument. Amb tot aquest rebombori, mentrestant totes les despulles del militar, efectes personals varen ser traslladats a Madrid. Sí, això ho sap poqueta gent, Vara de Rey, té un monument a Madrid, el nom d'una plaça, totes les seves pertinences estan al Museu Militar d'allà i el seu cos està enterrat al cementiri de La Almudena. I dic jo, en aquell moment puc entendre la moguda eivissenca per destacar i, fins i tot, rebre per tercera vegada en la història de l'illa a un monarca, que en aquell cas l'encarregat de fer l'acte d'inauguració del monument va ser rei Alfons XIII i part de la família del militar mort. Però, ara, avui en la realitat en què estem, pensau que Eivissa necessita aquest monument que representa la violència, glòria i pàtria? Jo pens que no, d'alguna manera hauríem de ser capaços de retornar, com a mínim, l'antic nom del passeig de S'Alamera. Hem de ser conscients que aquest monument simbolitza la veneració d'un poble míser de 1898 que volia venerar un militar. Vull recordar també que a Cuba no només va morir aquest militar, també van morir molts eivissencs que van ser destinats justament per a morir a Cuba, d'ells no es va voler fer cap acte especial, han passat de manera anònima per la nostra història. Per sort, en aquell any els republicans de l'època es van oposar rotundament a tota aquella moguda, tot i que no els va servir de res.
Si es reflexiona bé el tema, crec que aquell monument no pinta res allà, potser s'hauria de traslladar a un altre lloc, que quedi clar, aquest monument que tenim allà representa guerra, mort, esclavitud i la imatge d'un règim decadent. Les heroïcitats són inútils i un desastre del tot.
Potser ara que es té previst una remodelació del passeig seria hora de replantejar-se què fer amb aquest símbol de violència i de vergonya. I sobre tot que s'Alamera torni a ser s'Alamera de Vila.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada