Dimecres 23 de gener, ens visita la Diputada per Compromís, Mònica Oltra, una de les dones més lluitadores i guerreres que hem tingut els darrers temps en política. A les 20:00h ens oferirà al Club Diario de Ibiza una conferència sota el títol "ÉS UNA ESTAFA I L'ANOMENEN CRISI". Us hi esperem.
Mentrestant, per anar fent boca, us posem uns vídeos de na Mònica amb els seus millors moments als mitjans de comunicació:
dijous, 10 de gener del 2013
divendres, 4 de gener del 2013
L'Entesa d'Eivissa critica les dades d'atur que Bauzá vol endolcir
Nou Diari: "Entesa d’Eivissa: “144.100 persones aturades evidencia que cal un canvi radical de política econòmica”".
Nou Diari: "Entesa considera falses les dades de l’atur i assegura que es perd ocupació"
Les xifres es tanquen amb la major mitjana d’atur registrat des que començà la crisi.
El balanç mitjà d’atur registrat a Balears no deixa de créixer i es situa en 87.540 persones, que suposa un creixement superior al 5% en relació a l’any anterior.
Qualsevol baixada de les xifres d’atur és positiva, i per això l'Entesa d'Eivissa es felicita que hi hagi persones que en el mes de desembre hagin pogut treballar, encara que sigui uns dies. No obstant això, la dada de 95.835 persones en atur registrat (sense comptar els fixos discontinus) és indicativa del fracàs de les polítiques de retallades del Govern de Bauzá.
La baixada mensual del -0,56% (-542 persones) i la variació interanual del -2,30% (-2.252 persones) es correspon amb el fenomen del cansament de moltes persones en atur –especialment de llarga durada– que no renoven la demanda d’ocupació davant les nul·les expectatives de rebre una oferta de treball. No obeeix a una dinàmica de creació d’ocupació, ans al contrari. Les dades d’afiliacions a la Seguretat Social indiquen que, a Balears, la dinàmica de destrucció d’ocupació és ben present: 10.948 persones menys que el mes passat (-3,10%) i una baixada anual del 2,51% (-8.884).
Els efectes de les retallades dels governs del PP es visualitzen encara millor si es parla de mitjanes anuals d’atur registrat. La conclusió és que el primer any complet de Govern de Bauzá es tanca amb la major mitjana d’atur registrat des de que començà la crisi.
Nou Diari: "Entesa considera falses les dades de l’atur i assegura que es perd ocupació"
Les xifres es tanquen amb la major mitjana d’atur registrat des que començà la crisi.
El balanç mitjà d’atur registrat a Balears no deixa de créixer i es situa en 87.540 persones, que suposa un creixement superior al 5% en relació a l’any anterior.
Qualsevol baixada de les xifres d’atur és positiva, i per això l'Entesa d'Eivissa es felicita que hi hagi persones que en el mes de desembre hagin pogut treballar, encara que sigui uns dies. No obstant això, la dada de 95.835 persones en atur registrat (sense comptar els fixos discontinus) és indicativa del fracàs de les polítiques de retallades del Govern de Bauzá.
La baixada mensual del -0,56% (-542 persones) i la variació interanual del -2,30% (-2.252 persones) es correspon amb el fenomen del cansament de moltes persones en atur –especialment de llarga durada– que no renoven la demanda d’ocupació davant les nul·les expectatives de rebre una oferta de treball. No obeeix a una dinàmica de creació d’ocupació, ans al contrari. Les dades d’afiliacions a la Seguretat Social indiquen que, a Balears, la dinàmica de destrucció d’ocupació és ben present: 10.948 persones menys que el mes passat (-3,10%) i una baixada anual del 2,51% (-8.884).
Els efectes de les retallades dels governs del PP es visualitzen encara millor si es parla de mitjanes anuals d’atur registrat. La conclusió és que el primer any complet de Govern de Bauzá es tanca amb la major mitjana d’atur registrat des de que començà la crisi.
dilluns, 31 de desembre del 2012
L'Entesa d'Eivissa assisteix i participa als congressos 30 i 31 del PSM-Més per Menorca
El PSM-Més per Menorca vol una militància més compartida, per aquest motiu el canvi d'estatuts i la celebració d'aquestes assemblees conformaven un moment històric dins del PSM a Menorca.
A l'acte, un cop aprovats els estatuts, es va nomenar com a Coordinadora General a na Maite Salord qui va fer el seu discurs davant els mitjans de comunicació local, amb un to emocionat, Salord va reconèixer l'esforç i el procés de transformació del partit per portar-lo, dins d'aquests actes, a l'obertura tan transcendental dins la història del PSM a Menorca.
La Mesa del Congrés va cedir la paraula als representants dels partits convidats de la Federació del PSM-Entesa, de Mallorca i Eivissa (veure part de la intervenció de l'Entesa d'Eivissa més a baix).
Enllaços:
Menorca.info: Maite Salord coordinará un PSM más "horizontal y abierto"
Última Hora: Salord se pone al frente del ‘nuevo’ PSM con la ambición de convertirlo en mayoritario y referente de la izquierda
Intervenció de l'Entesa d'Evissa (Extracte):
"...En fa l'efecte que l’assemblea que avui porteu a terme és molt important per tots valtros, però també pels vostres companys d'Eivissa i de Mallorca de la Federació PSM-Entesa. Estau enfortint i eixamplant el vostre projecte polític, la qual cosa també és fer més gran el projecte de la Federació. Estic content de ser testimoni d'aquest moment en la història del PSM-Més per Menorca. L'Entesa d'Eivissa us dona les gràcies.
Parlant de la Federació, en aquests temps estam compartint la il·lusió de fer-ne una força política més ampla i representativa a totes les illes. És un moment decisori, capital i, per tant, il·lusionant. Els nostres ulls han d’estar mirant ben fixament les eleccions de 2015. La gent menorquina, eivissenca, formenterenca i mallorquina que estima aquestes terres, la seua llengua, la seua cultura, els seus paisatges, la cohesió social, la justícia social, l’Estat del Benestar, ens necessita amb els motors ben engreixats i a punt. L'Entesa d'Eivissa se sent orgullosa de pertànyer a la Federació PSM-Entesa. Valtros, ens consta, heu fet una gran feina en temes d'agricultura, comerç, cultura, tots i totes ho sabem. Com sabem també que sereu capaços d'arribar molt més enllà i assolir noves metes gràcies, en part, als canvis que des d'avui inicieu.
Us desitjam tots els encerts del món en les decisions que prengueu avui, tant en les personals com en les estratègiques, i que aquest PSM-Més per Menorca pugui assolir tots els objectius dibuixats. Ja sou el referent del menorquinisme polític. Estau en la línia de ser el referent de l’esquerra menorquina. I ho sereu."
dissabte, 29 de desembre del 2012
Article: Què és la sobirania municipal?
Diario de Ibiza publica l'article "Què és la sobirania municipal?", d'en Toni Oia, membre de la Comissió Executiva de l´Entesa d´Eivissa (PSM-Entesa):
De vegades em desperto, pensant si ja estic despert o encara estic adormit, és com aquell pensament que ve i que va, a tothom ens ha passat, oi? És la mateixa sensació que tinc quan penso: «els ajuntaments de les Pitiüses saben què és la democràcia i la sobirania municipal?». Idò, anem per feina: ja sabem que estem vivint moments de crisi econòmica, política i social, i bla, bla, bla..., val, però davant tot això, el Govern de les Illes encapçalat pel PP i el central de la «trotona de Pontevedra» (cerqueu per Internet, ja ho vaig explicar fa mesos), només apliquen receptes neoliberals que se sustenten en les retallades socials i mesures fiscals que, lluny de ser progressives, beneficien als rics i a la banca.
Malauradament la crisi s'ha convertit en l'excusa per a recentralitzar l'estat, amb una forta ofensiva contra les autonomies i traient als ajuntaments i consells competències, capacitat econòmica i política i possibilitat d'atendre els problemes socials i territorials que pateix la ciutadania d'Eivissa, i per si fora poc, els hi deuen diners, milions d'euros! En un context com l'actual quan la ´crisi´ està generant major desafecció i més desconfiança cap a les institucions i la política, inclosa la més propera, la de les nostres illes, cal que precisament des d'aquest món local, el nostre, es faci l'exercici real de prestigiar la política i d'apropar-la de nou a la ciutadania. Per això vull defensar els drets de les persones i reivindicar la democràcia, defensar la sobirania municipal, la qual existeix, però els governants locals sembla que no saben què és exactament. El municipalisme constitueix la base per construir el país i el benestar de la seva gent. No podem oblidar que els ajuntaments i consells son l'administració més propera a la ciutadania. La societat es cohesiona i el territori es vertebra a peu de carrer, poble a poble. Cal una major descentralització en competències i en recursos econòmics. En aquesta legislatura l'Entesa d'Eivissa, malauradament, no té representació a les institucions locals d'Eivissa, és per això que intento fer arribar d'alguna manera als grups polítics que sí la tenen la nostra preocupació.
Els grups municipals de totes les formacions locals d'Eivissa i Formentera, així com dels consells, haurien d'elaborar un manifest en defensa del municipalisme. Alhora haurien d'aconseguir recaptar el màxim de suport al mateix. Sí, sí, és una proposta que us faig a tots els regidors i consellers de les Pitiüses. Organitzeu una cimera de càrrecs locals contraris a la política recentralitzadora del PP de Madrid, encara que sigueu ´peperos´, per debatre i aprovar l'esmenat manifest i creem un fòrum municipalista d'Eivissa i Formentera, amb el nom que sigui. És clar, això sí, tothom hi participaria: ciutadania activa.
Polítics, tots i totes qui teniu càrrecs, presenteu mocions en defensa de la sobirania municipal. Recordo que des del 1979 els governs locals van tenir un paper protagonista en la lluita contra la pobresa, la cohesió social, l'equilibri territorial, la sostenibilitat i la identitat nacional. Estic segur que tots i totes volem pobles sostenibles en els seus recursos i em reafirmo en què els pobles son els dics de contenció de la crisi i de la defensa dels drets de la ciutadania. Son els principals espais per generar alternatives socials i econòmiques a la crisi i a les retallades. A tots els polítics: és inacceptable i injust que els ajuntaments i consells carreguin el seu endeutament sobre els organismes locals i que cada cop retallin més els seus ajuts. Reclameu els diners que deuen a les Pitiüses, que ens deuen a tots els eivissencs, però ja.
De vegades em desperto, pensant si ja estic despert o encara estic adormit, és com aquell pensament que ve i que va, a tothom ens ha passat, oi? És la mateixa sensació que tinc quan penso: «els ajuntaments de les Pitiüses saben què és la democràcia i la sobirania municipal?». Idò, anem per feina: ja sabem que estem vivint moments de crisi econòmica, política i social, i bla, bla, bla..., val, però davant tot això, el Govern de les Illes encapçalat pel PP i el central de la «trotona de Pontevedra» (cerqueu per Internet, ja ho vaig explicar fa mesos), només apliquen receptes neoliberals que se sustenten en les retallades socials i mesures fiscals que, lluny de ser progressives, beneficien als rics i a la banca.
Malauradament la crisi s'ha convertit en l'excusa per a recentralitzar l'estat, amb una forta ofensiva contra les autonomies i traient als ajuntaments i consells competències, capacitat econòmica i política i possibilitat d'atendre els problemes socials i territorials que pateix la ciutadania d'Eivissa, i per si fora poc, els hi deuen diners, milions d'euros! En un context com l'actual quan la ´crisi´ està generant major desafecció i més desconfiança cap a les institucions i la política, inclosa la més propera, la de les nostres illes, cal que precisament des d'aquest món local, el nostre, es faci l'exercici real de prestigiar la política i d'apropar-la de nou a la ciutadania. Per això vull defensar els drets de les persones i reivindicar la democràcia, defensar la sobirania municipal, la qual existeix, però els governants locals sembla que no saben què és exactament. El municipalisme constitueix la base per construir el país i el benestar de la seva gent. No podem oblidar que els ajuntaments i consells son l'administració més propera a la ciutadania. La societat es cohesiona i el territori es vertebra a peu de carrer, poble a poble. Cal una major descentralització en competències i en recursos econòmics. En aquesta legislatura l'Entesa d'Eivissa, malauradament, no té representació a les institucions locals d'Eivissa, és per això que intento fer arribar d'alguna manera als grups polítics que sí la tenen la nostra preocupació.
Els grups municipals de totes les formacions locals d'Eivissa i Formentera, així com dels consells, haurien d'elaborar un manifest en defensa del municipalisme. Alhora haurien d'aconseguir recaptar el màxim de suport al mateix. Sí, sí, és una proposta que us faig a tots els regidors i consellers de les Pitiüses. Organitzeu una cimera de càrrecs locals contraris a la política recentralitzadora del PP de Madrid, encara que sigueu ´peperos´, per debatre i aprovar l'esmenat manifest i creem un fòrum municipalista d'Eivissa i Formentera, amb el nom que sigui. És clar, això sí, tothom hi participaria: ciutadania activa.
Polítics, tots i totes qui teniu càrrecs, presenteu mocions en defensa de la sobirania municipal. Recordo que des del 1979 els governs locals van tenir un paper protagonista en la lluita contra la pobresa, la cohesió social, l'equilibri territorial, la sostenibilitat i la identitat nacional. Estic segur que tots i totes volem pobles sostenibles en els seus recursos i em reafirmo en què els pobles son els dics de contenció de la crisi i de la defensa dels drets de la ciutadania. Son els principals espais per generar alternatives socials i econòmiques a la crisi i a les retallades. A tots els polítics: és inacceptable i injust que els ajuntaments i consells carreguin el seu endeutament sobre els organismes locals i que cada cop retallin més els seus ajuts. Reclameu els diners que deuen a les Pitiüses, que ens deuen a tots els eivissencs, però ja.
dilluns, 24 de desembre del 2012
Comunicat conjunt sobre prospeccions petrolíferes
Article: Stop ciutadania decebuda
Diario de Ibiza publica l'article "Stop ciutadania decebuda" d'en Toni Oia Gómez, membre de l´Executiva de l'Entesa d'Eivissa (PSM-Entesa):
Es nota a l´ambient, la ciutadania d´Eivissa està decebuda per la malament anomenada crisi, per les retallades i un llarg etcètera. Però una de les coses que més em commou és la falta de confiança dels eivissencs/eques en la política. Ja són molts els comentaris que sento a dir: «no vull saber res dels polítics», «els partits... són tots iguals...», però sobre tot hi ha haver un comentari que em va motivar més a escriure aquest article: «l´esquerra d´Eivissa està adormida».
Vull expressar que en aquests moments la ciutadania ha de fer un canvi de mentalitat i hem d´anar tots a una. Justament en aquests moments és quan tohtom s´ha d´implicar decididament. Els partits hem de promoure la participació en els afers de l´illa que ens afecten a tots i a totes. És un repte bàsic per a totes les institucions democràtiques, i un eix central en la política.
Per tirar endavant ens cal una Eivissa empoderada, responsable, compromesa, la qual cosa exigeix informació, transparència i mecanismes pràctics de participació que convidin a tothom el dret de decidir, entès com el dret de totes les persones a prendre part activa en els processos de presa de decisions sobre totes les qüestions que ens afecten.
Precisament l´efervescència social ens ha de fer reflexionar sobre si no és tant la participació ciutadana la que està en crisi, sinó els mecanismes de vehiculació cap a les institucions, la vitalitat d´un sistema polític i electoral que no dóna prou joc als eivissencs i eivissenques.
Per això, hem d´apostar decididament per aprofundir en els instruments de participació democràtica, especialment aquells que impliquen una participació directa de persones.
Ens cal un punt d´inflexió i salvar la democràcia amb més democràcia, desbordant el model de democràcia representativa que reposa, pràcticament en exclusiva, sobre el pilar dels dos partits polítics majoritaris.
Ens hem d´acostar a aquelles entitats o partits que miren de defensar les particularitats de la nostra illa. Hem de recolzar els més febles, ens hem d´acostar i donar suport per tal d´encetar accions que recordin als governants que tots i totes volem un canvi, un canvi necessari.
Però aquest canvi ha d´anar impulsat per tothom, hauríem de fer el pensament de sortir de la nostra vida quotidiana per picar portes i veure'ns les cares, compartir el que ens preocupa i començar a fer via.
La societat la fem tots i totes, la societat és un grup de dones i homes en busca d´un mateix objectiu, el benestar. Lluitem idò, sortim de les nostres closques i comencem a canviar les coses, tot depèn de nosaltres. Despertem.
Es nota a l´ambient, la ciutadania d´Eivissa està decebuda per la malament anomenada crisi, per les retallades i un llarg etcètera. Però una de les coses que més em commou és la falta de confiança dels eivissencs/eques en la política. Ja són molts els comentaris que sento a dir: «no vull saber res dels polítics», «els partits... són tots iguals...», però sobre tot hi ha haver un comentari que em va motivar més a escriure aquest article: «l´esquerra d´Eivissa està adormida».
Vull expressar que en aquests moments la ciutadania ha de fer un canvi de mentalitat i hem d´anar tots a una. Justament en aquests moments és quan tohtom s´ha d´implicar decididament. Els partits hem de promoure la participació en els afers de l´illa que ens afecten a tots i a totes. És un repte bàsic per a totes les institucions democràtiques, i un eix central en la política.
Per tirar endavant ens cal una Eivissa empoderada, responsable, compromesa, la qual cosa exigeix informació, transparència i mecanismes pràctics de participació que convidin a tothom el dret de decidir, entès com el dret de totes les persones a prendre part activa en els processos de presa de decisions sobre totes les qüestions que ens afecten.
Precisament l´efervescència social ens ha de fer reflexionar sobre si no és tant la participació ciutadana la que està en crisi, sinó els mecanismes de vehiculació cap a les institucions, la vitalitat d´un sistema polític i electoral que no dóna prou joc als eivissencs i eivissenques.
Per això, hem d´apostar decididament per aprofundir en els instruments de participació democràtica, especialment aquells que impliquen una participació directa de persones.
Ens cal un punt d´inflexió i salvar la democràcia amb més democràcia, desbordant el model de democràcia representativa que reposa, pràcticament en exclusiva, sobre el pilar dels dos partits polítics majoritaris.
Ens hem d´acostar a aquelles entitats o partits que miren de defensar les particularitats de la nostra illa. Hem de recolzar els més febles, ens hem d´acostar i donar suport per tal d´encetar accions que recordin als governants que tots i totes volem un canvi, un canvi necessari.
Però aquest canvi ha d´anar impulsat per tothom, hauríem de fer el pensament de sortir de la nostra vida quotidiana per picar portes i veure'ns les cares, compartir el que ens preocupa i començar a fer via.
La societat la fem tots i totes, la societat és un grup de dones i homes en busca d´un mateix objectiu, el benestar. Lluitem idò, sortim de les nostres closques i comencem a canviar les coses, tot depèn de nosaltres. Despertem.
dijous, 20 de desembre del 2012
Govern, Consell i Ajuntament de Santa Eulària, incapaços de solucionar el problema de la benzinera de Santa Gertrudis
L'Entesa d'Eivissa denúncia la situació de perillositat de la benzinera de Santa Gertrudis, la Zona Zero de les Illes Balears.
A principis d'estiu, veïns d'algunes de les finques confrontants a la benzinera de Santa Gertrudis comuniquen a l'Entesa d'Eivissa la seva preocupació i indignació per la contaminació que pateixen des de fa anys als seus pous. Aquest veïnat continua sense poder fer servir les aigües de les seves finques ja que asseguren tenir actualment restes importants d'hidrocarburs a tots els pous de la zona. Arrel de la reinauguració de la benzinera aquest estiu, la preocupació es va incrementar.
L'Entesa d'Eivissa va concertar durant el mes d'agost diferents reunions amb la regidora de medi ambient de l'Ajuntament de Santa Eulària des Riu, Antònia Picó, i el regidor d'Urbanisme, Mariano Juan, així mateix amb la la consellera de Medi Ambient del Consell d'Eivissa, Josefa Costa Ramón. De totes aquestes reunions, de l'únic que vam ser informats és que l'actual benzinera complia amb tots els requisits legals i que s'ajustava totalment a la llicència atorgada. En quan tal tema plantejat per l'Entesa d'Eivissa, de què tenien pensat fer amb la contaminació que encara hi ha a les finques del voltant, no han sabut donar cap resposta, "és més la regidora Antònia Picó ens va demanar idees, increïble però cert!". L'Entesa d'Eivissa ha tingut accés als expedients actuals per comprovar les actuacions més recents en matèria medi ambiental i hem pogut comprovar que no s'ha fet cap actuació en relació al problema plantejat.
L'Entesa recorda que el vessament d'entre 20.000 i 30.000 litres de carburants entre la tardor de 2001 i l'hivern de 2002, al subsòl de la zona zero és, fins ara, el major desastre ecològic de la història de les Illes Balears. Un problema que encara no s'ha solucionat i pel qual el grup parlamentari de l'Entesa d'Eivissa, PSM-Entesa, va plantejar el 16 d'octubre les següents preguntes amb sol·licitud de resposta escrita al Govern Balear:
- Té coneixement el govern que l'Ajuntament de Santa Eulària des Riu ha autoritzat la reconstrucció i obertura d'una benzinera a Santa Gertrudis?
- Considera el Govern que és compatible l'obertura d'una benzinera al mateix indret del vessament amb la recuperació de l'aqüífer que hi ha sota?
- Quines actuacions ha dut a terme al respecte el Govern de les Illes Balears en els darrers anys?
El passat dimarts dia 18 el Govern va respondre que s'havien donat totes les condicions per obtenir la màxima seguretat en front a possibles fuites. Asseguren que el el fet d'obrir una nova benzinera al mateix indret, encara contaminat, no és incompatible amb la descontaminació de l'aqüífer. El Govern només afirma haver descontaminat el lloc on s'havien d'ubicar els nous tancs de carburant. L'Entesa d'Eivissa denuncia la gravetat del fet que el Govern no hagi anat més enllà del perímetre de la benzinera i tractar tota l'àrea afectada. És més, "només confirmen que les últimes actuacions de descontaminació van ser puntuals el passat 2008. Des de llavors només van fer un control analític el 2011, just abans de començar les obres per tornar a donar llicència a l'empresa propietària d'aquest negoci, és a dir, van fer l'estrictament necessari per cobrar la llicència", declara el secretari de comunicació de l'Entesa d'Eivissa, Toni Oia.
La DG de Recursos Hídrics només té previst fer analítiques un cop l'any i res més. Segons altres fons de funcionaris públics amb els quals l'Entesa va tenir contacte, ens van assegurar de manera informal, que les restes de contaminació actual als pous i safaretjos es netejaran de manera natural als propers anys, poden passar des d'un parell d'anys a un parell de dècades. Calculen que aproximadament encara hi ha un 20% de carburant repartit per les finques que rodegen la zona zero. D'aquesta porció ningú s'està fent càrrec, cap organisme s'està responsabilitzant i, el que és pitjor, no tenen cap acció prevista.
L'alarma torna a estar encesa, el passat 22 de novembre un nou incident a la benzinera provocà l'enfonsament de part del ferm del terreny. Els tècnics municipals afirmen que és per falta de compactació del material asfàltic. "És molt greu que després de que els responsables medi ambientals, tant de l'Ajuntament de Santa Eulària com del Consell d'Eivissa ens hagin donat paraula que tot estava perfecte i que era la benzinera més segura del país, que després de tot això, encara no hagin fet cap actuació per acabar de descontaminar tota la capa freàtica i el que és pitjor, la benzinera continua tenint greus problemes i correm el risc que es torni a vessar carburant", segons declaracions d'en Toni Oia, membre de l'Executiva de l'Entesa d'Eivissa. "Seria com ploure sobre mullat, encara no hi ha cap persona responsable que s'hagi pres seriosament aquest desastre medi ambiental, continuarem donant suport als afectats i denunciant la situació. En aquest cas em fixat encetar actuacions amb la DG de Recursos Hídrics. Estem segurs que, com és un tema que a simple vista no es veu, ja que està sota terra, no ha provocat la indignació de tota la població de l'illa, "ojos que no ven, corazón que no siente"; ningú que passa cada dia per la carretera de Santa Gertrudis n'és conscient del greu problema medi ambiental que patim, de les conseqüències per a la salut dels animals de granja, els conreus, en definitiva de tots nosaltres".
Documents annexos:
Resposta grup parlamentari 1
Resposta grup parlamentari 2
Premsa:
Nou Diari: Entesa d’Eivissa denuncia que persiste el riesgo ecológico de la gasolinera de Santa Gertrudis
Diario de Ibiza: Entesa d´Eivissa denuncia ´la peligrosidad´ de la gasolinera de Santa Gertrudis
Subscriure's a:
Missatges (Atom)