dimecres, 27 de juliol de 2011

ENE exigeix al Govern que mantengui el coneixement del català com a requisit per poder accedir a la funció pública

L’avantprojecte de llei presentat per la Direcció General de Funció Pública als sindicats és totalment inadmissible per a l’Entesa Nacionalista i Ecologista d’Eivissa (ENE) i en mostra el seu més absolut rebuig, alhora que anuncia que presentarà totes les iniciatives possibles a nivell del Parlament de les Illes Balears i les institucions d’Eivissa perquè no arribi a prosperar.

Per als nacionalistes d’esquerres eivissencs és incomprensible que un govern no vulgui exigir dels futurs treballadors públics l’acreditació del coneixement de la llengua pròpia del terrtirori administrat. Si prosperàs el projecte, existirien greuges comparatius inadmissibles; un, seria que el coneixement d’una llengua, la castellana, sí seria un requisit per accedir a un lloc de treball públic i, en canvi, no ho seria amb el català, llengua pròpia d’Eivissa i de tot l’arxipèlag; un altre, que hi hauria un nivell d’exigència diferent per accedir a la funció pública amb la mateixa titulació requerida, atès que els professorat sí hauria de complir amb l’exigència, però un altre titulat, accedint a una altra funció, Només amb la condició de requisit, es pot assegurar que els servidors públics sabran entendre i fer servir la llengua pròpia d’aquestes illes.

El PP, amb l'Avantprojecte de llei de modificació de la Llei 3/2007, de 27 de març, de la funció pública de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, comet un atemptat en tota regla contra la dignitat de la llengua catalana, dels pobles que conformen les illes Balears, allunyen els futurs funcionaris de la ciutadania a la que serviran, i se situa en el pitjor model lingüístic possible que pot copiar el PP a nivell estatal: el valencià. A més, significa contravenir totalment la reforma de l’Estatut d’Autonomia de les Illes Balears (2007) que diu que el Govern té l’obligació de promocionar i difondre el coneixement del català entre la ciutadania illenca.

A més, l’Entesa troba humiliant que el promotor de la iniciativa sigui un conseller menorquí, Simó Gornés, conseller d’Administracions Públiques, catalanoparlant, historiador i professor de la Universitat de les Illes Balears, per les connotacions positives que tenen aquestes tres condicions respecte del català.

ENE exigeix del PP, especialment el president Bauzá i el conseller Gornés, que respectin el fet que el català ha de ser un requisit per accedir a la funció pública, que el promocionin i, sobretot, que no se surtin de la línia de consens en matèria lingüística establerta des del 1986, moment en el qual s’aprovà, per unanimitat, la Llei de Normalització Lingüística, amb un govern en majoria en mans del PP.