Article: "Eivissa i Catalunya"

Diario de Ibiza publica l'article "Eivissa i Catalunya", d'en Toni Alorda, diputat del Parlament balear i membre de l´executiva del PSM-Entesa:


Els lligams històrics i els trets nacionals que compartim amb Catalunya, la llengua en primer terme, són evidents. No debades des de la Conquesta fins com a mínim el segle XV, els illencs s´autoanomenaven en ocasions (i sentien) catalans d'Eivissa. Per això, és obvi que ens interessa i afecta de ple el que passa a Catalunya. I tot apunta que hi ha esdevingut majoritari el sentiment a favor de la independència, d´un nou Estat a Europa. Molts de catalans, gos dir la majoria, haguessin apostat per un encaix federal, amb respecte per les senyes d´identitat i amb un sistema econòmic just, sense perversions colonials ni centralistes. Però no hi ha foedus (pacte) si un no vol. I haurem de convenir que ha estat lamentable veure l´afany federalista pegant-se sistemàticament contra una paret, convençuts, amb una innocència entendridora, que hi havia una porta. PP i PSOE els ho han tornat a dir ben clar: No hi ha cap porta.

Per això, insistir en la solució federal ha deixat de ser una opció satisfactòria, racionalment atractiva, per esdevenir una excusa ridícula, penosa. El desencontre és tan flagrant que Catalunya arriba a semblar un poble malsofrit, que només gemega i pidola. Espanya s´autoconcep com una ampliació de Castella, imperial, i li costa tolerar fets diferencials més enllà dels folklòrics (les llengües en el mateix paquet dels bailes regionales). Basta reparar en els arguments/amenaces, democràticament deplorables, contra les aspiracions del poble català. Així és com pretenen bastir un «projecte suggestiu de vida en comú» (la definició orteguiana de nació)? Així les coses, Sísif s´ha assegut damunt la pedra i renega de tornar-la pujar a Madrid perquè el PP li torni tirar avall, tot amonestant-lo amb una rialleta de suficiència, o una ganyota de fàstic. També Tàntal n´està fart de suculentes promeses federalistes d´un PSOE que, perquè no hi creu, o perquè no pot, sempre l´acaba deixant dejú; ell té prou menjar a ca seva i s´ha de preocupar pel seu futur. Tampoc es tractava d´arrabassar un pacte, sinó de fer-ne una festa. Però no hi ha festa (conjunta) i Catalunya ha de decidir, amb plena llibertat, i sense coaccions. A nosaltres ens cal expressar, i exigir, respecte... I estar-hi atents, no només per afinitats, sinó perquè tenim tants de motius com els que puguin esgrimir els catalans.

ENE: el PP de Vila, afavoreix al sector capitalista amb el canvi d'ubicació de l'estació de Formentera

L'Entesa d'Eivissa critica el constant mutisme i indecisió de l'alcaldessa, Sánchez-Jáuregui, qui encara no ha demostrat les qualitats que requereix el càrrec que li han regalat.

ENE, continua defensant que la millor opció (forçada per l'Autoritat Portuària) és la de situar el trànsit de passatgers de Formentera-Eivissa sigui al Martell (lloc més proper al centre de la ciutat i als comerços. La manca de decisió de l'equip del govern del PP en afers tan importants com aquests, posa un cop més en evidència a una alcaldessa sense cap preparació, formació i professionalitat que només vol afavorir al sector de les companyies comercials de passatgers i deixar a banda els interessos de la seva ciutadania.

En aquesta situació, com a tantes altres, no és d'estranyar que els mateixos regidors del seu partit estiguin en contra d'una "líder" que mostra postures indefinides, camuflades i sempre a favor dels sectors més capitalistes, tendències pròpies dels partits de dretes a tot arreu. Des d'ENE dubtem molt que Sánchez-Jáuregui hagi tingut en compte totes les opinions de la ciutadania, tant dels comerciants com dels veïns. Les reunions celebrades entre Ajuntament - Autoritat Portuària i ciutadania, més associacions, on es posaven de manifest les necessitats i voluntats dels sectors interessats, no han servit gairebé de rés. Sánchez-Jáuregui es podia haver estalviat tota la pantomima que ha fet durant tot l'estiu fent veure que escoltava i recollia totes les opinions de la ciutadania.

L'Entesa d'Eivissa no veu cap impossibilitat de separar la càrrega del passatge, si és el que més interessa al poble d'Eivissa i Formentera. Hem de ser nosaltres, totes les persones que farem servir aquestes instal·lacions les que hem de decidir on volem els nostres serveis, sobretot tenint en compte que ens han ofert aquestes opcions. Al capdavall som tots i totes els contribuents qui paguem les obres. L'Entesa vol criticar de la manera més contundent que el govern del PP ha fet just el contrari del que ha demanat la ciutadania, partits polítics, associacions, etc.

Segons el Secretari de Comunicació de l'Entesa d'Eivissa "tot són excuses per tal desfavorir a la ciutadania, tal i com el PP des de qualsevol òrgan de govern ens tenen acostumats des de ja fa temps", "si aquestes empreses de navegació es neguen a contemplar l'opció que vol el poble d'Eivissa i Formentera, haurem de cercar unes altres que compleixin els requisits que els illencs i les illenques necessitem".

També, ENE, recorda que s'han de tenir en compte les opinions dels formenterencs i formenterenques qui rebutgen totalment una ubicació de l'estació tan allunyada del nucli urbà. Traslladar el passatge Eivissa-Formentera-Eivissa al moll nord o cap a l'altra banda allunyada del centre de Vila és perjudicial per a tothom. El responsable de comunicació d'ENE, Toni Oia Gómez, continua remarcant que "no es pot entendre com l'alcaldessa de Vila no ha volgut recollir allò que la ciutadania demana. La seva falta de comunicació, i de preparació pel càrrec que ocupa, farà que tot plegat sigui un desgavell. Amb el temps aquesta enorme inversió no haurà servit de res i s'haurà de modificar, multiplicat, segurament, els diners ja malbarats. No han de ser les empreses navals les que dictin a l'alcaldessa, a cau d'orella, el que més els hi convé. Sánchez-Jáuregui i el seu equip de govern no està preparat per assumir aquests temes, sobretot tenint en compte que estan fent just tot el contrari del que vol la ciutadania. Aquests afers li venen grans a l'alcaldessa".

Mariví Mengual: "No rotund a la nova llei d'educació"

Article d'en Maurici Cuesta: "Inici de curs"

Diario de Ibiza publica l'article "Inici de curs", d'en Maurici Cuesta, professor i secretari general de l'Entesa:

Ja ha passat el primer mes del curs escolar, i com es noten els efectes de les retallades dels nostres governants, tant els genuflexes de Mallorca i Eivissa, com els de Madrid!

Els docents de secundària tenim més càrrega laboral (com tots els funcionaris), més feina, menys temps per preparar classes, activitats, fer correccions, atendre adequadament alumnes i pares, més alumnes, etc. Tot això, gràcies a uns governants que odien els docents, desconfien d’ells per sistema i els posen totes les traves possibles. Una societat moderna es caracteritza per mimar l’ensenyament públic, dotar-lo convenientment i esperonar els seus treballadors públics. Aquí, no. S’hi sumen les animalades que ens estan imposant respecte les baixes temporals (o IT). Ara resulta que, per posar-te malalt, no greu, i faltar a treballar menys de tres dies, et descompten el sou de cada dia, si no s’aporta una baixa mèdica. En aquest cas, es cobraria un...50%! A més, hi ha un greu perjudici per a baixes inferiors al mes, per a embarassades. Els sindicats han exigit del Govern una rectificació, però hi han fet oïdes sordes.

El sinistre conseller balear d’educació està aconseguint alguns dels seus objectius. Alguns alertàrem el curs passat que un dels seus anhels era que els millors alumnes de l’ensenyament secundari públic abandonassin els instituts i anassin a matricular-se als centres concertats o privats. En el cas del meu centre, de moment, bingo! Una de les millors alumnes que he tengut mai, d’excel·lents, acabarà el batxillerat a un concertat perquè té por de no poder rendir de la mateixa manera que ho ha vengut fent, perquè a 2n de batxillerat, hi ha un únic grup de...42 alumnes! Sí, tenc un grup amb aquest nombre d’estudiants. A un altre, 32. Ja es poden imaginar com de grat és fer-hi classes, correccions, etc. A part, un alumne prometedor d’ESO, també ha deixat el meu centre per anar a un privat. I em consta que això està passant a altres centres.

Si en alguns centres les ràtios d’alumnes a les aules no s’han disparat encara més, ha sét, en part, per l’esforç dels equips educatius en buscar recursos sota les pedres i poder habilitar més grups, com és el cas del meu centre.

Els docents de secundària trobam a faltar moltes coses. Molts dels nostres companys s’han anat a l’atur, i estan preocupats perquè les expectatives de tornar a treballar són ben negres; som menys per fer guàrdies; els ànims no estan per festes, precisament; molts companys han d’impartir docència d’especialitats que no han estudiat; han desaparegut la immensa majoria de programes d’atenció a la diversitat, aquells que permeten que els alumnes amb més dificultats puguin tenir les mateixes oportunitats que la resta de companys; ja no hi ha grups d’educació compensatòria; no es fan reforços per les tardes; la posició central que hauria de tenir el català és discutida a infantil i primària en ares d’una mala entesa llibertat, mentre es mareja els directius per fer complir aquesta normativa.

A sobre, el Govern espanyol ens pretén endossar una altra temptativa recentralitzadora en forma d’una revisió de la Llei Orgànica de l’Educació (LOE), la LOMCE. Saltant-se pel folre el fet que les Illes Balears tenim traspassades les competències en ensenyament, vol el ministre Wert que Madrid passi a decidir el 65% del currículum, que els docents puguem canviar de centre i d’especialitat segons les conveniències (de qui?), beneficiar els centres que segreguen l’alumnat en funció del sexe, etc. I, per ajudar a millorar el poder adquisitiu dels funcionaris, els pressupostos de 2013 contemplen una nova congelació dels nostres salaris. Gràcies per no aplicar-nos una rebaixa com els darrers anys!

Les coses no pinten gens bé per a l’ensenyament públic, els alumnes i les seues famílies, els docents, equips directius i altres treballadors públics, però haurem de seguir reivindicant els nostres drets arrabassats, unes condicions dignes en tots els sentits i un futur millor.

ENE insta el Consell a exigir el finançament que li pertoca a Palma i Madrid per poder recuperar uns pressupostos dignes per a l'illa d'Eivissa

L’Entesa d’Eivissa (ENE) troba indignant per a Eivissa que la previsió de l’equip de govern del PP per als pressupostos de 2013 de la màxima institució d’autogovern, el Consell d’Eivissa, sigui només de 70 milions d’euros i que aquestos descartin inversions. Els sobiranistes eivissencs contemplen amb molta preocupació que els comptes del Consell d’Eivissa davallin espectacularment des dels 100 milions de 2010, als 80 de 2012 (primers del govern del PP) i, als 70 de la previsió de 2013.

L’Entesa d'Eivissa (ENE) deplora que, recentment en el Parlament de les Illes Balears, els diputats eivissencs del PP rebutjassin amb els seus vots, i els dels seus companys de grup, la proposta del grup del PSM-IV-ExM de demanar un Concert Econòmic per a les Balears. Aquesta sobirania econòmica resoldria moltíssims dels problemes de finançament institucionals actuals.

ENE insta el PP d’Eivissa a cercar-hi solucions. La principal, i més senzilla, és que Vicent Serra, president del Consell, i el seu equip de govern es plantin davant els executius de Rajoy i de Bauzá per reclamar el que es deu a Eivissa en forma de les inversions estatutàries, inversions per als PIOS, de les transferències de fons com és el cas de l’avançament de la llei de finançament dels consells, o el pagament de les residències que ha de pagar el Consell, però que és una competència del Govern de les Illes Balears. L’Entesa entén que Serra i el PP d’Eivissa no saben, ni volen, exigir fermament els fons que es deuen a Eivissa i els que es mereix, perquè no volen enfrontar-se als seus companys de partit per por de les represàlies que podrien emprendre contra ells. En el PP, com s’ha vist darrerament, és incompatible “moure’s en la foto” amb tenir una bona carrera interna de promoció.

A la vegada, l’Entesa d’Eivissa (ENE) insta Serra i Minchiotti, conseller econòmic eivissenc, a exigir de Bauzá una llei de finançament dels consells d’on surtin unes transferències adequades a la demografia i l’economia eivissenques, a més de compensar el dèficit històric en inversions que s’ha donat cap a Eivissa.

Els sobiranistes eivissencs reclamen al PP d’Eivissa que pressuposti inversions per al Consell. En aquest sentit, és fonamental recuperar l’aportació de l’Estat per als PIOS perquè els ajuntaments puguin dur a terme obres de millora i d’interès general.

El desmantellament de l'IDI demostra la falta de rumb del Govern en política econòmica

Denunciam la inactivitat de l’Executiu del PP, que no impulsa cap política adreçada a la reactivació dels sectors industrials o comercials.

Arran de conèixer el desmantellament de l’Institut d’Innovació Empresarial de les Illes Balears (IDI), en què fa uns mesos el Govern va acomiadar 26 treballadors d’aquesta entitat pública, i aquesta setmana n’ha acomiadat 14 més. En total, 40 treballadors dels 75 que hi feien feina.

ENE recorda que durant la legislatura passada es va reconvertir l’IDI en una agència de desenvolupament regional que oferia serveis i assessorament a les empreses en els àmbits de la creació de nous projectes empresarials, la comercialització, la internacionalització i el disseny (abandonant així la funció de simple “repartidora de subvencions”). Des que el PP ha arribat al Govern, s’ha dedicat a desmantellar progressivament aquesta entitat.

El el PP “està demostrant la seva incapacitat, la seva inactivitat i la seva falta de rumb en matèria de política econòmica”: “el Govern Bauzá no impulsa cap política adreçada a la reactivació econòmica dels sectors industrials, comercials o de l’artesania, sinó que desmantella les polítiques que s’hi aplicaven”. Si l’únic que fan és eliminar les polítiques industrials i comercials, no té cap sentit mantenir l’estructura política que en teoria les hauria de dirigir. Recordem que ahir les patronals comercials, PIMECO i AFEDECO, reiteraven les seves queixes a la política del Govern en relació al sector del comerç.

D’altra banda, l'Entesa d'Eivissa critica l’acomiadament de 14 persones sense indemnització i sense perspectives de recol·locació. Aquestes persones tendran dificultats per accedir al mercat de treball, especialment algunes d’elles, que tenen més de 50 anys. Pensam que “una cosa hauria estat reajustar la plantilla de l’IDI, i una altra molt diferent és desmantellar l’organisme”.


El PP evita donar explicacions sobre la reestructuració del sector públic instrumental.

La poca transparència i la manca de criteris objectius en l'execució del pla de reestructuració del sector públic instrumental és un fet constatat. Una mostra d'açò és que ahir dimecres el diputat menorquinista Nel Martí demanava en Comissió d'Assumptes Institucionals la compareixença del conseller de Presidència perquè expliqués els criteris i els detalls d’aquesta reestructuració, i el grup del PP la va impedir. Segons Martí, “el PP evita que el Govern expliqui els criteris amb què reestructuren el sector públic, i açò deixa en l'aire totes les denúncies d'amiguisme i purga política del PP”.

Ens adherim a la campanya "Enllaçats, no acatem" la qual es celebra avui a tots els territoris dels Països Catalans

Amb motiu del Dia de les Llengües, la campanya pretén fer un acte a les 19:30h a tots els territori dels Països Catalans a favor de la unitat de la llengua i llegir un manifest.

La campanya, organitzada per un grup d'entitats com l'Stei, l'Assemblea de Mestres i Professors en Català Illes Balears, el Col·lectiu de Professors de Català per a Adults de la Catalunya Nord, la Federació d'Organitzacions de la Llengua Catalana, la Universitat Rovira i Virgili, i un llarg etcètera., pretén donar a conèixer el manifest tal dia com avui: Dia de les Llengües.

ENE (l'Entesa d'Eivissa), corrobora els atacs precisos com són l'eliminació del requisit del coneixement de la llengua catalana per tal de treballar a l'administració pública, el canvi de topònims al castellà, la impossibilitat de veure TV3, IB3 i Canal9 a tots els territoris tal i com recomana la Carta Europea de les llengües regionals i minoritàries. L'Entesa d'Eivissa vol denunciar novament els darrers decrets els quals marginen el català com a llengua preferent en l'educació, les decisions polítiques i sentències jurídiques contra els decrets que regulen la immersió lingüística, així com les "detencions irregulars i indiscriminades" de manifestants contraris a les polítiques del PP.

L'Entesa d'Eivissa no te cap dubte que cal reivindicar "la unitat territorial", és a dir, que s'entengui que els atacs que pateix una part del territori, afecta tot el domini lingüístic. Cal recordar a tota la ciutadania que la llengua catalana s'estén per uns territoris que pertanyen a quatre estats. La part principal del qual es troba a l'estat espanyol, però també a Andorra, França i Itàlia. També en forma part del català l'aranès, variant de l'Occità, llengua germana que ha seguit el mateix procés d'extermini que el català de la Catalunya Nord per part de l'estat francès. Uns 9 milions de persones saben parlar català i uns 11 milions són capaces d'entendre'l, això fa que demogràficament parlant sigui la llengua número 88 a tot el món.

L'Entesa d'Eivissa demana a la ciutadania dels territoris de parla catalana i en especial a la nostra illa d'Eivissa, el respecte que mereix la parla pròpia, ni més ni menys que qualsevol altra. Animem a tothom a defensar-la amb il·lusió i perserverança, fent-la servir com a primera opció per a dirigir-nos tant a les administracions com a la resta de població tot exigint-ne el respecte i els drets que la protegeixen, regulats a la Declaració Universal dels Drets Humans, la dels Drets Lingüístics i les Lleis de Normalització Lingüística, actualment trepitjats pel govern del PP. També exigim a les nostres administracions locals que apliquin i facin complir amb decisió la legislació que defensa aquesta llengua en tots els territoris on és parlada de fa segles i que preparin les normatives necessàries per tal de garantir-ne no només la supervivència sinó la plenitud.

ENE s'adhereix a aquesta campanya totalment convençuts i convençudes de que cal afirmar que els drets lingüístics de la nostra llengua no poden ser determinants ni legislats des d'administracions ni tribunals forasters, ni per constitucions que no tracten per igual les comunicats nacionals i lingüístiques de l'estat. Rebutjam les sentències i els decrets que ataquen el català. Cal lluitar pels canvis constitucionals que siguin necessaris per a la igualtat de drets de totes les comunitats lingüístiques o per si és el cas pel dret d'autodeterminació dels pobles.


Una bona part de la població eivissenca se sent víctima de la substitució de la nostra llengua per unes altres, i dol el fet que impedeixin, prohibint-la, estudiar, treballar, relacionar-nos i conviure en eivissenc, mentre que els governs la divideixen, la menyspreen, la menystenen i l'ofeguen en lluites induïdes, impedint per tots els mitjans que l'eivissenc, en tota la seua riquesa, sigui la llengua de ple dret a la nostra illa, de la mateixa manera com als territoris on n'és l'única llengua pròpia.

ENE, sense cap mena de dubte, adhereix a una campanya que pretén denunciar l'extermini d'una llengua mil·lenària la qual ha sabut mantenir les voluntats de cadascun dels territoris, i del seu dret inalienable i capacitat per autodeterminar-se. Demanem, per consegüent, la complicitat d'institucions, mitjans de comunicació, gran part dels partits polítics i organitzacions, i també el compromís individual, per donar un cop d'efecte definitiu a la recuperació i pervivència de la nostra llengua.