Presentació del llibre "Espanya no té remei" al Club Diario

Dijous 09/06/2011, a les 20:30h al Club Diario de Ibiza, presentació del llibre "Espanya no té remei", escrit pel senador Pere Sampol, qui assistirà a l'acte. La presentació la farà en Manel Santana Morro.

Algunes reflexions sobre les eleccions del 22 de maig (article Diario de Ibiza)

Article de Maurici Cuesta publicat a Diario de Ibiza (30 de maig de 2011)

És bo que, en acabar una etapa o una tasca important, com les darreres eleccions, reflexionem per repassar aspectes i per poder treure conclusions.

En el cas que m´ocupa, el d´ENE i el del nacionalisme, el resultat electoral ha sét discret, per sota del que aspiràvem, però digne. El partit ha fet una campanya positiva i correcta, amb presència en el carrer, parlant amb les persones que trobàvem i els comerciants dels nuclis eivissencs. S´han formulat moltes propostes en positiu, i atenent tots els sectors socials possibles.

En els resultats haurien afectat, per exemple, el mal anomenat ´vot útil´ i el reclam de la por. El lema ´que ve el llop!´, és a dir, el PP, és una crida que, per si sola, ja no és comprada per l´electorat, ja no funciona; així i tot, ha influït en electors, és clar. La cerca de sortides exprés a la crisi, que sol recaure en partits majoritaris. La desunió de l´esquerra en aquestes eleccions, la manca d´entesa que hi ha hagut entre 2007 i 2011 i, sobretot, la imatge de les divisions. L´afectació per la baixa gestió institucional de tots els equips PSOE-ExC al Consell i l´Ajuntament d´Eivissa. La decepció instal·lada entre una bona part de l´electorat d´esquerres per decisions preses com l´ampliació del port, la gestió del patrimoni a Vila, la retirada del PTI, etc. També ha influït l´augment del vot en blanc, afavorint el bipartidisme i perjudicant partits petits.

Però, sobretot, ha afectat als resultats el període de baixa activitat del partit entre 2007 i 2011. Un període en el qual ens esforçàrem en consolidar ExC i dotar-la de perfil propi, tot i tenir molts pocs representants dins ella. En aquesta tasca invertírem esforços que no tengueren èxit i que haguessin estat millor invertits en enfortir ENE i acostar-la més a la ciutadania. Aquí crec que hi ha la major responsabilitat del que escriu, en centrar-me en un projecte que ningú volia que es convertís en una força autònoma i sense supeditacions a cap partit, i deixant de banda l´acció externa i interna d´un partit, ENE, que ja existia.

Tanmateix, el fet que es presentàs ENE a les eleccions ha servit per a diverses coses. Ha sét útil per a la pròpia formació, actuant com a revulsiu pel partit, cohesionant-lo i demostrant que es pot anar endavant. A més, era l´única opció electoral que defensava la identitat d´Eivissa, conjuntament amb el progressisme i l´ecologisme.

D´aquestes eleccions, extreure qüestions com que s´han de presentar llistes locals en la majoria –o tots– els municipis eivissencs perquè les candidatures al Consell i al Parlament obtenguin un bon suport. També, constatar que les campanyes electorals s´han de preparar des del moment que acaben les anteriors, o sigui, que s´ha de començar a fer molta feina des d´ara mateix. El nacionalisme d´Eivissa ha quedat fora de les institucions, per primera vegada des del 1995. La lluita per la nostra identitat, cultura, llengua, autogovern, etc., l´haurem de fer els d´ENE. No estant-hi, però, farem propostes i durem a terme iniciatives, en solitari o a través del grup parlamentari del PSM. Hem sobreviscut sense tenir representació. Tothom pot dir el mateix? L´ecologisme polític també ha quedat defora, i el seguirem representant tant bonament com sabem.

Haurem d´acostar els partits polítics i la política a la ciutadania. Com a demòcrates no ens podem permetre tanta distància i abstenció. Treballarem per ampliar l´espai que representam encara que sigui col·laborant amb altres formacions polítiques. Amb els governs del PP i Bauzà, serem més necessaris que mai per defensar Eivissa i la seua societat d´agressions. A la fi de setembre convocarem un congrés on haurem d´encetar una nova etapa, amb aires i persones renovades.

Des d´aquestes línies, agraeix la bona feina feta pels nostres membres en l´Ajuntament d´Eivissa, l´oficina del paisatge del Consell, la delegació de Política Lingüística del Govern, o l´equip de premsa de la conselleria de Comerç.

Encoratjam els membres de l’operatiu antiincendis que treballen as Amunts, i els vesins afectats, i instam a reflexionar per a prendre mesures i evitar noves catàstrofes similars

Des de l'Entesa Nacionalista i Ecologista d’Eivissa (ENE) es vol enviar un missatge d'encoratjament a totes aquelles persones que integren l'operatiu que treballa intensament per apagar el gravíssim incendi ocorregut al nord des Amunts: bombers d’Eivissa, Catalunya i el País Valencià, membres de Protecció Civil, de l'112 i la Conselleria d'Interior balear, de l'IBANAT, de la UME, policies locals, i càrrecs polítics de les administracions afectades. Pensam que és de justícia que rebin tot el suport de la ciutadania eivissenca, atès que la perillositat de la situació fa impossible ajudar in situ. A la vegada, des d'ENE, es vol enviar també una forta adhesió a tots els vesins dels municipis de Sant Joan de Labritja i de Santa Eulària des Riu que han vist en perill la seua vida i que han pogut veure afectats els seus habitatges i/o negocis. Sabem que és un moment molt difícil per a ells, i per aquest motiu els encoratjam a resistir i esperar que el més prompte puguin reprendre la seua vida habitual.

Hem de congratular-nos que, de moment, no s'hagin de lamentar víctimes humanes en l'incendi. I, encara que, avui, el foc segueix sense estabilitzar, ha millorat el seu control

Des d'ENE hem de lamentar que un nou incendi castigui la serra des Amunts, havent calcinat unes 1.000 hectàrees de superfície (i afectat un perímetre de 1.400), majoritàriament de bosc de pins en un entorn protegit teòricament urbanísticament, muntanyós i de difícil accés en molts d'indrets. És de lamentar l'enorme pèrdua de massa forestal, espècies vegetals i animals, paisatge i biodiversitat que ha tornat a patir el nord d’Eivissa, i la seua natura, en particular.

Per aquest motiu, i a l'espera de les anàlisis posteriors de tot tipus que s'hagin de realitzar en acabar l'incendi (d'investigació de les causes, penals, ambientals, des de la perspectiva de la lluita antiincendis, etc.), des de l'Entesa s'entén que el pitjor desastre ambiental de la història de l'illa ha de servir de punt d'inflexió per a que no es torni a produir un desastre com aquest.

Els nacionalistes i ecologistes d’Eivissa reclamen que en el futur immediat es reformi el PTE perquè no es pugui edificar en masses boscoses, es limiti l’edificació en sòl rústic i s’apliqui la normativa que obliga a mantenir una distància entre l’habitatge construït i el bosc contigu. Com diu la LEN, a més, els espais protegits han de disposar d’un pla de gestió, i que s’executi, i deixar-se d’aplicar proteccions urbanístiques i ambientals sense més. A la vegada, és evident que els mitjans de prevenció i de control antiincendis a l’illa han d’augmentar considerablement, amb més dotació humana i de recursos materials, i que hi ha d’haver un accés immediat dels hidroavions perquè actuïn en el precís moment de la detecció del foc. Per últim, s’han de gestionar els boscos sosteniblement, netejant-los, fressant els camins i aplicant les mesures necessàries perquè el bosc sigui font de biodiversitat i riquesa i no d’incendis.

Roda de premsa: valoracions de les eleccions

Foto: Diario de Ibiza

Diario de Ibiza 26 de maig: ENE anuncia un congreso para revitalizar el partido. Maurici Cuesta cree que presentarse a dos instituciones ha supuesto «un revulsivo» para el partido

Última Hora 26 de maig: ENE reconoce sus «humildes resultados» y critica a Xico Tarrés y Lurdes Costa

Cloenda de campanya d'ENE

Acte de cloenda de campanya a l'Hotel Argos, amb la presència de na Xisca Vives (Consellera de Comerç i Indústria), i els nostres candidats, Maurici Cuesta i Antoni Cardona:

Algunes mesures per a una ciutat d’Eivissa més habitable

La ciutat d’Eivissa ha crescut molt en els darrers anys i ha anat concentrant més i més serveis públics i privats, la qual cosa ha fet augmentar la població flotant i, per tant, incrementant la pressió sobre un espai molt reduït. Aquests fets, i el ser una ciutat turística, no tenen perquè condemnar Vila a ser una ciutat amb les incomoditats de les grans ciutats, sense ser-ho: remors, obres en temporada, incivisme, manca de neteja, embussos de trànsit, etc.

A més d’aquesta anàlisi, m’agradaria compartir amb tu que, el fet que una part de la ciutat sigui Patrimoni de la Humanitat, ens obliga a tenir més cura d’ella, sense deixar de banda les atencions lògiques que necessiten barriades perifèriques.

Per tal de posar-hi solució, com a candidat a la batlia d’Eivissa per ENE, us vull donar a conèixer onze mesures per a millorar-la:

1. Compliment estricte de la normativa sobre remors, neteja i recollida de fems.
2. Impuls d’una brigada permanent de manteniment de la ciutat per a poder fer front a aquells problemes més quotidians i molestos: rajoles rompudes o fora de lloc, fanals que no funcionen, contenidors de fems escassos, mal ubicats, saturats fora d’hora, voreres intransitables, carrers bruts, papereres rompudes, etc. He de lamentar que mentre la ciutat ha anat augmentant de població, la brigada d’obres i serveis municipal de l’Ajuntament d’Eivissa ha anat minvant en els darrers anys. Potenciant-la, volem en 24-48 hores arreglar el desperfecte.
3. Concessió de llicències d’obra menor exprés. Les peticions de llicència d’obra menor s’han de resoldre en un termini de 48 hores o una setmana, com a màxim.
4. Ampliació de l’horari d’atenció al ciutadà per part dels serveis municipals. El SAC (Servei d’Atenció al Ciutadà pot atendre només en horari de matí i de dilluns a divendres, en una societat tant complexa. Proposam obrir una tarda a la setmana, com ja fan la majoria de ciutats i poblacions.
5. Ampliació del ban per a la interrupció d’obres durant l’estiu a zones turístiques. Volem recuperar el període anterior, que començava el primer de maig, per poder donar una millor imatge als visitants i eliminar molèsties en forma d’obres o remors, i hem d’estar de costat del petit comerç i de les empreses turístiques.
6. Augmentar els carrers per a vianants en el nucli històric. Amb una política valenta de pàrkings públics, servei regular, freqüent i econòmic de microbusos que facin la ruta pàrkings-centre, es donarà una millor qualitat als habitants d’aquests barris, a la resta i als turistes.
7. Volem crear una autèntica xarxa de carrils bici, completa i eficaç al llarg de tota la ciutat.
8. Hem de millorar molt les entrades a la ciutat perquè siguin més fluïdes al trànsit i donin una millor imatge de la ciutat, tant a totes les persones de l’illa que vénen a la ciutat com als nostres visitants.
9. Hem de descongestionar de trànsit la ciutat, amb massa cotxes donant voltes i conductors i vianants molestos. Per a això, és necessari un regular, segur, eficaç i barat sistema de transport públic col·lectiu. Fan falta pàrkings als afores de la ciutat, connectats amb el centre amb freqüències de 10/15 minuts.
10. Volem ampliar i millorar la xarxa de parcs i jardins. Molts dels jardins i parcs no es troben en un estat òptim. Aquests han d’augmentar cada any, als diversos barris, reforçant els recursos i l’eficàcia en el manteniment, incloent rotondes, mitjanes, etc.
11. Una ciutat més neta és possible, i una obligació de tots, començant per l’Ajuntament. És inqüestionable que la nostra ciutat no és, a hores d’ara, un model de ciutat neta, i menys encara en temporada turística. Hem de poder resoldre els problemes més quotidians, i un dels que més preocupa als vesins i empresaris és la neteja. Per a fer-ho possible, es necessiten brigades de manteniment al llarg de tot el dia, neteja intensa i periòdica per barris, contenidors nets i sense olors, adequació i modernització de la maquinària a les noves necessitats i que tota la ciutadania compleixi l’horari de tirar els fems, entre d’altres.

En definitiva, desitjam una ciutat més humana, digna d’un lloc que té un nucli històric que és patrimoni de la humanitat. Ens hem de sentir més orgullosos de la nostra ciutat. Aquesta ha de tenir una qualitat de vida d’acord amb la importància econòmica, insular i social de la ciutat. Una ciutat més cívica, silenciosa, neta i dinàmica.

Antoni Cardona Bonet
Cap de llista per Entesa Nacionalista i Ecologista d’Eivissa (ENE) a l’Ajuntament d’Eivissa.

Acompanya'ns demà divendres a la cloenda de la campanya electoral d'ENE

Acompanya'ns demà divendres a la cloenda de la campanya electoral d'ENE.

T'esperem a l'Hotel Argos (Platja de Talamanca), a les 21:00h, intervindrà na Xisca Vives (Consellera de Comerç i Indústria), els nostres candidats, Maurici Cuesta i Antoni Cardona faran el seu discurs final. S'amenitzarà l'acte amb un aperitiu gratuït per a tots els assistents.

Us preguem que confirmeu la vostra assistència per tal de poder ajustar les nostres previsions amb l'hotel.

eivissa@psm-entesa.cat

Cuesta i Cardona proposen un Consell més actiu i un Ajuntament més participatiu

Els candidats d’ENE al Consell d’Eivissa i al Parlament de les Illes Balears, Maurici Cuesta, i a l’Ajuntament d’Eivissa, Antoni Cardona, han anunciat aquest matí les propostes dels nacionalistes i ecologistes pel que fa al paper de les institucions.

En el cas del Consell d’Eivissa, Cuesta ha defensat que la principal proposta d’ENE és que aquest mancomuni serveis a nivell insular, en col·laboració amb els ajuntaments. Segons el cap de llista de l’Entesa, Eivissa és molt petita i es poden donar serveis de forma conjunta, amb l’estalvi econòmic conseqüent per a les finances públiques, tant delicades ara mateix. Concretament, ENE aposta per mancomunar la neteja de platges (amb els mateixos criteris de sostenibilitat, perquè els valors litorals són els mateixos a tots els municipis), la recollida de residus sòlids urbans (apostant per un consorci, la separació, el reciclatge, etc), les línies d’autobusos (amb criteris insulars perquè la majoria de línies són intermunicipals) i la disciplina urbanística (perquè no pot ser que un ajuntament sigui permissiu amb la il·legalitat, o perquè no pot ser que el Consell hagi d’esperar la inacció municipal per subrogar-se en la competència).

Així mateix, Cuesta ha remarcat que aposta per un Consell amb polítiques basades en l’arrelament en la terra i d’acord amb les dimensions d’Eivissa, defugint de grans infraestructures innecessàries, de projectes que desconeguin Eivissa, i es primarà que la imatge que es doni a fora de l’illa estigui d’acord amb la seua realitat i la seua identitat. A més, l’interès comú del poble d’Eivissa i el seu dret a l’autogovern en unes Illes cohesionades i fortes, han de ser un leitmotiv de la màxima institució insular. Cuesta ha destacat que el Consell ha d’apel·lar tots els eivissencs –nascuts aquí, o a fora- a sentir-se’n orgullosos i a projectar-se a l’exterior seguint la seua identitat i allò que ens fa únics.

Des d’ENE també es defensa que el Consell ha d’apostar més per la planificació i divulgació d’aspectes d’interès comú, com és el cas de la normalització de la llengua catalana, la lluita contra el canvi climàtic, o contra la discriminació, per posar uns exemples.

Cuesta i Cardona aposten per reduir les despeses en publicitat de totes les institucions.

En el cas de l’Ajuntament d’Eivissa, Cardona vol reforçar els serveis públics, obrint el Servei d’Atenció Ciutadana, per exemple, una tarda a la setmana, i incrementant els tràmits telemàtics. A més, defensa disminuir la burocràcia i el foment de la participació de la societat civil, apostant, per exemple pels pressupostos participatius i incrementar la participació ciutadana.

Els candidats d'ENE aposten per la millora de la mobilitat i per assegurar les connexions marítimes i aèries d'Eivissa com a millor via per a la cohesió territorial, la qualitat de vida local i el progrés econòmic

Maurici Cuesta, candidat al Consell d’Eivissa i al Parlament de les Illes Balears, i Antoni Cardona, a l’Ajuntament d’Eivissa, anuncien que la mobilitat ha de ser una àrea molt més dinamitzada en la propera legislatura i aposten per actuar amb ella com a millor camí per obtenir una cohesió territorial insular i municipal, atorgar una major qualitat de vida a la ciutadania i servir de pont per a la recuperació econòmica.

A nivell insular, Cuesta ha destacat que proposarà que el Consell elabori un pla de mobilitat més ambiciós que l’actual, amb les connexions assegurades amb autobusos entre tots els nuclis urbans i turístics amb les principals viles, ampliant l’oferta horària i baixant els preus per fer-los més assequibles a totes les butxaques. Un pla de mobilitat bo per a Eivissa, ha dit Cuesta, ha de permetre que qualsevol ciutadà es pugui desplaçar còmodament i regularment de tots els nuclis a Sant Antoni, Santa Eulària, Eivissa, el port i l’aeroport.

Per a enfortir aquest punt, els nacionalistes duran al Parlament una llei de transports autonòmica i una llei del taxi a nivell d’Eivissa perquè es reguli la mobilitat de forma integral. En el cas concret dels taxis, ENE dóna suport a la demanda d’algunes patronals de crear una única central de taxis per a l’illa i un únic telèfon i servei de GPS per a tota ella. Des de l’Entesa es creu que és un sector amb molta demanda i que se li ha de treure tot el rendiment possible, aplicant els reglaments vigents de forma completa, abans de plantejar-se llicències estacionals. La plantilla és molt ampla i tots els titulars han d’estar al carrer. Una vegada tota la flota compleixi al 100%, les estacionals haurien de ser consensuades amb el sector i funcionar a nivell insular, atès que el problema no és local sinó de tota l’illa.

La millora de les connexions marítimes i aèries amb la resta de Balears, l’Estat espanyol i la resta d’Europa, és un altre dels eixos programàtics d’ENE. Cuesta portarà al Parlament la declaració d’obligació de servei públic del transport marítim i aeri entre Eivissa i la península perquè el futur Govern balear insti el central. L’objectiu, ha dit Cuesta és que desplaçar-se a la resta de l’estat li costi tant a un eivissenc com a una persona de Castella anar en AVE a Madrid, per exemple. A la vegada, es renegociarà la declaració d’obligació dels vols interinsulars perquè les tarifes s’abarateixin.

En el cas concret de Vila, Cardona ha dit que fan falta moltes més línies, i sobretot freqüències que connectin el centre amb la perifèria, i els punts més destacats d’aquesta entre ells.

ENE fomentarà des de les institucions l’ús dels vehicles elèctrics i la instal·lació de punts de recàrrega. A més dels dotats amb energia elèctrica convencional, es promouran els que funcionen amb energia solar.

L'Entesa s'ha adherit a la Declaració per l'Educació, oberta, realista, consensuada i de País

L'Entesa Nacionalista i Ecologista (ENE) s'ha adherit a la "Declaració per l'Educació, oberta, realista, consensuada i de País", per tal de sustentar l'ensenyament a les nostres illes, quines han de ser les seves senyes d'identitat, i quin ha de ser el fonament damunt el qual anar bastint, amb la suma de les energies de tots els que treballen al món educatiu, un nou model econòmic i social que faci dels nostres joves persones més sensibles, més cultes i, per damunt de tot, més lliures:


DECLARACIÓ PER L’EDUCACIÓ, oberta, realista, consensuada i de País

• La necessitat de dissenyar un nou model educatiu en consonància amb un nou model econòmic i social, totalment distint del que ens ha duit a la greu crisi econòmica, mediambiental i energètica que patim. Volem un model educatiu que fomenti el creixement com a persona dels nostres alumnes, perquè siguin crítics i solidaris, sensibles a les grans desigualtats que el nostre actual sistema econòmic genera cada vegada més en el nostre planeta.

• La millora del finançament de les Illes Balears, fet que permetrà que el pressupost destinat a educació no estigui per davall del 4% del PIB, en moments de crisi; i que arribi al 6% del PIB quan la situació econòmica comenci a redreçar-se.

• L’aprovació d’una llei d’educació de les Illes Balears, que s’adapti i potenciï les necessitats socials i laborals de la nostra Comunitat, a més dels trets culturals i lingüístics que ens són propis.

• El desenvolupament efectiu d’un pacte social i polític per l’educació, consensuat amb les organitzacions representatives de la comunitat educativa i les forces polítiques presents al Parlament.

• La descentralització de la Conselleria d’Educació, perquè s’adapti a la realitat plural que presenten Formentera, Menorca, Eivissa i Mallorca. En aquest sentit, s’hauria de dur a terme un procés descentralitzador que fes possible que cadascuna de les illes assumesqui de manera progressiva competències en matèria educativa.

• L’elaboració de plans d’infraestructures educatives públiques, de caràcter anual o biennal, adaptats a les característiques territorials de les nostres illes, per resoldre el dèficit heretat i el fort creixement demogràfic, tot aconseguint l’eliminació de les situacions extraordinàries d’aules prefabricades, espais sobreexplotats i contínues ampliacions. Aquests plans han de tenir compromisos pressupostaris i temporals concrets, perquè la comunitat educativa pugui avaluar el seu grau d’acompliment.

• Un model d’escola integradora, inclusiva i compensadora de les desigualtats, on hi puguin conviure totes les classes i grups socials i que no reprodueixi el model d’estratificació social. Participativa i democràtica, amb capacitat per transmetre els valors democràtics i que prepari per a la societat del coneixement; que promogui la participació de les famílies, el professorat i els agents socials i econòmics assegurant la major integració social i cultural i revitalitzi els òrgans col•legiats de govern dels centres.

• El disseny d’un pla de xoc contra el fracàs escolar que ataqui de debò les elevades xifres que patim a les Illes Balears; amb l’adopció de mesures com l’equitat, la reducció de les ràtios, la dotació adient de professorat i de recursos a tots els centres, la distribució equitativa de l’alumnat amb necessitats específiques de suport educatiu entre tots els centres sostinguts amb fons públics, entre d’altres.

• El foment de l’autonomia dels centres, que possibiliti la consolidació dels projectes proposats pels claustres de professors, què comptin amb la participació dels pares i mares a través del Consell Escolar i la coordinació dels equips directius.

• L’impuls de la formació en centres, fet que afavorirà la cohesió dels equips docents de les escoles i els instituts, i refermarà els projectes d’innovació que els claustres de professors volen dur endavant.

• L’increment de l’ensenyament en català, amb el suport de la legislació vigent. És molt urgent el reforç de l’ensenyament i la normalització de la llengua catalana en tots els àmbits públics i en els seus usos socials. I que aquesta presència de la nostra llengua vagi acompanyada de l’assoliment d’una competència ben sòlida en l’aprenentatge d’una llengua estrangera.

• L’impuls veritable de la formació professional, les escoles d’adults i els idiomes, ensenyaments que ara, com a conseqüència de la crisi i de les noves necessitats de formació, han vist augmentada amb escreix la seva demanda.

Els candidats d’ENE aposten per aprofundir en la participació ciutadana per a enfortir la democràcia i acostar la política a la ciutadania

Els candidats de l’Entesa Nacionalista i Ecologista d’Eivissa (ENE), Maurici Cuesta, al Parlament i al Consell, i Antoni Cardona, a l’Ajuntament d’Eivissa, remarquen la importància que té en els seus programes electorals l’aposta per l’aprofundiment de la participació ciutadana, aprofundint en el concepte de democràcia representativa, cercant vies d’aproximació al concurs de la ciutadania. Aquesta és una de les vies més eficients per acostar ciutadania i política institucional.

En el cas del Consell, Cuesta ha dit que ENE proposarà consultes populars davant la presa de decisions conflictives i transcendentals (com podria haver sét el cas de l’ampliació del port d’Eivissa, aquesta legislatura). Els nacionalistes promouran, a nivell de les Balears una iniciativa legislativa perquè es puguin dur a terme un referèndum sobre la sobirania, i altres consultes cabdals.

A la vegada, s’anirà introduint el concepte de pressuposts participatius. Cardona també ha remarcat que en el cas de Vila es duran a terme consultes populars en temes cabdals pel nostre municipi.

Els nacionalistes també volen que es fomentin les associacions de vesins, dotant-les de recursos, infraestructures, assessorament legal i formació perquè puguin desenvolupar la seva feina.

El cap de llista nacionalista i ecologista vol que el Consell sigui transparent en la seua gestió, a la vegada que els càrrecs d’ENE promouran l’ètica, la transparència, l’eficàcia en la gestió. Una altra mesura serà la creació d’un telèfon gratuït per al ciutadà amb el que pugui denunciar individualment les deficiències detectades en la gestió del Consell.

Des d’ENE es vol recuperar el prestigi en la política i la confiança en la paraula donada i les ofertes electorals. La ciutadania eivissenca s’ha anat allunyant de la política pels incompliments electorals i els plans ocults que practiquen PP i PSOE.

Cardona ha destacat que ENE donarà suport a les institucions que treballin pel foment de la nostra llengua, cultura i protecció del territori (IEE, GEN, Amics de la Terra...) per tal de què tenguin unes instal·lacions dignes per a desenvolupar les seves tasques, al mateix temps que se cediran locals per a totes les associacions de vesins i es crearà un casal d’entitats cíviques en el nucli històric.

Cuesta i Sampol demanen el pacte fiscal per a les Illes Balears com a millor sortida per a la crisi, alhora que critiquen PP i PSOE per oposar-se a millores financeres per a les illes, a Madrid

Aquest matí, Pere Sampol, senador per les Illes Balears (PSM), ha vengut a Eivissa a donar suport als candidats d’ENE al Consell i al Parlament, Maurici Cuesta, i a l’Ajuntament d’Eivissa, Antoni Cardona.

Els candidats han defensat que la millor manera per a que les Balears surtin de la crisi és l’obtenció del pacte fiscal, o concert econòmic, fórmula que permetria que desaparegués l’actual espoli fiscal de l’estat cap a l’arxipèlag. Amb aquesta nova situació no farien falta retallades i les institucions pròpies podrien tenir més recursos econòmics i humans per atendre les necessitats bàsiques de la ciutadania illenca.

Pere Sampol ha destacat que el centralisme del PP i del PSOE i la submissió dels seus representants a les illes han portat a que les Balears hagin perdut 390 milions d’euros. El senador nacionalista ha recordat que una esmena seua presentada al Senat perquè l’Estat espanyol aportàs la diferència actual entre les illes i la mitjana estatal en finançament en renda per càpita (que significarien 150 milions d’euros) fou aprovada al Senat però que, en arribar al Congrés, els 8 diputats per les illes (4 del PP i 4 del PSOE) votaren en contra seua i, per tant, s’ha perdut un important capital per poder finançar les institucions illenques. A més, Sampol votà en el Senat a favor que el Fons de Competitivitat aportàs 240 milions d’euros. La majoria centralista de PP i PSOE votà en contra i ha deixat les Balears, de moment, sense un fons que mira de compensar-les i a Catalunya. Sampol també ha denunciat que entre 2000 i 2008 les illes Balears han perdut un 20% de renda per càpita, i que PP i PSOE no n’han fet res per reconduir la situació, al contrari, l’han augmentat en donar suport a l’espoli fiscal sense una fórmula que la superi, com tenen el País Basc i Navarra.

Per tal de poder sortir de la crisi econòmica, a banda d’un nou marc fiscal, Cuesta ha remarcat que el programa d’ENE aposta per:

• Una millora del finançament del Consell d’Eivissa
• Exigir al Govern un programa d’ajuda i promoció de projectes empresarials innovadors de joves que contribueixin a crear un teixit industrial diferent al turístic.
• La potenciació del turisme de cultura i de natura, apostant per la diversificació del producte turístic, la cultura, la gastronomia, etc.
• Portant la construcció cap a la rehabilitació del parc immobiliari ja construït.
• El suport al comerç i la petita i mitjana empresa, fent que el Consell formuli un pla de dinamització comercial a nivell insular i intensificant el de l’Ajuntament d’Eivissa.
• Defensar el sector públic i impulsar polítiques que no vagin en detriment de les classes populars i dels serveis i prestacions bàsiques i més importants. Cuesta i Sampol han remarcat que no es pot demanar a les Balears que redueixin els pressupostos en ensenyament o sanitat, per exemple, quan només tenen una mitjana d’11 funcionaris per cada 1.000 habitants, quan Extremadura, per posar un cas, en té 22.

Al migdia, Sampol ha acompanyat un públic compost per 50 persones en suport de les candidatures d’ENE, en un dinar-xerrada al restaurant Can Caus (Santa Gertrudis).

Igualtat, desenvolupar la Llei de la Dependència i més benestar social, aspectes prioritaris en el programa social d’ENE

Divendres 13 de maig, en roda de premsa, els candidats de l’Entesa Nacionalista i Ecologista d’Eivissa (ENE) al Parlament i al Consell d’Eivisa, Maurici Cuesta, i a l’Ajuntament d’Eivissa, Antoni Cardona, han exposat els eixos principals en matèria de benestar social.

Els nacionalistes i ecologistes eivissencs prioritzaran l’aprovació de la llei de la igualtat entre hòmens i dones a les illes Balears, i es potenciaran polítiques efectives de conciliació entre la vida familiar i laboral, alhora que impulsaran la presència de les dones en els àmbits de decisió públics i privats. Una altra mesura serà la d’impulsar la corresponsabilitat dels hòmens en les tasques de cura i atenció als familiars. A la vegada, es crearan programes d’atenció integral i prevenció per a la infància i la família, i programes de suport a les noves estructures familiars.

Per altra banda, s’han compromès a una defensa aferrissada de la sanitat pública i gratuïta l’impuls de la seua millora a Eivissa. Per exemple, es potenciaran els serveis d’atenció domiciliària dels ajuntaments

Pel que fa als recursos assistencials, ENE aposta per ampliar l’oferta en residències per a la gent major i els centres de dia, tant per majors com per discapacitats. Una qüestió essencial serà l’aposta per l’agilització dels tràmits i les resolucions per a les prestacions econòmiques i de recursos sociosanitaris previstes en la Llei de Dependència. Els nacionalistes i progressistes crearan recursos que afavoreixin l’autonomia i independència de les persones amb discapacitat psíquica, física i sensorial. En concret, s’apostarà pels habitatges tutelats i l’accés al treball. A més, s’apostarà per dotar d’allotjament i manutenció gratuïta per l’acompanyant de la persona malalta que s’hagi de desplaçar.

ENE defensarà que la llengua catalana sigui la llengua vehicular en la sanitat pública, especialment pel que fa a l’IB-SALUT en l’àmbit d’Eivissa i Formentera, es promourà que el coneixement de la llengua catalana sigui un requisit per a l’accés a la funció pública sanitària, a tots els cossos i funcions, i s’impulsaran cursos de coneixement de català per al personal sanitari, a realitzar en les dependències de l’IB-SALUT.

Es promourà que a totes les institucions es dediqui l’1% del pressupost a cooperació internacional.

En el cas de l’Ajuntament d’Eivissa, es potenciarà el servei d’atenció domiciliària (SAD) de l’ajuntament així com el servei de respir com a recursos de suport familiar de persones depenents. L’obertura del tanatori i del crematori, impulsats per la regidora Mariví Mengual a Vila, serà una altra de les prioritats de Cardona.

La potenciació del medi ambient, d’una òptima gestió de l’aigua i un veritable impuls de les energies renovables, eixos destacats per Cuesta i Cardona

Aquest matí, en roda de premsa, els candidats de l’Entesa Nacionalista i Ecologista d’Eivissa (ENE) al Consell i al Parlament, Maurici Cuesta, i a l’Ajuntament d’Eivissa, Antoni Cardona, han presentat les principals propostes programàtiques pel que fa a medi ambient i energies.

En el cas del Consell, Cuesta ha reclamat per a Eivissa l’ampliació de l’espai protegit a Eivissa i posada en marxa de plans de gestió de les àrees ja protegides, com marca la LEN, i la creació de noves zones de reserva de protecció marina. Per als nacionalistes i ecologistes és essencial que el Consell faci complir la normativa referent a tanques publicitàries per tal d’eliminar–les del sòl rústic.

A nivell de residus, ENE vol la creació d’una planta de compostatge a nivell insular i que el Consell mancomuni la recollida de residus sòlids urbans, en col·laboració amb els ajuntaments.

Un altre aspecte d’eficiència serà el de la reducció de les despeses en publicitat de les institucions.

Cuesta també ha destacat la proposta de creació d’un centre de protecció d’animals domèstics i un espai per a la recuperació de fauna autòctona.

El suport a l’agricultura ecològica i el consum de productes locals i les marques amb denominació d’origen, és un altre dels punts bàsics d’ENE en aquesta matèria.

Per a l’Ajuntament d’Eivissa, Cardona ha anunciat que es crearan pantalles verdes a les àrees industrials, que es recuperaran els espais litorals segons preveu la Llei de Costes sense alterar el seu aspecte natural (defugint de passejos marítims nous amb ciment, i apostant pels camins i les passarel·les). Es potenciarà i ampliarà el mercat pagès en condicions dignes per tal d’impulsar l’agricultura tradicional i el consum de productes de la terra. A més, es gestionaran les platges de forma sostenible, combinant la neteja manual amb la mecanitzada i hi millorarem la recollida de residus sòlids urbans.

En el pla energètic, Cuesta ha anunciat la promoció d’una implantació molt superior a l’actual de les energies alternatives, i la instal·lació de panells solars fotovoltaics i tèrmics a tots els edificis de titularitat del Consell i del Govern de les Illes Balears.

En el cas de l’aigua, ENE exigirà la gestió de les plantes depuradores i s’impulsarà la seua transformació perquè totes tenguin tractament terciari i aprofitament de l’aigua. Respecte els ajuntaments es fomentarà l’estalvi d’aigua i es controlaran les fuites de la xarxa. Cardona ha dit que no es poden permetre fuites com les del cas de Vila, a prop de l’estació d’autobusos, perdent-se tones de tant preuat recurs

ENE portarà endavant un pla per al foment dels vehicles elèctrics i la instal·lació de punts de recàrrega en tots els nuclis urbans insulars, mirant que al màxim possible funcionin amb energia solar. Cardona reclamarà de l’Ajuntament d’Eivissa la instal·lació de molts més panells solars tèrmics i fotovoltaics, en edificis públics i privats.

ENE aposta per generalitzar les prospeccions arqueològiques preventives i potenciar la política patrimonial al Consell

Des de l'Entesa Nacionalista i Ecologista d'Eivissa (ENE) s'entén que tota Eivissa conserva importants restes del nostre passat, arqueològiques, etnològiques i històriques. Partint d'aquesta premissa, ENE critica que quan se fan obres no hi ha cap tipus de seguiment arqueològic o documentació històrica, a excepció de les zones declarades BIC. Per una política patrimonial del segle XXI, ENE aposta per la realització de l'arqueologia preventiva abans de realitzar qualsevol tipus de projecte públic o privat. En aquesta línia, els nacionalistes i ecologistes impulsaran l'actualització de la Llei de Patrimoni Balear i s'instarà a que l'illa d'Eivissa sigui declarada Zona Arqueològica Especial. En opinió de l'Entesa, el patrimoni no ha d'estar supeditat a l'urbanisme i les infraestructures, sinó que ha d'estar en primera línia de la gestió pública. No és una nosa el tenir una història documentada.

Directament vinculat a aquest tema, des d'ENE es defensarà l'adequada inversió dels fons públics, tant dels ajuntaments i del Consell com dels fons del Consorci Patrimoni de la Humanitat i de l’1% Cultural. Moltes vegades aquests fons han sét destinats a actuacions que no eren prioritàries o que, fins i tot, res tenien a veure amb el patrimoni. Mentre, molts béns patrimonials anaven degradant-se per manca d'inversió pel seu manteniment.

Entre les prioritats d'ENE estan la creació d'un centre d'interpretació a ses Feixes (juntament amb l'aprovació d'un Pla Especial que protegeixi aquest espai), la rehabilitació i dinamització del nucli històric de Vila (amb la modificació d'un PEPRI que ha quedat desfasat i amb la creació de línies d'ajudes destinades als propietaris d’edificis històrics) i l'ampliació de la declaració de Patrimoni de la Humanitat a ses Feixes i el Parc Natural de ses Salines, a més d'ampliar els seus membres amb la participació activa de Sant Josep i Formentera.

ENE parteix de la idea bàsica que el nostre Patrimoni i la nostra Cultura s'han de conservar, qüestió que sembla mentida que avui en dia encara es discuteixi per part de càrrecs institucionals, partits o propietaris. Per poder tirar endavant aquesta tasca és imprescindible que totes les institucions estiguin dotades de personal especialitzat, tècnics, cel·ladors i conservadors. Per lligar aquestes actuacions previstes en el seu programa al Consell, el cap de llista d’ENE, Maurici Cuesta, ha dit que potenciarà el departament de Patrimoni per poder incidir més i millor en la correcta gestió del variadíssim patrimoni insular. La notable feina del director actual, Josep Maria López Garí, o de la consellera entre 1999 i 2003, Fanny Tur, ha de ser la línia de partida d'una política patrimonial activa, vigilant i divulgadora.

Des d'ENE també es vol promoure que els béns materials i immaterials d'Eivissa es puguin convertir en la principal atracció per als nostres estudiants, visitants i per a la ciutadania. Això nomes se podrà aconseguir amb la difusió i posada en valor del nostre patrimoni. Per a fer això possible, s'ha d'invertir en restaurar els béns, fer centres d'interpretació i crear rutes patrimonials. D'altra banda és necessari fer mes publicacions per a donar a conèixer el que tenim, sortir a l'exterior i promocionar-ho, no només en fires turístiques, sinó també en la participació i creació de congressos i trobades entre especialistes.

ENE aposta per incrementar l’esport de base, la dotació d’infraestructures esportives, com una piscina de dimensions olímpiques i el foment de l’oci i del benestar juvenil

El foment de l'esport de base i l'increment de l'oferta d'oci juvenil són uns dels eixos principals el programa electoral de l’Entesa Nacionalista i Ecologista d’Eivissa (ENE) al Consell d’Eivissa i a l’Ajuntament d’Eivissa

En opinió dels caps de llista dels nacionalistes i ecologistes eivissencs, Maurici Cuesta, al Consell, i Antoni Cardona, a l’Ajuntament de la capital, Eivissa necessita d’una major promoció de l'esport de base i de les pràctiques esportives de caire no competitiu. En aquest sentit, ENE considera que és prioritari l'augment de la xarxa d'instal·lacions esportives. El cas més preocupant, per la seua massificació i competència per l'ús entre clubs, és el de la ciutat d’Eivissa, on l'Entesa proposa la construcció d'una piscina de dimensions olímpiques (gran demanda dels clubs de natació i dels usuaris) i d'un nou poliesportiu. Per exemple, el Club Voleibol d'Eivissa acaba de pujar a Superlliga 2 i demanda un poliesportiu més ampli i còmode per als espectadors.

En matèria d'oci juvenil, els nacionalistes i ecologistes presenten un ampli programa, en el qual destaquen l'obertura d'un alberg juvenil on ara existeix la residència per a oficials de l'Exèrcit espanyol, as Soto. La seua instal·lació aniria molt bé per al foment del turisme juvenil, molt important a la resta d’Europa.

A nivell insular, ENE vol impulsar un pla de dinamització de les activitats juvenils, de comú acord amb les organitzacions juvenils eivissenques, obrir un nou camp d'aprenentatge a la zona de ses Salines o de Cala d’Hort, perquè el de Sant Vicent té molta demanda. A més, ENE es compromet a facilitar que el Consell ajudi els ajuntaments a obrir espais per al jovent. Per altra banda, s'intensificarà la tasca d'assessorament i informació juvenil en temes d’habitatge, associacionisme, drogues, informació sexual, orientació laboral, d’estudis, etc. Així com la potenciació de programes d’oci nocturn per a jóvens.

Un punt molt destacat és el de l'impuls de polítiques de foment del lloguer d’habitatge per als jóvens (lloguer amb opció de compra, lloguer parcialment subvencionat i sistema de garantia).

A més, es vol promoure l'autoorganització, l'autogestió i l'associacionisme en iniciatives juvenils per a facilitar la participació en les decisions que els concerneixen. ENE considera important, així mateix, promoure l'excursionisme com a forma de coneixement del nostre entorn i cultura, així com la relació entre jóvens, o altres mesures com donar més utilitats i serveis al Carnet Jove.

Finalment, ENE instarà el Govern balear a realitzar un programa d'ajuda i promoció de projectes empresarials innovadors de joves que contribueixin a crear un teixit industrial diferent al turístic.

Inici de campanya

Aferrada de cartells d'inici de campanya!

L’Eivissa que volem, des de l’esquerra d’Eivissa

Article de Maurici Cuesta aparegut a Última Hora (04.05.11)

Estan a tocar unes eleccions locals i insulars ben novedoses. Des de l’any 1995 l'Entesa Nacionalista i Ecologista d’Eivissa (ENE) no es presentava en solitari en una convocatòria així. Entre 1999 i 2007 s’havien presentat plataformes de formacions progressistes, nacionalistes i ecologistes, amb els seus èxits i fracassos. Per molts motius no se n'ha pogut reeditar una de nova, el principal dels quals seria la manca de confiança entre els seus integrants i una profunda decepció entre dirigents i bases en les polítiques dutes a terme en aquesta legislatura.

ENE fou convocada a un intent entre les 4 forces que integràrem la coalició PSOE-ExC per reeditar-la. En fracassar aquesta via, puc dir que ENE fou l'única força que seria convidada a dialogar amb alguna de les dues coalicions que han sorgit de l’anterior, una escorada descaradament al centre; l'altra, desprestigiada. Com que cap de les dues opcions tenien garanties de guanyar en solitari, decidírem presentar les nostres candidatures i intentar arribar amb els nostres mitjans propis a obtenir presència institucional. No serà fàcil, no ho neg.

L'escenari per al progressisme eivissenc és novedós, com deia al principi, i difícil, però no impossible. Tant de bo es puguin conformar majories d'esquerres, nacionalistes i ecologistes al Consell d’Eivissa, al Parlament de les Illes Balears i, consegüentment, al Govern de les Illes Balears. Ara, emperò, per a que això sigui possible ho haurà de ser amb la participació de diverses forces post electoralment (per cert, com fan a Menorca, a Mallorca i al govern de l'arxipèlag; no és cap fórmula estranya!). El que planteja ENE és poder col·laborar-hi des d'una veu pròpia, sense condicionaments previs ni compromisos d'obediència deguda o fe cega.

Som coneixedors que hi ha molts electors que desitgen que les institucions d’Eivissa i de les Illes Balears apliquin polítiques d'esquerres perquè s'anivellin les diferències econòmiques i desapareguin les injustícies i desequilibris socials. Polítiques territorials perquè el nostre territori sigui realment protegit i ordenat i planificat com ho mereix el segle XXI i els mínims criteris de sostenibilitat i de supervivència d'una economia basada en el paisatge. Polítiques lingüístiques que facin de la llengua catalana el pal de paller d'aquesta societat d'acollida, multicultural, i que la promocionin com faria qualsevol país que s'estimi.

Polítiques patrimonials perquè el riquíssim llegat material i immaterial que tenim a Eivissa estigui en primera línia de la societat i de l'economia, que s'estudiï adequadament, es protegeixi i que no estigui subordinat als interessos del progrés mal entès. Polítiques institucionals que lluitin per incrementar l'autogovern d'Eivissa sense caure en el parany d'insularismes confrontats amb les altres illes balears, aprimant l'executiu insular i millorant les competències i recursos per al Consell d'Eivissa per fer d'aquesta illa una societat més forta i cohesionada.

Polítiques educatives que ens permetin tenir els equipaments necessaris per a una societat tant avançada teòricament i per a que l’ensenyament sigui de qualitat i arrelat, integrador i potenciador de la nostra ciutadania.

Polítiques ambientals que ens permetin reduir el consum de residus, tractar-los, reciclar-los, i que ens duguin a les energies alternatives gradualment. Polítiques econòmiques que ens permetin un turisme més diversificat i menys massificat, i que estimulin nous creadors i sectors complementaris.

Polítiques socials que incrementin els serveis i prestacions a tantes persones i famílies que demanen unes condicions de vida més dignes. Polítiques juvenils que permetin que la nostra joventut tengui més possibilitats d'oci i d'autoafirmació. Bé, pens que, sense ser exhaustiu, ja us he donat arguments sobrats per poder confiar en aquest petit, però coherent, tenaç i valent, partit.

Maurici Cuesta i Labèrnia,
Secretari General d'Entesa Nacionalista i Ecologista d'Eivissa (ENE).

ENE reclama més inversions educatives, un pacte per l’educació i més esforç en promoció lingüística per part del Consell

Aquest matí, en roda de premsa, els candidats al Consell d’Eivissa i al Parlament de les Illes Balears, Maurici Cuesta, i a l’Ajuntament d’Eivissa, Antoni Cardona, juntament amb la número 2 al Consell i actual regidora de Normalització Lingüística de l’Ajuntament d’Eivissa, Mariví Mengual, han presentat les principals línees programàtiques en matèria educativa, cultural i lingüística, que es poden resumir en el següent:

Educació

Dotar d'autonomia de gestió la delegació a Eivissa i Formentera de la Conselleria d'Educació i Cultura del Govern, equiparant-la a una direcció general i perquè pugui prendre decisions ràpides a problemes concrets d'infraestructures, plantilles, etc.

Aconseguir que els pressupostos del Govern de les Illes Balears destinin el 6% a educació.

Promoure un Pacte per l'Educació, on administracions públiques, sindicats, pares i mares i partits polítics aconsegueixen grans acords i duradors en matèria educativa.

Realitzar les noves infraestructures educatives més urgents, com són instituts nous a Santa Eulària i Eivissa (Can Cantó), acabar el de Sant Antoni, col·legis nous a Vila (Es Pratet i a sa Joveria) i a Sant Antoni i desdoblar el de Santa Gertrudis i el de Can Cantó. A més, és necessària una nova seu per a l'Escola Oficial d'Idiomes.

Cessió urgent dels solars necessaris per a centres al municipi d'Eivissa.

Incrementar l'oferta formativa professional i universitària, a més de reforçar l'Escola de Turisme i consolidar els estudis de la UIB.

Obertura d'un nou camp d'aprenentatge a Ses Salines o Cala d'Hort.

Paper més actiu del Consell en la cessió de solars dels ajuntaments al Govern per fer centres.

Cultura i llengua

Increment notable dels pressupostos del Consell en cultura i promoció lingüística, de fons propis a part dels que ja venen del Govern.

Augment important del paper del Consell en la promoció lingüística. En els darrers 8 anys a penes s'han fet actuacions remarcables. El Consell ha de promoure un pla d'intervenció lingüística potent a l'illa, especialment adreçat a sectors com la joventut, els esports o els col·lectius recentment arribats. Foment de la cohesió social i cultural.

Incrementar la col·laboració entre la Direcció General de Política Lingüística i el Consell.

Ampliació del decret de mínims de l'ensenyament en català. L'actual 50% mínim (no complit en alguns centres) s'ha d'incrementar per a fer que el català tengui més protagonisme.

Donar més suport a les empreses que fan un ús comercial del català.

Obertura d'un centre propi del Consell per a actes culturals, com exposicions i conferències. L'actual és d'una entitat bancària.

Instauració dels dinamitzadors culturals i lingüístics en diversos barris de la ciutat d'Eivissa.

Exigir la finalització immediata i la reobertura dels museus existents.

Potenciar les biblioteques de barri.

Ja podeu llegir l'entrevista-xat amb Maurici Cuesta a Diario de Ibiza

Ja podeu llegir l'entrevista-xat amb Maurici Cuesta a Diario de Ibiza.

Convocatòria de roda de premsa dimecres 4 de maig

Dimecres, 4 de maig de 2011 a les 12.30 hores tindrà lloc a la seu de partit (c. de Madrid, 7 1r 2a B) una roda de premsa sobre les principals propostes programàtiques d'ENE en matèria educativa, cultural i lingüística.

Hi intervendran:

• Maurici Cuesta, cap de llista al Consell d'Eivissa i pel Parlament de les Iles Balears
• Antoni Cardona, cap de llista a l'Ajuntament d'Eivissa
• Mariví Mengual, número 2 al Consell d'Eivissa.